Duran obre la batalla de la pregunta amb Mas

BarcelonaEra qüestió de temps que algun dia esclatés la polèmica -de manera pública- a CiU per la pregunta de la consulta i pel rumb polític que ha de prendre Catalunya en un futur immediat. La detonació la va protagonitzar el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, que en un article publicat a tota pàgina al diari La Vanguardia va escriure el que fa mesos que explica en privat als dirigents del partit que li són més fidels. "Quan arribi el moment, Unió ajudarà a fer que un sector ampli de la societat que no vol rendir-se ni desparèixer com a nació tingui altres opcions que no siguin la secessió o l'assimilació i submissió", sosté Duran, que presenta en societat -sense detallar-la- una "tercera via" confederal "que podria ser fructífera" com a opció intermèdia entre el sí a la independència i el manteniment de l' statu quo autonòmic.

L'article arribava 48 hores abans d'iniciar-se un dels debats de política general més transcendents dels últims anys, perquè és on s'ha de començar a posar fil a l'agulla a la data i la pregunta de la consulta. Dues qüestions que, segons s'ha compromès Artur Mas, s'han de resoldre abans que s'acabi l'any. Al text, Duran deixa clar que "a Catalunya no s'haurien de dividir energies discutint sobre les opcions diferents que s'hauran de votar". Una postura que reforça la percepció que tenen sectors d'Unió que les discussions sobre la pregunta -els democristians voldrien una consulta amb més opcions que un sí o un no a la independència- podrien allargar-se fins a la diada de Sant Jordi. A CDC prefereixen una pregunta clara amb dues respostes inequívoques, igual que ERC. D'aquí la càrrega de profunditat de l'article i les conseqüències que se'n poden derivar.

Aferrats al programa electoral

CDC, ahir, va preferir mantenir-se en silenci. Només va sortir a parlar en públic Jordi Turull, president del grup parlamentari de CiU, que va evitar qualsevol xoc amb Duran, tot brandant el programa electoral dels nacionalistes a les últimes eleccions, en què es parlava nítidament d'estat propi i de consulta "en el marc legal que s'esdevingui". "Benvinguda sigui la reflexió", va afegir Turull, concís en les seves respostes. Totes les fonts consultades de l'entorn de Mas van insistir a minimitzar l'abast dels plantejaments del secretari general de CiU i van voler posar de manifest que no hi ha "discrepàncies" entre el president i el seu soci democristià. "Fins i tot avala una declaració unilateral", defensen aquestes fonts, per bé que Duran insisteix que aquesta via "aïllaria" durant molts anys Catalunya.

La batalla és, de moment, soterrada. El silenci estès a Palau i al carrer Còrsega -on CDC té la seva seu barcelonina- és indicatiu de la presa de posicions en un terreny de joc, el de la consulta, que s'anirà minant a mesura que avancen les pàgines del calendari. "Serà més fàcil pactar la data un cop aprovats els pressupostos que no pas la pregunta del referèndum", apunten fonts consultades. Veus democristianes indiquen que dins la federació hi havia un pacte que preveia consensuar primer la data i més endavant la pregunta. Però les intervencions públiques dels dirigents de CDC-Mas inclòs- parlen de deixar-ho tot fet abans de final d'any. I l'ERC d'Oriol Junqueras -que ahir va ironitzar sobre una hipotètica alternativa de Madrid a la independència que el mateix Duran estaria negociant- tampoc vol anar més enllà del desembre. Així ho estableix el pacte d'estabilitat.

Sense debat intern a Unió

L'article de Duran va agafar per sorpresa bona part dels dirigents de CDC, però també un segment notable de democristians. "Forma part de la seva manera de procedir. Amb el text obre un debat que no s'ha plantejat al comitè de govern del partit", sostenen des del sector renovador de la formació, encapçalat per Antoni Castellà. Aquests dirigents, nítidament sobiranistes, no tenen intenció de sortir a debatre públicament l'article de Duran.

Malgrat això, volen posar de manifest que Unió haurà de discutir internament la posició del partit sobre la consulta, i fins i tot apunten que aquest assumpte hauria de transcendir el comitè de govern i podria obligar a celebrar un congrés específic sobre la qüestió. "Tots els partits acabaran fent congressos per posicionar-se quan arribi la consulta. Especialment PSC i ICV", sostenen dirigents d'Unió. Aquests dos partits són els que més proximitat podrien mostrar amb els plantejaments confederals de Duran. Malgrat tot, tots dos volen una pregunta clara amb resposta inequívoca en un referèndum.

Les europees, un altre front

"Quan es negociï el model de finançament l'any vinent es veurà si Espanya vol la confederació", ironitza un dirigent d'Unió. La tercera via de Duran és també un clam a Madrid perquè negociï i una manera de marcar distàncies amb Mas, amb qui la relació no està precisament en el millor moment. El xoc, a més, va més enllà de la consulta: una coalició sobiranista CiU-ERC a les eleccions europees també tiba les relacions. CDC la busca i insisteix en la negociació amb els republicans, però Unió no la vol, tal com va confirmar ahir l'eurodiputat democristià Salvador Sedó. Les trajectòries dels dos socis, a mesura que avança el procés, divergeixen.