Deu anys de tramvia: encara sense enllaç
La valoració dels usuaris i les xifres n’avalen la recuperació, però encara s’espera la connexió promesa
BarcelonaLa vintena d’accidents que el Trambaix va protagonitzar abans de la seva estrena oficial, ara fa deu anys, no van ajudar a combatre l’escepticisme inicial amb què molts barcelonins -i també polítics, més favorables a l’extensió de la xarxa de metro- afrontaven la idea de recuperar el tramvia 33 anys després de la seva retirada. Des de l’oposició municipal, de fet, es va arribar a demanar l’ajornament de la posada en marxa d’aquest nou mitjà de transport públic que, en un primer moment, va enllaçar la plaça de Francesc Macià amb Sant Joan Despí. El soroll i l’efecte barrera, a més de la por als accidents per la falta d’hàbit dels conductors, eren les principals reticències dels veïns. Les obres havien començat el 2001 i el debat va anar a més a mesura que s’acostava la data de la posada de llarg del Tram.
Ara, quan ja fa deu anys d’aquella primera inauguració, el Trambaix i el Trambesòs -que es va inaugurar el maig del 2004 coincidint amb el Fòrum de les Cultures- han transportat més de 200 milions de viatgers i han esvaït la major part dels dubtes. Barcelona és avui una ciutat orgullosa del tramvia, en funció de les respostes dels ciutadans en les enquestes de satisfacció. Una ciutat que, això sí, encara no ha vist acomplert el compromís d’enllaçar els dos tramvies. Podria haver estat per la Diagonal, com es va plantejar abans del fracassat referèndum sobre la reforma d’aquesta avinguda, que tanta factura li va passar al PSC. O per un altre punt de la ciutat, com defensa ara, previsor, l’actual equip de govern municipal.
L’enllaç ja no és prioritari
Avui, i tot i que no fa tant la Generalitat marcava aquest enllaç com un projecte prioritari, les resistències de l’Ajuntament han aparcat aquesta idea i el consistori centra ara els esforços en el desplegament de la nova xarxa de bus. Ahir mateix, però, durant l’acte de celebració del desè aniversari, el president de Tramvia Metropolità, Josep Maria Cullell, insistia que mirant cap endavant i, tenint en compte que la “realitat és tossuda”, el futur passa per l’enllaç per la Diagonal. I apuntava, també, que a curt termini sembla més factible la perllongació del Trambesòs fins a Urquinaona. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, apuntava, però, en aquest sentit, que la gestió del tramvia també “ha passat factura” a alguns alcaldes. La batalla ara és més política que no pas tècnica. A l’espera de l’enllaç, la xarxa del tramvia compta avui amb 29,2 quilòmetres, sis línies, 56 parades i 41 tramvies. Fer-la possible ha suposat una inversió de 563,4 milions d’euros, 300,4 per al Trambaix i 263 per al Trambesòs. Lluny, doncs, d’inversions faraòniques com la de la Línia 9 de metro. L’enquesta de mobilitat en dia feiner (EMEF) del 2013, duta a terme per l’Autoritat del Transport Metropolità, en remarca, a més, l’acceptació dels usuaris, que puntuen el tramvia amb la nota més alta del conjunt de mitjans de transport públic: un 7,5. El metro, per exemple, es queda en un 7,2. Els factors que expliquen aquesta bona puntuació són, entre d’altres, les facilitats d’accés, el confort i la conducció suau.
Les incoherències
Per Ricard Riol, president de l’associació Promoció del Transport Públic (PTP), la història de la recuperació del tramvia a Barcelona és “un èxit clar”. Constata, en aquest sentit, que els ciutadans han “connectat” amb el Tram i s’han esvaït tots els fantasmes inicials. Un procés, remarca, semblant al que s’ha viscut en altres ciutats amb tramvia, com Bordeus i Estrasburg, però amb la diferència que “aquí ningú no ha acompanyat políticament aquest suport social”. Un “boicot polític” que, apunta, transcendeix a l’actual alcalde i es materialitza de manera clara en la falta d’iniciativa perquè el tramvia recorri tota la Diagonal, tal com va anunciar l’alcalde Jordi Hereu el 2008.
El projecte, recorda Riol, va néixer com un traçat únic que, finalment, es va decidir fraccionar i introduir més a poblacions de l’àrea metropolitana. La reforma que es farà ara a la Diagonal per eixamplar-ne les voreres no preveu en cap cas l’enllaç, però, en canvi, la macrotransformació que es fa a les Glòries sí que preveu la possible connexió per la Diagonal. L’enllaç és avui el gran repte pendent d’un projecte ja consolidat.
Dotze atropellaments mortals en una dècada
Després que el Trambaix tingués un període de proves sense viatgers bastant accidentat, el primer ensurt greu ja amb els dos Trams en funcionament el va donar el Trambesòs quan, el setembre del 2004, va atropellar mortalment un home de 83 anys. El Trambaix també envestia mortalment una dona de 50 anys a la carretera d’Esplugues l’octubre d’aquell any. En total hi ha hagut dotze víctimes mortals fruit d’accidents amb el tramvia, sobretot gent gran que circulava a peu per la ciutat i a qui el Tram va agafar per sorpresa, però també el conductor d’un cotxe, l’agost del 2010, i una ciclista l’agost del 2011.
