Publicitat
Publicitat

EL FUTUR DE L'ESQUERRA

L'alcalde de Lleida destapa en un llibre la seva fe maragallista i la seva reconeguda heterodòxia

Ros: "Al PSC ens falla clarament el rumb nacional"

Fill del cap de l'estació de Renfe de Lleida, Àngel Ros és un home fet a si mateix, políticament incorrecte, que diu el que pensa i poc amic de l'aparell del seu partit. El llibre Àngel Ros, cara i creu (Pagès Editor),del periodista Ignasi Calvo, aprofundeix en un socialista de Ponent que vol conquerir el Llevant, amb permís (o no) del Baix Llobregat. Protegit pel maragallisme de Sant Gervasi, va fent passos, lents però segurs, cap a les primàries per optar a presidir el Govern.

Un asteroide dins la galàxia socialista

"Quan un alcalde fa majories, normalment és perquè té la confiança de molta gent de pensament divers. Però això mateix dins un partit genera problemes. Sóc conscient que genero moltes desconfiances dins el meu propi partit".

Un candidat poc amic de l'aparell del partit

"Els aparells dels partits encara no han arribat al segle XXI. Aquest és el problema. Són aparells tancats a l'opinió de la ciutadania en uns temps en què la informació flueix de forma rapidíssima i global. Aquest segle es caracteritza no només per l'ús massiu de les tecnologies de la informació, sinó per considerar que la població té dret a accedir-hi".

Una trucada de Maragall el va convertir en alcalde

"Antoni Siurana rep una trucada del ja president Maragall que li pregunta: "¿L'Àngel Ros està prou madur per ser alcalde?" L'Antoni contesta: "Home, té 50 anys. Si no ha madurat ja no ho farà". I el president li diu: "Doncs llavors, Antoni, tu seràs conseller d'Agricultura i l'Àngel alcalde de Lleida. És el nomenament més adaptat a les terres de Lleida que he vist mai... En funció de si la fruita està madura o no..."

Un consell de Joaquim Nadal que no falla mai

"CiU va fer una aposta molt forta presentant el president de la Diputació de Lleida, Isidre Gavin, com a candidat a l'alcaldia. Em vaig preocupar però Joaquim Nadal em va dir que estigués tranquil, que mai un president de la Diputació guanya l'alcaldia a un alcalde. I es va demostrar que era un model equivocat".

El PSC té una fuga de vots cap al PP

"Analitzant les sèries històriques de comportament electoral als barris, sí que observem que en els barris més perifèrics els vots es traspassen del PSC al PP. Parlo de llocs vinculats a la classe social treballadora i on el vot era tradicionalment socialista" .

Partidari d'un gir catalanista del PSC

"Al PSC no ens falla la identitat socialdemòcrata. Ens falta transmetre als ciutadans un model de país, ens falta un discurs nacional clar, ens falla clarament el rumb i el congrés no ha acabat de resoldre bé el posicionament nacional del PSC. La ciutadania catalana ens ha de veure com els primers defensors de Catalunya".

El gir cap a l'esquerra seria un error

"No podem cometre errors com girs cap a l'esquerra. Un gir a l'esquerra del PSC representaria allunyar-nos de les classes mitjanes del país i seria buscar la confrontació només amb els altres d'esquerres, com ICV i ERC. En canvi, jo crec que la confrontació l'hem de tenir amb la dreta i no pots competir amb algú que tens molt lluny. En política ha d'existir una frontera política per competir i jo vull que el PSC tingui també aquesta frontera amb CiU, que és la dreta civilitzada".

Discrepa del suport del PSC a Chacón per liderar el PSOE

"No era lògic que tot el PSC, actuant al congrés com si fos una federació del PSOE, tingués un candidat únic. És cert que majoritàriament es va votar Chacón, no ho dubto, però Rubalcaba també va tenir suports importants".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT