La Victòria Anna fa trenta anys

BarcelonaAra són una pràctica habitual però fa trenta anys les tècniques de reproducció assistida estaven a les beceroles. Un grup de metges joves i amb ganes de menjar-se el món portaven uns quants anys formant-se a l’estranger per posar aquí els fonaments de la reproducció assistida. “Naixia d’una necessitat social. Hi havia parelles que necessitaven que els resolguéssim els problemes de fertilitat i ens volíem posar al dia respecte al que feien altres països”, explica la biòloga Anna Veiga, que juntament amb el ginecòleg Pere Barri liderava l’equip de l’Institut Dexeus que va fer possible que el 12 de juliol del 1984 naixés la Victòria Anna, la primera nena nascuda per fecundació in vitro (FIV) a l’Estat.

Van començar tractant al voltant d’una vintena de parelles i van trigar un any a tenir els primers resultats. Metges i pacients anaven de bracet. “Els dèiem que era un tècnica que a fora havia funcionat però que aquí no teníem encara resultats. Es van posar a les nostres mans amb confiança. Era admirable! Sempre vaig pensar que eren parelles molt valentes”, recorda Veiga. “Davant del fracàs, les parelles ens animaven a nosaltres. Ens deien: «No patiu, ho aconseguirem»”, afegeix Barri. En alguns casos, la relació professional es va transformar en amistat.

Cap a finals de l’any 1983 aconseguien el primer embaràs en una pacient però l’embrió es va implantar fora de l’úter i el van haver d’interrompre. Quinze dies després es confirmava l’embaràs d’una altra dona, el de la Dolors, la mare de la Victòria Anna. Tot i que les eines prenatals no eren les d’ara, va ser un embaràs molt controlat. “Ens la miràvem amb lupa!”, recorda Veiga. La Dolors tenia un problema a les trompes que li impedia quedar-se embarassada espontàniament. Prèviament havia perdut un fill al final de l’embaràs i per això es va decidir fer-li una cesària per evitar riscos. La nena va néixer una setmana abans del previst i va pesar 2,470 kg.

Revolució social

Han passat trenta anys des d’aquella cesària però tant Barri, que tenia 34 anys, com Veiga, que en tenia 27, la tenen molt present. El doctor Barri la va viure com si fos “un segon pare o marit”. “Em vaig emocionar molt, com quan van néixer els meus fills”, diu. Va ser un moment molt especial per a tots. Eren pioners. “En aquell moment no en tens consciència però estàvem posant en marxa una tècnica que s’ha consolidat de manera plena”, apunta Veiga. “Vam demostrar que podíem fer les coses igual de bé que Anglaterra, Austràlia o els EUA”, diu Barri. Sis anys abans havia nascut a Anglaterra Louise Brown, la primera nena nascuda al món per FIV.

Les tècniques han canviat molt des de llavors. Són més eficaces. S’assoleixen taxes d’embaràs de fins al 60% quan fa trenta anys eren del 15%. El gran canvi, però, ha sigut social. El perfil de les parelles s’ha ampliat. Fa 30 anys les dones tractades estaven casades o vivien en parella, mentre que ara les tècniques de reproducció assistida permeten crear nous models de família.

A més, ara l’endarreriment de la maternitat és la principal causa d’esterilitat. Gairebé el 43% de les dones que es tracten al Dexeus són més grans de 40 anys, explica Barri. Les tècniques de reproducció assistida ja no només s’utilitzen per tractar casos d’infertilitat per causes mèdiques. “Estem tractant dones d’edat avançada i, al final, que una dona de 45 anys no es quedi embarassada és lògic. No està en la franja fisiològicament activa en el camp de la reproducció”, sosté Veiga.

Les tècniques de reproducció assistida també han aportat eines per preservar la fertilitat de pacients oncològics i per preservar-la per motius socials, com ara dones que per qüestions professionals o perquè no han trobat la parella adequada volen congelar els seus òvuls per utilitzar-los en un futur. “El més desitjable seria que les dones poguéssim tenir fills quan en tinguem ganes i quan toca però que la carrera professional no ens hagi de fer renunciar a res”, al·lega Anna Veiga.

Menys embarassos múltiples

Des de llavors també s’han reduït els parts prematurs i els embarassos múltiples, que eren els principals riscos el 1984, però la taxa encara és elevada. Mentre que als països escandinaus la taxa d’embaràs gemel·lar és només d’entre el 5% i el 7%, aquí és del 25%. Veiga sosté que s’han de reduir el nombre d’embrions que es transfereixen: “Però moltes parelles volen bessons i molts professionals no s’han adonat que és un problema: neixen nens prematurs, amb baix pes...”

El naixement de la Victòria Anna va ser un punt d’inflexió també per a la carrera d’aquests professionals. “Vam demostrar que la medicina és una feina d’equip”, diu Barri, que és director del departament d’obstetrícia de l’Hospital Quirón Dexeus. “Va ser un privilegi”, indica Veiga, actual directora científica de l’àrea de biologia de la salut de la dona de Dexeus. La reproducció assistida a Espanya, i especialment a Catalunya, està a l’altura dels millors països. La Victòria Anna va ser només el principi. Des de llavors, la fecundació in vitro i les tècniques de reproducció assistida en general han permès a moltes parelles complir el seu somni de ser pares. Es calcula que el 2% dels naixements a l’Estat són per fecundació in vitro.

Normalitat a les urgències hospitalàries

Després de setmanes de saturació de pacients a les urgències dels hospitals de la Vall d’Hebron i de Bellvitge, ahir es va viure una jornada de normalitat. “Així és com hauria de ser sempre”, va explicar Teresa Soriano, metge adjunta del servei d’urgències de la Vall d’Hebron. No obstant, van començar el torn amb 43 pacients pendents d’ingrés, els més antics des de dimarts. A Bellvitge els metges descrivien una situació similar. En aquest centre, tot i la protesta dels usuaris, que es van amotinar, ja s’ha tancat la planta 12.