"No volem la independència per enviar un representant a Eurovisió..., però, si cal, ho farem"

BarcelonaNo totes les preguntes són igual de fàcils o difícils de formular per a un periodista en una roda de premsa. Hi ha aquelles preguntes incisives, que busquen posar en contradicció el polític; les preguntes sobre aspectes que esquitxen el polític i l'obliguen a justificar-se; les preguntes per aclarir alguna informació; les preguntes que simplement demanen valorar afirmacions o iniciatives d'altres polítics... Aquest dijous, però, el conjunt de periodistes que seguim la campanya d'ERC ens hem compadit unànimement del company que, prèvia petició dels seus superiors, li ha demanat a l'alcaldable per Barcelona, Alfred Bosch, per la seva posició davant Eurovisió. La final del "festival" –entre moltes cometes– té lloc dissabte, durant la jornada de reflexió, i el seu mitjà vol fer un recull de les opinions dels candidats. M'imagino, per tant, que a la resta de caravanes es deu haver viscut la mateixa situació, més o menys –és a dir: l'aclariment inicial "és una pregunta sobre un altre tema...", la formulació de la pregunta, els riures poc dissimulats al voltant, les mostres de suport al valent periodista i la resposta de compromís del polític–.

De fet, la pregunta de rigor era doble, ja que també ha demanat què faria l'alcaldable durant la jornada de reflexió, un altre clàssic. I la resposta, repetida a cada elecció, encara que el candidat sigui nou: fotografies de rigor amb els altres caps de llista per a diversos mitjans i una estona amb la família. Així que rebobinem i tornem a Eurovisió.

"Una pregunta molt pertinent", replica inicialment Bosch, una frase que li permet guanyar temps per destensar els llavis i aparcar el somriure espontani de sota el nas. Malgrat tot, fa una confessió: "Amb els fills abans vèiem a vegades el festival d'Eurovisió". "Però creixen i ara tenen menys interès", afegeix seguidament, mentre algú del sector periodístic assenyala que una major edat acostuma a comportar més criteri. Però com que queda molt malament reconèixer que li fa il·lusió escoltar aquell "Spain, zero points" –sobretot en un moment d'obertura del sobiranisme i per no tirar per terra tota la feina abnegada de Súmate–, l'alcaldable d'ERC afirma que vol "que guanyi el millor".

Ara bé, i si Catalunya fos independent...? "No volem la independència per enviar un representant a Eurovisió..., però, si cal, ho farem", opina Bosch, evidenciant que no és un debat que hagi fet perdre gaire tardes de discussió interna al partit. De fet, no deixa de ser curiós que s'usi com a argument unionista que la independència deixaria el Barça fora de la Lliga, però que ningú amenaci amb deixar Catalunya fora d'Eurovisió, no? No, definitivament no...