Publicitat
Publicitat

Visca el sistema

El gai monument

Totes les militàncies arriben a un punt en què es converteixen en la seva pròpia caricatura. Ho hem pogut veure aquests dies amb motiu de la diguem-ne polèmica a propòsit del monument als homosexuals que l'alcalde Hereu té ganes d'instal·lar a Barcelona, i amb la discussió sobre la conveniència (o no) de plantificar-lo just al davant de la Sagrada Família. Com es pot suposar, la formulació de tal possibilitat ha exaltat les ires de l'equip fatxa habitual i, alhora, ha omplert de goig i satisfacció les entitats suposadament representatives del col·lectiu de gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals, que afirmen que l'erecció (amb perdó) del monument de marres al davant de la Sagrada Família suposaria una fita de gran valor simbòlic en matèria de drets civils. Ja ho lamento, però si jo fos gai, lesbiana, bisexual o transsexual, em sembla molt que no tindria el més mínim interès a ser representat per unes entitats que diuen aquestes coses.

L'únic motiu pel qual aquestes associacions troben desitjable aixecar un monument als gais davant del temple d'Antoni Gaudí és, òbviament, per donar la rèplica a la recent visita del papa Benet XVI, que va consagrar-lo com a basílica (el temple, no el monument als gais). I un no pot evitar preguntar-se: això és tot? A l'associacionisme gai li està succeint el mateix que a molts sindicats, o a molts grups i moviments que es presenten com a antisistema: que el seu missatge cada vegada és més prim, i la seva retòrica, més maniquea i desgastada. Aquests que ara reclamen un monument gai just al davant de la Sagrada Família per fer-li la punyeta a les beates són els mateixos que es van concentrar per fer-se petons al pas del papamòbil. El resultat són algunes fotografies en què es veu el pontífex fent aquelles salutacions seves al poble que més o menys l'aclama, mentre a peu de carrer unes quantes parelles es llepen ostentosament. Perdonin que repeteixi la pregunta: això és tot?

Precisament perquè la història de la repressió contra els homosexuals ha estat (i és encara, a molts països) llarga, terrible i sovint sanguinària, i perquè la conquesta dels drets civils ha estat (i és encara) una lluita àrdua i sovint tortuosa i amarga, convé fugir tant com sigui possible de segons quines astracanades. És cert, i ho sap tothom, que històricament l'Església ha tingut una actitud hipòcrita i més aviat funesta amb els homosexuals, com l'ha tinguda amb les dones i amb tota la gent que per un motiu o un altre li resultava un destorb. Però també és igualment clar que la proposta de l'alcalde sobre el monument gai i la pretensió de col·locar-lo just al davant d'un símbol catòlic de la magnitud de la Sagrada Família, només per tocar els nassos, només s'entenen des de l'automatisme mental d'un polític i unes entitats que s'han quedat sense res a dir sobre la realitat en què es troben i que ja només saben remenar les escorrialles de l'arsenal retòric progre a veure si hi troben alguna cosa. Tot plegat gens gai, francament.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT