Desxifren el genoma de la mosca tse-tse, la vampiressa dels insectes

BarcelonaLa mosca tse-tse és famosa per ser portadora del paràsit que causa la malaltia de la son, el Trypanosoma brucei., que també té una versió en animals, la nagana. La seva picada és tan temuda i eficaç a l’hora de transmetre la malaltia que fins i tot se l’ha batejat com la vampiressa dels insectes. La revista Science publica avui el genoma complet d’aquest insecte, simultàniament amb onze estudis més que publica la Public Library of Science (PLoS). Són els resultats del projecte International Glossina Genome Initiative (IGGI) -Glossina és el nom científic de la mosca-, en què han participat 146 científics de tot el món i amb què s’espera avançar en la lluita contra una malaltia a la qual cada cop es dediquen menys recursos malgrat el seu gran impacte. Hi han treballat durant una dècada.

A l’Àfrica hi ha uns 70 milions de persones amb risc de patir la malaltia de la son, que provoca una letargia extrema que fins i tot pot arribar a causar la mort. A més, cada any moren d’aquesta malaltia uns 3 milions d’animals de granja. Això, tot i els esforços que s’han fet per combatre-la amb químics i altres mètodes preventius. Els investigadors esperen que el genoma, que compta amb 12.000 gens, permeti detectar el taló d’Aquil·les de la ferotge mosca. Al seu costat, els mosquits que transmeten la malària son simples aprenents. Una de les diferències és que, mentre que en el mosquit tan sols les femelles xuclen sang, en la mosca tse-tse tant mascles com femelles consumeixen sang en quantitats equivalents al seu pes. La seva anatomia està preparada per filtrar, empaquetar i preservar la sang i les larves del paràsit amb una mena de llet especial que segrega a través d’unes glàndules. De fet, els investigadors han detectat vuit gens implicats en la producció d’aquesta llet.

Una mosca voraç

Amb les dades genètiques també s’han pogut caracteritzar els gens tsal, que intervenen en el funcionament de les glàndules salivals, i 250 proteïnes de la saliva que impedeixen que la sang que xuclen es coaguli. També han detectat gens relacionats amb la seva reproducció. La voracitat de la mosca tse-tse també podria estar condicionada pel fet que, segons les dades genètiques, compta amb menys proteïnes sensibles a les olors i al gust que la seva cosina germana, la mosca de la fruita. Ara els científics esperen trobar mitjans per posar el focus en totes aquestes dianes que podrien desactivar la mosca i, per tant, la transmissió del paràsit de la son.

Tot i que l’impacte de la malaltia ha augmentant des dels anys 80, els recursos que s’han dedicat a la recerca han disminuït mentre creixien els dedicats a altres malalties infeccioses de gran impacte, com la malària i el VIH.