Publicitat
Publicitat

Tovallons negres

El que de veritat interessa

Publica aquest diari que el portaveu del partit Ciutadans al Parlament "ha presentat un joc sobre la Diada per acabar amb la «falsificació nacionalista» de la història". Duu el nom enginyós de " Vamos a contar diadas " i es veu que pretén "desmentir la manipulació i falsificació de la història sobre la qual els nacionalistes han construït el mite de l'11-S". Ciutadans, a més a més, proposa un clàssic de les cartes al director: que la Diada sigui el dia 23 d'abril.

Home, jo espero que no s'hi hagin gastat gaires quartos, perquè no calia. Si Rafael Casanova no va ser un màrtir perquè en realitat es va passar l'onze de setembre prenent-se una Fanta o si va lluitar contra vint avantpassats d'Albert Rivera, a tothom li és ben igual. Les festes de celebració nacional són, per definició, èpiques. La prova és que la majoria de nacions celebren la festa nacional el dia que van aconseguir la independència (excepte les que la celebren el dia que ho van intentar).

Però Ciutadans vol "aportar la llum de les dades a les ombres de la manipulació perquè els catalans sàpiguen què va passar exactament l'11 de setembre del 1714". I trobo que, un cop aconseguida aquesta fita, poden continuar obrint-nos els ulls amb la llegenda de Sant Jordi. S'ha de dir ben alt: ja n'hi ha prou de manipular! Els dracs no existeixen. Esclar que quan acabin amb l'èpica catalana (el timbaler del Bruc segur que no era tan valent) poden continuar amb Joana d'Arc. I -sense deixar els màrtirs socarrimats- amb Sant Llorenç, que segur que quan era a la graella es va comportar com una nena.

De tota manera, això de celebrar la Diada el 23 d'abril no ho aconseguiran mai. El poble català (per molt esclavitzat pels nacionalistes que estigui) no acceptarà mai que li fotin un dia festiu per la cara.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT