El moviment pacifista manté obert el debat sobre l’exèrcit

BarcelonaArtur Mas va afirmar durant la campanya del 2012 que preferia que el nou estat català no tingués exèrcit. Oriol Junqueras va ironitzar llavors que preferia uns Mossos d’Esquadra armats amb “uns quants bazuques” i fa un mes va recordar que hi ha molts estats reeixits sense exèrcit. Però ni CiU ni ERC s’han compromès que la independència dugui a abolir les forces armades. Sigui com sigui, els impulsors del manifest Catalunya, nació de pau, presentat el novembre del 2013, han treballat de manera discreta per aconseguir mantenir la flama pacifista que va dur el país a votar no a l’entrada a l’OTAN el 1986 i que ha protagonitzat nombroses mobilitzacions recents.

En la conferència que va pronunciar al juliol ERC per traçar un model d’estat, la qüestió de l’exèrcit és la que va dur més polèmica. Un 56% dels afiliats van votar ajornar el debat. Les sectorials implicades del partit van tenir una jornada de debat intern a l’octubre per mirar de llimar diferències i, segons el document de conclusions, al qual ha tingut accés l’ARA, el punt d’entesa no va ser gens concret: “Ara no és el moment de decidir si hem de tenir forces armades pròpies o no”. Sí que defensa, però, explorar “punts intermedis” entre l’exèrcit clàssic i no tenir-ne.

Al seu torn, CDC ni tan sols va posar sobre la taula el debat en la seva convenció. Només va recordar la necessitat de desenvolupar “polítiques de prevenció en matèria d’infraestructures estratègiques i crítiques” i per defensar les fronteres. Ni un mot sobre l’exèrcit.

Tanmateix, el debat sí que s’ha anat desenvolupant. Els impulsors del manifest pacifista ja s’han entrevistat amb Mas, amb Junqueras, amb la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, amb el president del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Carles Viver i Pi-Sunyer, i, de fet, amb gairebé tots els partits de la cambra -i amb els que no ho han fet, tenen previst reunir-s’hi-. “Tenim una bona acollida”, explica el president de la Fundació per la Pau, Xavier Masllorens, un dels membres del col·lectiu, que ja veu com un èxit que el debat hi sigui i no es pressuposi que cal imitar la política de defensa d’altres estats.

Contribuir a “missions de pau”

Com que és un tema tan polèmic, Masllorens afirma que “s’està retardant el debat per no crear divisió”. El pacifisme tiba per una banda i empreses amb interessos econòmics en la guerra per l’altra, assegura. La bona receptivitat, a més, de vegades xoca amb un realisme que defensa que el reconeixement internacional pot obligar a contribuir amb forces militars pròpies. Tot i això, respon que el seu col·lectiu no és “ingenu” i sap que cal garantir la seguretat, però apunta que “crear un nou estat permet fer les coses diferent”, per exemple ideant un cos de pau supranacional. I mantenir el debat obert ha de ser un flanc per incidir un cop feta la consulta. “És un debat que, per a molts, ara no toca”, reconeix.