De la Fuente i els 1.000 milions de dèficit fiscal... amb Euskadi

BarcelonaL’investigador del CSIC Ángel de la Fuente va situar-se en el centre del focus mediàtic al gener, quan el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va encarregar-li l’elaboració de les balances fiscals amb un mètode que li permetés minimitzar i justificar el dèficit fiscal de la Generalitat. Ara bé, ja feia temps que l’economista i fundador de C’s estudiava l’assumpte. El 2004 ja va publicar un primer càlcul de les balances fiscals amb una primera versió del mètode que ha fet servir ara. A més, ha sigut un actiu defensor de suprimir el model de concert econòmic que tenen Euskadi i Navarra.

És per això que el PSC, PP i C’s van reclamar la seva compareixença a la comissió d’estudi del concert econòmic del Parlament en ple debat sobre el nou model de pacte fiscal que va centrar els esforços de la primera legislatura d’Artur Mas a la presidència del Govern. Una intervenció que finalment va tenir lloc el 7 d’octubre del 2011 i en què De la Fuente no només es va mostrar contrari a implantar un sistema de concert econòmic a Catalunya, sinó que també va reclamar una reformulació dels models basc i navarrès.

I ho va fer amb arguments, si més no, curiosos. Era la legislatura en què tenia representació el partit que defensava l'"Espanya ens roba” i, davant seu, l’economista els va respondre que, en lloc d’això, són Euskadi i Navarra els que estan subvencionats amb els impostos dels catalans. De la Fuente fins i tot va quantificar en 1.000 milions els recursos que se n’anirien cada any per anar al País Basc i no tornar.

A què es deu, si precisament el concert econòmic es basa en la recaptació i gestió dels impostos propis? Doncs, segons l’economista, en realitat Euskadi tindria superàvit fiscal. Així, per una banda, l’exempció a contribuir en l’anivellament interregional reduiria la seva aportació a les arques estatals en 1.790 milions. Per altra banda, la valoració de les competències no transferides al País Basc i encara gestionades per l’Estat estaria enormement esbiaixada a la baixa, cosa que reduiria la xifra en 1.740 milions més. Finalment, el càlcul de l’IVA que suporten els bascos també estaria mal calculat en benefici d’Euskadi i això li reportaria 950 milions més extres. En total, segons els càlculs exposats en seu parlamentària per De la Fuente, el País Basc s’hauria estalviat el 2007 a causa d’un càlcul esbiaixat de la quota del concert gairebé 4.500 milions, l’equivalent al 6,9% del seu PIB.

I qui ho paga tot això? “[Euskadi i Navarra] estan subvencionades per territoris que en mitjana són més pobres”, va afirmar l’economista. I fins i tot va atrevir-se a concretar més i situar en 1.000 milions la “contribució a aquesta subvenció” de Catalunya. El Parlament va ignorar-lo, però el llavors primer secretari del PSC, Pere Navarro, va demanar un any més tard la supressió del “privilegi” basc i navarrès. Els companys socialistes d’aquests territoris, però, no ho van entomar bé.