Rajoy redueix els indults a corruptes però no els aboleix
L’Estat ha perdonat, des del 1996, 409 condemnats per delictes contra l’administració, 82 dels Països Catalans
Barcelona.La teoria diu que una de les bases de l’estat de dret és la separació de poders. De la teoria a la pràctica, però, apareixen sovint diverses llacunes, algunes de les quals són menys clamoroses que d’altres. Una de les principals intromissions que fa el poder executiu en la tasca del judicial, segons critiquen en moltes ocasions els jutges i altres professionals del dret, té lloc en forma d’indults. Es donen quan el govern decideix que algú condemnat per un tribunal no ha de complir la pena que se li ha imposat, sense necessitat d’haver de donar gaires arguments. El cert és que aquesta mesura ha estat relativament poc usada per l’executiu espanyol el 2013, tot i que el que li exigeix l’oposició és que la limiti per llei. El fet que els que se’n beneficien en ocasions siguin corruptes no ajuda a alimentar la imatge que els polítics s’esforcen a fer front a aquesta xacra ara que tants casos esquitxen els partits.
Una de les eines més útils per estudiar quin impacte tenen els indults és El Indultómetro, un portal que periòdicament actualitza la llista de beneficiaris, a mesura que el consell de ministres aprova indults i ho publica el Butlletí Oficial de l’Estat. La web, a més, permet consultar els indultats segons els delictes pels quals van ser condemnats i la comunitat autònoma del pres, i les dades es poden consultar des del 1996. Segons la informació del portal, per tant, en els últims 18 anys el govern espanyol ha aprovat fins a 10.350 indults, tot i que aquesta en teoria havia de ser una mesura de gràcia puntual. D’aquests, 409 eren a presos condemnats per delictes contra l’administració pública [veure gràfic].
La figura de l’indult es va crear el 1870 i pràcticament no s’ha modificat, tot i les crítiques i les polèmiques que ha generat el seu ús i abús. Així, per exemple, alguns dels últims casos que han generat polèmica són, per exemple, l’ex alt càrrec del Govern Josep Maria Servitje i l’empresari Víctor Manuel Lorenzo Acuña, condemnats pel cas Treball, d’enriquiment il·lícit d’Unió, i indultats el 2012 per Rajoy. Aquell any l’executiu central va indultar quatre mossos d’esquadra condemnats per torturar un detingut o el comandant mèdic i el capità mèdic del Yak-42. Va ser molt polèmic també l’indult del govern en funcions de José Luis Rodríguez Zapatero al ja ex conseller delegat del Banco Santander Alfredo Sáenz. Després que el Tribunal Suprem anul·lés la mesura, a més, Rajoy va tornar a aprovar per decret que evités la pena.
Tanmateix, aquesta i una altra sentència de tribunal contrària a indults va motivar que el 2013 se’n reduís el nombre: només se’n va aprovar 204. Una xifra molt inferior, per exemple, als 1.744 del 2000, concedits amb Ángel Acebes com a ministre de Justícia amb motiu del canvi de mil·lenni. El 2013, però, hi va haver també indults polèmics. Un agent dels Mossos que havia d’anar a la presó quatre anys per detenció il·legal i lesions, per exemple, se’n va lliurar. Rajoy també va concedir la mesura a una empleada pública del PSOE de Sevilla que havia estat designada dipositària de dos cotxes embargats durant un judici i en va tornar només un i sense motor, així com al president de la UD Las Palmas, condemnat per unes obres il·legals en una zona declarada d’especial protecció ambiental.
La reducció del nombre d’indults, però, no ha evitat que la polèmica s’allunyi del focus mediàtic. Ben al contrari, la pressió social contra la mesura ha provocat que algunes iniciatives al Congrés en reclamin sovint la regulació i la supressió per als casos de corrupció. Dels 409 presos per delicte contra l’administració pública indultats des del 1996, a més, 82 són dels Països Catalans -45 de Catalunya, 27 del País Valencià i 10 de les illes Balears-. Encapçala el rànquing amb claredat Andalusia, amb 101 corruptes indultats. Segons El Indultómetro, de fet, els delictes contra l’administració són els que en proporció reben més indults del govern espanyol.
L’oposició intenta, sense èxit, posar fi a aquesta situació. Així, el 2013 el PP va tombar al Congrés proposicions no de llei del PSOE -que també va fer un ús habitual de l’indult en els seus mandats-, IU-ICV i ERC i una d’UPyD, aquesta amb el suport de CiU, que va argumentar defectes de forma del text. Unes negatives que no evitaran que en els pròxims mesos es tornin a debatre proposicions similars del PSOE, IU-ICV i Compromís. Uns intents amb poques possibilitats d’èxit.
Matas i altres famoses peticions de la gràcia
El govern espanyol té sobre la taula algunes peticions polèmiques d’indult. Una és la de l’expresident balear Jaume Matas, que sembla que per ara no vol atendre. Una altra és la de l’expresident del Sevilla CF José María del Nido, condemnat per delictes de malversació i prevaricació, que té el suport de la majoria de clubs de la lliga espanyola. Tot i això, els precedents per a ells no són bons. Segons una resposta parlamentària a UPyD, el govern espanyol va rebutjar 49 indults per delictes de corrupció el 2013. En canvi, sí que en va concedir dos.
