RELIGIÓ
Societat 18/06/2014

Crítiques a les pressions del PP per imposar el relleu de Sistach

La Santa Seu, conscient de l’escenari polític que viu Catalunya, no vol interferir en el procés sobiranista

Joan Serra
2 min
El cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach.

BarcelonaLes pressions del PP per intentar imposar el relleu del cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach -en temps de reserva després d’assolir l’edat de jubilació episcopal-, han generat malestar entre els col·lectius cristians de Catalunya. Els moviments del govern espanyol, capitanejats pel ministre Jorge Fernández Díaz, pretenien influir per escollir un candidat afí, com seria el cardenal valencià Antonio Cañizares, bisbe emèrit de Toledo i membre de la cúria vaticana. Tal com va avançar ahir l’ARA, el Vaticà ha desatès les gestions de l’executiu espanyol per col·locar a Barcelona un nom que pogués fer de contrapès a l’Església catalana.

La Santa Seu, conscient de l’escenari polític que viu Catalunya, no vol interferir en el procés sobiranista. El més probable és que la tria del substitut de Sistach no sigui imminent i es demori fins que s’aclareixi l’escenari de la consulta del 9-N. El Vaticà afrontaria en primer terme el relleu a l’arquebisbat de Madrid. El cardenal Antonio María Rouco Varela ja fa gairebé tres anys que està en temps de reserva i els seus postulats bel·ligerants no semblen casar amb el discurs renovador del papa Francesc. Conscient de la rellevància de la substitució de l’arquebisbe de Barcelona, els col·lectius que agrupen cristians de base reclamen al Vaticà que defugi les pressions polítiques de Madrid. “El nomenament d’una diòcesi com Barcelona s’ha de fer amb criteris pastorals i no polítics”, exposa Jaume Botey, membre de l’Associació Cristianisme al Segle XXI, una plataforma d’entitats cristianes.

Evitar elements de tensió

“Introduir Cañizares a Barcelona hauria estat introduir la divisió. I Fernández Díaz sap perfectament que el cardenal no seria ben rebut a Barcelona”, reflexiona Botey, que recorda el posicionament de Cañizares en defensa de la unitat d’Espanya, uns postulats que grinyolarien a Barcelona quan el centre del debat polític se situa en el dret a decidir.

Església Plural també ha alertat dels perills que comportaria que el nou arquebisbe de Barcelona fos una figura aliena a la cultura catalana. De fet, l’entitat ja ha recollit més de 4.000 firmes que donen suport a un manifest en el qual s’adverteix que un nomenament que no sintonitzés “amb la tradició eclesial” catalana provocaria “recel, desencís, desconfiança i rebuig”. “Les pressions de l’Estat han estat una constant. I determinats noms crearien elements de tensió a l’Església catalana, que no és desitjable ara que Catalunya es planteja el model de relació amb l’estat espanyol”, reflexiona Josep Torrens, portaveu d’Església Plural. El col·lectiu adverteix que un candidat poc sensible a la realitat política i eclesial de Catalunya tindria “efectes negatius” per a l’Església. Consultat per l’ARA, l’arquebisbat de Barcelona va evitar pronunciar-se sobre l’escenari de relleu a la diòcesi.

stats