BARCELONAAquesta setmana ha començat el curs escolar i ho ha fet, per primer cop, amb menys docents que el curs anterior. Hi ha hagut 1.783 jubilacions que no s'han cobert, cosa que ha convertit els professors jubilats enguany en els altres protagonistes de l'arrencada.
Alguns, els que havien decidit jubilar-se anticipadament i els que ho han fet als 65 anys tal com ja tenien previst, afronten la nova situació amb normalitat. D'altres, però, estaven autoritzats a seguir treballant fins als 70, i han vist com a última hora els revocaven aquest permís i els obligaven a deixar-ho. Són els que més troben a faltar les aules, i els més crítics amb les retallades.
Carles Bastons
"M'han acomiadat, i em sap greu, no per diners sinó per vocació"
Per a Carles Bastons, professor de llengua i literatura castellana de l'Institut Jaume Balmes de Barcelona, la jubilació ha arribat tres anys abans del previst. Estava autoritzat a continuar fins als 70, però aquest estiu, amb 67, l'han fet plegar contra la seva voluntat. "És una injustícia, m'han conculcat el meu dret", explica Bastons, que ha presentat un recurs contra la decisió però ja assumeix que no tornarà a les aules. "M'han acomiadat, i em sap greu, no per una qüestió econòmica, sinó per vocació", afegeix. La notícia, a més, va arribar en el pitjor moment: "M'ho van comunicar al juny, quan ja havia programat el curs i comptava que seguiria formant els mateixos alumnes, però m'han fet plegar i he quedat orfe de la docència".
Bastons explica que la situació li produeix molta tristor, i parla amb absoluta passió de la seva feina: "Formar adolescents és una tasca sublim. Nosaltres treballem sobre un material net que s'ha de forjar, i això és meravellós. És encisadora, aquesta professió nostra". Aquesta passió fa que es resisteixi a deixar-ho i explica, mig en broma, que actualment està "buscant feina". Busca activitats per omplir el dia, però també feina com a docent sense remunerar: "Potser el mateix institut m'ofereix fer alguna classe de reforç a la tarda, o potser algun centre cívic". No se sentirà jubilat, diu, fins al dia que compleixi els 70.
Més enllà de les jubilacions com la seva, aquest professor és molt crític amb la política de retallades: "Podrien retallar per altres vies. No ho dic pel meu cas, sinó en general. L'educació, per mi, és sagrada". Es mostra preocupat per com anirà aquest curs, amb l'augment del nombre d'alumnes per classe, i sentencia: "L'ensenyament públic està en una crisi de la qual no sé pas com sortirà".
Ricard Rodon
"Com que ho tenia molt clar, no em fa por la jubilació"
El cas de Ricard Rodon, que feia classes de ciències experimentals a l'Institut La Llauna de Badalona, és oposat al de Bastons. Ell també s'ha jubilat aquest estiu, però ho ha fet per decisió pròpia, i està satisfet amb la seva nova situació. Fa cinc anys, quan va arribar als 60, va decidir que no demanaria la jubilació anticipada ni tampoc allargar la carrera laboral, sinó que plegaria als 65. "Com que ho tenia molt clar, no em fa por la jubilació, tot i que trobaré a faltar el tracte amb els adolescents", explica amb to serè.
A més, Rodon sempre ha combinat la vocació docent amb activitats fora de la feina, de manera que no li costarà gaire ocupar el temps lliure. "Sóc president del Club de Bàsquet Sant Josep de Badalona, i això dóna feina", explica. A més, té ganes de deixar constància escrita de diversos esdeveniments de la història de Badalona que ha viscut en primera persona, un projecte que també li exigirà força dedicació.
Sobre el fet que no es cobreixin les jubilacions i es redueixi el nombre de professors, pensa que "pot afectar la qualitat", però afegeix: "Amb una perspectiva històrica, quedarà molt millor de com estava quan jo tenia 14 anys". Rodon opina que l'ensenyament té problemes estructurals més importants que aquestes retallades, però també lamenta que "es parla molt de diners, i per mi l'educació no és només una despesa sinó també una inversió".
Jorge León
"Si hagués continuat, ho hauria fet amb molta il·lusió"
A mig camí dels dos exemples anteriors hi ha Jorge León, director de l'Escola Màrius Torres de l'Hospitalet de Llobregat. S'ha vist obligat a jubilar-se enguany, tot i que l'havien autoritzat a fer-ho el 2017, però ho ha encaixat d'una manera molt diferent a la de Bastons. "Em va molestar molt la manera com me'n vaig assabentar, però tampoc tenia ganes de posar recursos i ara estic encantat", explica León. "Si hagués continuat, ho hauria fet amb molta il·lusió, però ara també encaro aquesta nova situació amb molta il·lusió", afegeix, remarcant que la notícia el va decebre però no li va suposar cap trauma.
"No sóc una persona que es pugui trobar que no sap què fer, aquest problema no el tinc", diu tot rient, i comença a citar activitats que el mantenen ocupat: "Tenim una farmàcia familiar i procuro ajudar els meus fills a portar-la. També m'agrada molt anar en bicicleta, i a l'octubre participaré en el triatló de Barcelona. A més, tinc un camp d'oliveres ecològic al poble, a Càceres, i ara vull dedicar-me a fer jo tot el procés".
Igual que Ricard Rodon, no és gaire bel·ligerant contra les retallades: "La reducció pressupostària i del nombre de professors afecta, però tampoc tant. Fa 32 anys que sóc professor i al principi teníem un mestre per aula i un director. Sé que hi ha més nens i també més diversitat, però crec que es pot donar un bon servei". León considera, però, que no és acceptable que es retalli el sou dels docents: "De fet, no estan gens ben pagats, jo considero que necessiten un augment de sou".
