Algunes formes d’educar i alguns temps educatius reben la denominació d’ escola no obligatòria. El cas més significatiu és l’educació de 0 a 3 anys. També, de manera diferent, les educacions artístiques. És absurd exigir l’escolarització universal de la petita infància. És irrenunciable fer possible l’educació estimuladora de tots els infants des del primer any de vida, sense dependre de les desigualtats ni de les dèries familiars. És una educació que, de manera diversa i flexible, també fora de la llar, és obligatòria. Tots els infants tenen dret a passar temps amb altres infants, a descobrir el món jugant, a sentir veus segures diferents de les de casa. Igualment, aprendre música no ha de ser obligatori. Però ser educat, en diferents indrets, a partir d’ambients i llenguatges creatius ha de ser possible per a tothom.
