'Es téòrêma d'ên Pítàgöres'

Ja era hora. El president del Govern Balear, José Ramón Bauzá, es va comprometre ahir a dedicar tots els seus esforços, per pocs que siguin, a procurar que el curs que ve els alumnes i les alumnes dels centres públics illencs estudiïn amb llibres de text escrits en llengua balear. Perdó, que ho escrivim malament: volíem dir en llengo bálêà . Si vostè no aconsegueix pronunciar-ho sense travar-se la llengua amb l'esòfag, no es preocupi: és que la llengua balear ja les té, aquestes bromes.

El compromís no el va adquirir Bauzá davant d'un qualsevol, sinó davant d'una entitat privada, el Círculo Balear, que proposa una ortografia pròpia (amb una accentuació estrambòtica) per a una suposada llengua balear, i que té com a principal objectiu en la seva atribolada existència el de defender al pueblo balear del pancatalanismo catalán . És a dir, que no mos robin ses isles . I que, sobretot, no véngui aquí qualsevol venut al oro catalán a explicar que la llengua que escrivien els escriptors mallorquins -des de Ramon Llull fins a Carme Riera, passant per Llorenç Villalonga, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Josep M. Llompart, Blai Bonet o Baltasar Porcel- es diu català. I encara menys, que del que xerraven es padrí i sa padrina, mumare i ton pare, se'n digui també català. Fins aquí podíem arribar: què s'han cregut, aquests catasunos del diable? La llengua, des de la particular cosmovisió d'aquests genis de la política, implica necessàriament una ideologia. I els resulta ben clar que algú que, en comptes de dir pantalons prefereix dir-ne calçons , una de dues: o és un pancatalanista digne de persecució, o és un mallorquí que encara no ha après que el millor que pot fer és mudar d'idioma i dir-ne pantalones . Aleshores sí, que funciona tot.

Tanmateix, l'anunci del president Bauzá que l'any que ve els nostres escolars podran gaudir de llibres de text redactats en llengua balear (en llengo bálêà , per fer servir la terminologia científica) constitueix una magnífica notícia, perquè vol dir que, per fi, el PP de Balears acomplirà una promesa electoral. No han reduït l'atur ni el dèficit de les arques autonòmiques, no han fet apujar les inversions de capital a les Balears (ans al contrari), però sí que acompliran la promesa de Bauzá (que encara es pot trobar a internet) segons la qual el Govern Balear facilitarà (via subvenció, se suposa) la publicació de llibres de text en els quatre idiomes que es parlen a les Illes, a saber (segons ell): mallorquín, menorquín, ibicenco y formenterense . De l'idioma que parlen les sargantanes a Cabrera no en va dir res, però suposem que també serà respectat.

I, ho repetesc, em sembla molt bé. La pluralitat lingüística comença per aquí, de la mateixa manera que el veto al feixisme comença per la condemna de tots aquells ciutadans que no tinguin el sentit comú de votar el PP. No en faltaria d'altra. Ara bé, la curiositat se'm menja per saber com quedarà el teorema de Pitàgores explicat en llibres de matemàtiques editats en menorquín i formenterense : es teorema de Pitàgores?, so teorema de Pitàgores? S'admeten apostes.