Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

De reis i de lladres

M'imagino que a hores d'ara ja deu ser un acudit força estès, però no puc deixar d'imaginar-me el duc de Palma davant del jutge provant de presentar les seves excuses: " Lo siento mucho, me he equivocado, no volverá a ocurrir ". En molt poc temps i de manera tan fulminant com obligada, la reialesa espanyola ha hagut d'aprendre a demanar perdó i disculpes, i a negociar a la menuda les condicions de la seva consideració davant l'opinió pública i la justícia. Don Joan Carles de Borbó i Borbó, de professió rei d'Espanya i de vocació un vividor com n'hi ha hagut pocs, va intentar compensar més de setanta anys de barra amb poc més de vint segons de penediment fingit, forfollat de qualsevol manera davant les càmeres de televisió. I ahir vam saber que el seu gendre repudiat, un tal Urdangarin que recentment ha deixat de figurar a les fotos oficials de la reial família a la qual encara pertany, està mirant d'arribar a un acord amb la fiscalia que eviti una pena massa gravosa per a la consideració de la Corona espanyola i per a la d'ell mateix.

Concretament, el que estan negociant els advocats d'Urdangarin i del seu exsoci Diego Torres és el que es coneix com un acord de conformitat, que significa que els acusats reconeixen els fets que se'ls imputen a canvi d'alguna gràcia (que, en aquest cas, consistiria a no haver d'ingressar a la presó). Per què Urdangarin i Torres gaudeixen del privilegi de dur a terme aquesta mena de negociacions és una cosa que se'ns escapa, però sens dubte deu tenir a veure amb l'afirmació del rei d'Espanya segons la qual tots som iguals davant de la justícia, proferida en el seu missatge nadalenc de no fa ni cinc mesos. Esclar que això va ser just abans que el mateix monarca fos enxampat in fraganti matant heroicament a Bostwana els elefants que els seus camàlics li deixaven a punt de tir (com Franco amb els seus catxalots), al costat d'una dona que no era la seva. I, ara, Urdangarin està considerant la manera de reconèixer allò de què se l'acusa, a saber: que va robar i estafar, i que ho va fer aprofitant-se de la seva condició de membre de la família reial espanyola. La seva desesperació deu ser tanta que està disposat a empassar-se aquest gripau a condició d'estalviar-se (i d'estalviar a la institució monàrquica) la foto de la seva entrada a la garjola. Del paper de la seva esposa, Cristina, en la trama de fraus i prevaricacions que va significar l'Instituto Nóos no en sabrem mai res del cert, però ens és lícit imaginar-ne el que ens vingui de gust: quan es tracta de lladres confessos (això, i no una altra cosa, és el que significa l'acord de conformitat), els mals pensament sempre fan curt.

Urdangarin i la seva defensa també es comprometen a tornar els diners sostrets a l'administració pública, que calculen en uns 3,5 milions d'euros. És una proposta enormement generosa, més que res perquè ens recorda a tots amb qui ens estem jugant els quartos. Però, com dirien els anglesos, the queen is dead . Que, traduït, vol dir que s'ha acabat el qüento .

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT