No sabem quant gastem

Barcelona.La crisi està posant en relleu el valor de l'austeritat, ben entesa. Moltes empreses i administracions s'han adonat, quan els ingressos han començat a minvar, que havien de reduir les despeses supèrflues. A les famílies també els han baixat els ingressos, però quan han volgut abaixar la partida de despeses moltes s'han trobat que no en saben, principalment perquè no saben quant gasten. Aquella sensació que a casa hi ha una fuita de diners que no se sap on és i que, per tant, no es pot tapar. Segons un informe de l'Observatori de Consum d'Esade, el 85% de les famílies espanyoles no saben exactament quines despeses tenen al mes -i el 65% ni tan sols què ingressen-, i només una de cada deu intenta portar-ne un control mínimament rigorós amb un pressupost. L'autor de l'informe, el professor d'Esade Gerard Costa, atribueix aquests percentatges tan baixos a la falta d'educació financera bàsica des de les escoles.

Comptes clars i targetes de dèbit

El Marc Milan i la Mireia Ricart es van casar fa un any, i podrien servir d'exemple de com es pot dur un control de les finances familiars sense gaire estrès, però de manera rigorosa, per evitar les fuites descontrolades. Fan servir sempre targetes de dèbit -només en tenen una de crèdit per a les emergències-, i quasi mai paguen en metàl·lic: "Així, a través de la banca online ens és molt fàcil de controlar i no estirar més el braç que la màniga", explica el Marc. Els dos membres de la parella treballen, i d'ençà que van anar a viure junts van decidir organitzar el pressupost familiar amb tres comptes separats. En el primer hi tenen domiciliades les despeses fixes -mensuals, trimestrals o anuals-, com l'aigua, la llum o l'IBI, i cada mes hi fan un traspàs. "Aquest compte no el controlem gaire perquè un cop hem calculat què pagarem de despeses fixes al cap de l'any, ho dividim per dotze, ordenem el traspàs mensual i gairebé ens n'oblidem fins a l'any següent".

El segon compte és el principal, el de les despeses imprevistes del dia a dia. "Aquest sí que el mirem sovint i demana parlar molt amb la parella sobre què gastem i si és necessari o no". El tercer és el de l'estalvi per a un objectiu concret. Per exemple, el Marc i la Mireia s'acaben de canviar el cotxe per un de més gran, però ho van decidir fa força temps. Des d'aquell moment, van anar apartant petites quantitats de diners mensuals en aquest tercer compte per comprar-se el cotxe sense haver de demanar cap crèdit o, en tot cas, demanar-ne un de poca quantitat.

Objectiu: estalviar

Pel professor Gerard Costa, la manera d'organitzar-se del Marc i la Mireia formaria part de l'escàs 9% de les famílies de l'Estat que tenen un control dels comptes de casa, segons les dades de l'informe de l'Observatori de Consum. A l'escola cap dels dos no va rebre cap tipus de formació en aquest sentit, però els seus pares sí que els van inculcar la cultura de l'estalvi i l'austeritat, que durant els anys de bonança econòmica sembla que s'ha perdut. De fet, la segona part de l'estudi explica que sense un control clar de les despeses familiars és impossible estalviar. Actualment, la gran queixa de les famílies és que amb la crisi no poden estalviar gaire. El 39% diuen que no poden estalviar gens, i és que del 2010 al 2012 -el període més cru- l'índex d'estalvi de les famílies ha passat del 17% al 9%. Però l'estudi d'Esade diu que les que han començat a fer com el Marc i la Mireia han aconseguit reduir les despeses mensuals al voltant d'un 10%. Per aquest motiu el professor Costa reclama que a les escoles, en especial a l'ESO, seria bàsic incloure-hi alguna assignatura d'educació econòmica domèstica. I no només per dur amb un cert rigor el pressupost familiar quan es facin grans, sinó també perquè així s'evitarien molts casos com les estafes de les participacions preferents, i molts d'altres no s'haurien enganxat els dits amb segons quin tipus d'hipoteques.

Canvi d'hàbits

Diuen que el que no et mata et fa més fort, i d'aquesta crisi en sortirem amb algunes lliçons apreses. Una és la gestió més atenta dels comptes domèstics, que passarà inexorablement per un canvi d'hàbits. Des del 2007 les famílies han retallat un 20% el consum, bàsicament en oci, restauració, roba -el mateix volum, però més barata- i endarrerint les grans compres, com el canvi de cotxe o la nevera. L'única partida que ha crescut amb la crisi és l'alimentació, que està vinculada amb el fet que ara la gent esmorza més a casa, dina amb carmanyola a la feina i ha deixat d'anar a sopar amb freqüència al restaurant. Un altre canvi important que s'ha detectat en els últims anys, segons detalla l'informe de consum, és que si abans una família feia la compra de casa un dia a la setmana i tota de cop en un mateix hipermercat, encara que fos més car, ara ha tornat a la botiga de barri especialitzada per buscar la carn, el peix i la verdura més econòmics.

Al Marc i la Mireia, quan els ha tocat estrènyer-se el cinturó, ho han tingut clar: "Quan hem volgut estalviar hem atacat les despeses fixes, com el gimnàs. Si estalvies en les fixes i les variables les tens controlades, ho notes molt al cap del mes", conclou el Marc.