La “discreció” diplomàtica dels bisbes catalans al Vaticà

RomaNoranta minuts per oferir al papa Francesc informació de primera mà sobre Catalunya. A la sortida de la trobada de divendres, els dotze bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense -que ahir aterraven a Barcelona després d’una setmana de visita en terres italianes i vaticanes- comentaven amb una pulcra “discreció” diplomàtica els continguts de la conversa amb el pontífex, i n’esbossaven només alguna pinzellada als periodistes que els esperaven a la plaça de Sant Pere del Vaticà.

“Ha anat molt bé. Tots estem molt contents d’aquesta visita. Ha sigut realment entranyable”. Amb un somriure de satisfacció als llavis, el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, transmetia, en nom dels bisbes catalans, les seves impressions de la trobada a porta tancada amb el Papa. “Un home sant, un home piadós, un pastor... Ja ens agradaria ser com ell”, afegia l’arquebisbe Jaume Pujol.

Dels continguts exactes que s’hi havien tractat, pocs comentaris. Una discreció que contrastava amb les declaracions de dimarts de l’arquebisbe de Toledo, Braulio Rodríguez, que després de celebrar una trobada similar amb el Papa no havia tingut problemes a escombrar cap a casa i significar-se com a abanderat de la unitat d’Espanya. Rodríguez va dir públicament que Francesc havia deixat entreveure la seva preocupació per “una possible secessió” a Espanya, tot i que no havia fet referència directa “ni a Catalunya ni a cap altre lloc”. De fet, si una cosa tenen clara al Vaticà és que el Papa només parla per boca seva o a través dels organismes oficials de la Santa Seu. Mai per boca d’altres. Saltar-se aquesta pauta es considera una descortesia.

Amb un estil ben diferent han gestionat els bisbes catalans la seva reunió al Vaticà. Han volgut remarcar clarament la seva discreció sobre els temes tractats. “Som educats”, deia Sistach. Romanitat total. Davant les preguntes directes sobre si havien abordat el procés del dret a decidir engegat a Catalunya, ni ho negaven ni ho confirmaven. Ara bé, sí que deixaven clar que havien informat el Papa a bastament de Catalunya perquè havien parlat de “tot” el que afecta l’Església. “La Santa Seu sempre escolta els bisbes d’un lloc”, afirmava Sistach. La tònica habitual d’aquestes reunions amb el nou papa és deixar que s’expressin els bisbes que hi participen.

Satisfacció de Sistach

L’arquebisbe de Barcelona també es mostrava satisfet per tot el que saben a la Santa Seu de l’Església a Catalunya: “Que les coses no van bé no és una imatge objectiva. A Catalunya participem de la secularització de l’Europa Occidental. No és que siguem diferents. Però també tenim coses molt bones, que també ho saben, aquí”. I després d’una setmana de visites als dicasteris vaticans i amb el Papa, Sistach es mostrava molt satisfet de la confiança que tenen en la seva feina. “Han sortit tots els aspectes que afecten la vida de l’Església, i el Sant Pare s’hi ha mostrat ben sensible, ens ha animat, ens ha encoratjat, i en sortim molt satisfets”, va dir. Dels temes tractats només en va concretar dos: l’atur -i el treball que fa Càritas- i l’evangelització. “Nosaltres hem parlat i ens han volgut escoltar”, afegia. Aquest és el to d’aquestes noves reunions conjuntes, en grups de deu o dotze bisbes, que ha establert Francesc, més centrades a recollir els parers de l’episcopat local que a donar indicacions concretes. Pels bisbes catalans aquest format ha estat més fàcil, per la seva trajectòria de treball conjunt i de reunions trimestrals, que no és habitual en totes les províncies eclesiàstiques.

El treball conjunt de l’episcopat català van poder-lo mostrar al Papa lliurant-li els últims volums de la col·lecció Documents del Magisteri, tots els publicats des de l’última visita ad limina del 2005. La col·lecció, publicada amb l’Editorial Claret, inclou els documents pontificis en la seva versió catalana i castellana, però també els textos conjunts dels bisbes catalans, entre els quals li van lliurar el text Al servei del nostre poble, que commemora els 25 anys de la publicació d’ Arrels cristianes de Catalunya.