Publicitat
Publicitat

La festa major dels somniadors

Si el Nadal és la festa major dels pobres, la nit de Reis és la festa major dels somniadors actius que saben fer del somni un art poètic voluntari i orientador.

La realitat poques vegades satisfà el que se n'espera. Sovint ni tan sols coincideix amb el que és creïble, però en aquesta inadequació arrelen les coses humanes. Cap home podria viure en condicions d'absoluta realitat: li faltaria l'oxigen de l'esperança. Deia Cioran que només els monstres es poden permetre veure les coses tal com són. A aquests homes monstruosos els menystenim com a cínics, gent de poca confiança. Per omplir la falta de sentit de la realitat els homes hem aixecat immemorialment els ulls al cel per deixar-nos guiar pels estels.

Entre els Evangelis canònics només el de Mateu ens parla d'uns mags que, procedents de l'Orient, van arribar a Jerusalem en temps d'Herodes preguntant pel rei dels jueus, que acabava de néixer. "Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo". Després de quedar-s'hi un temps, van reprendre el seu viatge "i l'estrella començà a avançar davant d'ells, fins que s'aturà damunt el lloc on era l'infant". "Van entrar a la casa [oikía ], veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra". Qui són aquests mags? Els hem d'entendre com uns homes savis de Pèrsia que dominaven les arts de la interpretació tant de les altures siderals com de les profunditats oníriques.

Si els Evangelis canònics són tan parcs parlant dels mags, els anomenats evangelis apòcrifs (escrits entre els segles III i IV, però que recollien narracions orals més antigues) n'ofereixen detalls complementaris de gran interès per poder reconstruir la seva arqueologia.

El Protoevangeli de Jaume assegura que els mags van explicar a Herodes que havien vist a l'Orient "un estel molt gran que brillava entre les altres estrelles i les eclipsava, tot fent-les desaparèixer". Curiosament, mentre són a Jerusalem aquest estel s'amaga i tan sols es torna a deixar veure quan reprenen la marxa, per indicar-los el camí de Betlem. "Els va tornar a guiar de nou fins que van arribar a la cova [ spelaion ] i s'hi va posar a sobre. Llavors van veure el nen amb la seva mare, Maria, i van treure els dons dels seus cofres".

L'Evangeli del Pseudo-Mateu diu que van arribar a Jerusalem quan el nen Jesús ja tenia dos anys. També aquí va desaparèixer l'estrella en entrar a la ciutat, per això es van haver d'orientar preguntant: "On és el rei que us ha nascut? Hem vist la seva estrella a l'Orient i venim a adorar-lo". En reprendre el camí (in via ) va tornar a brillar. Aquesta estrella s'amaga als sedentaris. En veure-la, es van omplir de goig. Anava davant d'ells, servint-los de guia fins que van arribar a la casa ( domus ) on hi havia el nen. El van veure assegut a la falda de la seva mare. Llavors van obrir les seves arquetes i van donar a Josep i Maria abundants regals. A continuació cadascun d'ells va oferir al nen una moneda d'or. Finalment, el primer li va presentar una ofrena d'or; el segon, una d'encens, i el tercer, una de mirra".

Al Liber de Infantia Salvatoris és Josep qui veu arribar els mags des de lluny i surt a trobar-los. Sospita que són endevins ( augures ), perquè ho observen tot amb interès i discuteixen entre ells el sentit del que veuen. S'adona també que són forasters perquè "la seva vestimenta és diferent de la nostra: el seu vestit és amplíssim i de color fosc". "Porten birrets al cap i pantalons molt amples". Els estrangers arriben fins on és Josep i sense aturar-se a saludar-lo entren a la cova (spelunca ). Josep, sorprès, s'interessa per les seves intencions: "Qui sou per dirigir-vos així al meu alberg [ hospitium ]?" Li contesten que l'estrella que anava davant d'ells ha entrat a la cova. Era una estrella singular, ja que "no girava al centre del cel, com solen fer-ho les estrelles fixes i també els planetes".

L'Evangeli siroàrab de la infància (segle V) vol que els mags es posin en camí seguint una predicció de Zaratustra i, finalment, l'Evangeli armeni de la infància (segle VI) ens dóna els noms dels mags. "Eren tres germans: Melkó, el primer, que regnava sobre els perses; després, Baltasar, que regnava sobre els indis, i el tercer, Gaspar, que tenia en possessió el país dels àrabs".

Diuen que és sobirà qui no depèn de ningú, però en realitat el veritable sobirà és qui decideix seguir una estrella. És a dir: qui decideix el principi que ordena la seva realitat i hi dóna sentit.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT