Més farmàcies en risc de tancar
El retard en els pagaments de la Generalitat i la disminució del preu dels fàrmacs està asfixiant les farmàcies. Un 70% de les de Barcelona s'han hagut d'endeutar i sis ja han hagut d'abaixar la persiana.
BARCELONA.El marge de benefici de les farmàcies ha anat disminuint en els últims deu anys, però enguany ha arribat a una "situació preocupant", segons el sector, fins al punt que algunes oficines de farmàcia ja han hagut de tancar i moltes han hagut de demanar crèdit per problemes de liquidat. "Estem fent filigranes per sobreviure", alerta Laura Lluís, farmacèutica de Sant Carles de la Ràpita. Però si fins ara els problemes més greus els patien les farmàcies de nuclis petits i rurals, ara el retard dels pagaments de la Generalitat i la disminució dels preus dels fàrmacs ha provocat que el 70% de les farmàcies de la demarcació de Barcelona -unes 1.400 de les 2.000 que hi ha- hagin hagut de demanar pòlisses de crèdit perquè tenen problemes de liquiditat, o s'han acollit a altres sistemes d'endeutament, segons dades del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona. "Necessiten el crèdit per pagar sous, proveïdors... Les farmàcies estem a cavall entre l'empresa i la persona", diu Jordi Casas, vicetresorer del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. A més, sis farmàcies ja han hagut de tancar. L'última, quan feia poc que havia obert. I una vintena més s'han declarat en concurs de creditors. El sector adverteix que la situació es podria generalitzar si s'esgoten les reserves de fons que algunes farmàcies encara tenen.
"La meitat de les farmàcies obtenen de benefici l'equivalent al sou d'un farmacèutic o menys", indica Casas. El sou de conveni d'un farmacèutic oscil·la entre els 1.500 i els 1.800 euros. Les farmàcies que no donen ni per cobrir un sou el Col·legi calcula que són el 25% de les oficines de farmàcia de Barcelona.
Jordi Casas atribueix els problemes de liquidat a un cúmul de factors. El primer, el retard de la Generalitat a l'hora de pagar. Des del novembre del 2011 la Generalitat ha passat a pagar les receptes finançades pel Servei Català de la Salut de 50 a 80 dies. La factura pública del CatSalut representa, de mitjana, per a les oficines de farmàcia, un 75% de la facturació. "Si no ens paguen, la situació és complicada", admet Casas.
Medicaments més barats
Això ha asfixiat les farmàcies més petites. Les més grans, com que tenen un percentatge més elevat de venda lliure -productes de cosmètica, dietètica, etc.- tenen més marge per suportar els problemes de liquiditat. "El fet de tenir un percentatge superior al 30% de venda lliure et dóna aire, però hi ha farmàcies rurals o petites en què el 95% de la seva facturació són receptes del CatSalut, i aquestes són les més afectades de totes", explica Laura Lluís. Ella no ha hagut de demanar cap crèdit perquè el Col·legi de Farmacèutics de Tarragona va pactar amb una entitat bancària un avançament del 85% de la facturació del mes anterior al mes en curs.
La disminució del preu dels medicaments i la reducció del marge de benefici també ha accentuat els problemes de liquiditat de les farmàcies. Des del gener del 2004 fins al juny passat els fàrmacs s'han devaluat un 24%, alhora que, en el mateix període, la inflació ha pujat un 25%, segons les dades de l'Instituto Nacional de Estadística (INE). "Tenim un 27,9% de marge de benefici, però el preu dels medicaments és tan baix que en un medicament de 2 euros, per exemple, això no és res!", lamenta el Lluís.
Explica que les vendes li han baixat entre un 15% i un 20% des de l'entrada en vigor de l'euro per recepta i el copagament. Els farmacèutics també ho atribueixen a la crisi. "Hi ha hagut una disminució general en el consum de productes sanitaris", reconeix Jordi Casas. Laura Lluís assegura que ella encara pot anar "sobrevivint" a la seva farmàcia de Sant Carles de la Ràpita, però reconeix que per a ella "era impensable que tanqués una farmàcia a Barcelona", i ha passat.
