El 'fracking' genera alerta al territori

BARCELONALa perspectiva que la fracturació hidràulica arribi a Catalunya amb empreses que han demanat permís per fer prospeccions en diverses comarques ha activat la mobilització. A finals d'any es va crear la Plataforma Aturem el Fracking (PAF), entitat transversal que té el suport de desenes d'organitzacions, més de vint ajuntaments, associacions de municipis i dels consells comarcals d'Osona i la Garrotxa. Fa uns dies el ple de l'Ajuntament de Vic va aprovar una moció per declarar-se "municipi lliure de fracking " i a Cervera l'alcalde ha fet un manifest de rebuig.

El secretari del Fòrum l'Espitllera, Jaume Moya, considera que el fracking seria especialment perjudicial per a la Segarra "perquè no és compatible amb activitats consolidades com la indústria agroalimentària i d'altres amb futur, com l'ecoturisme o l'agricultura ecològica". Una altra preocupació de la comarca és l'aprofitament d'aigua. "La gran pujada del preu, sumada a la impossibilitat de fer servir l'aigua del Canal Segarra-Garrigues en part dels cultius i explotacions ramaderes per les limitacions de les zones de protecció per a les aus, farien incomprensible que se n'autoritzés l'ús a gran escala en unes explotacions d'hidrocarburs que no deixarien cap riquesa a la comarca", diu Moya.

Marc Muntanya, membre de la Plataforma de Riudaura (Garrotxa), comparteix la idea que una activitat d'aquestes característiques no beneficiaria el territori: "Sembla clar que no obtindríem ni llocs de treball ni diners però, fins i tot si fos així, cap ingrés econòmic podria compensar l'assumpció d'un risc tan alt per al nostre entorn i la nostra salut". Per Moya, una hipotètica injecció de diners per fomentar les extraccions "només serviria per subvencionar l'abandonament dels pobles i l'aturada de les explotacions agràries". Eudald Rifà, membre del Grup de Defensa del Ter (GDT), assenyala que un dels problemes d'Osona "és la contaminació dels aqüífers per l'activitat ramadera industrial", i considera que el fracking ho podria agreujar.

Cap notificació

La preocupació expressada ara a Catalunya ja s'havia manifestat anteriorment al Parlament Europeu. L'estudi On the environmental impacts of shale gas and shale oil extraction activities advertia el 2011 sobre les repercussions que el fracking podia tenir per al medi ambient i la salut humana. Aquest document destaca que en aquesta matèria hi ha buits legislatius i suggereix l'adopció d'una directiva europea que reguli aquesta activitat i en redueixi els perills potencials. L'estudi també fa esment de la participació ciutadana. Precisament, els representants de les entitats catalanes han denunciat falta d'informació sobre futures activitats extractives. Municipis i consells comarcals no han rebut cap notificació ni informació relativa a aquests projectes i les primeres notícies els han arribat des de les mateixes d'entitats que s'hi oposen.

Fonts del departament d'Empresa i Ocupació consultades per l'ARA han assegurat que la direcció general d'Energia, Mines i Seguretat Industrial ha complert amb tots els requisits d'informació pública establerts en la normativa vigent. També han subratllat que "no s'ha plantejat cap actuació divulgativa sobre la fractura hidràulica perquè, actualment, no hi ha cap permís atorgat a Catalunya que suposi utilitzar aquesta tècnica o prevegi utilitzar-la en una fase d'explotació posterior".

Només permís d'investigació

A l'octubre la Generalitat va concedir un permís d'investigació a la companyia Teredo Oils per dur a terme activitats al Ripollès, la Garrotxa i Osona. "El projecte consisteix a fer prospeccions orientades a la recerca d'hidrocarburs convencionals, i això descarta l'ús del fracking , que s'aplica als no convencionals", diuen les mateixes fonts. Els hidrocarburs convencionals són els que es poden obtenir per simple extracció d'un jaciment on estan en condicions d'alta concentració i mobilitat.

L'empresa Montero Energy Corporation té sol·licitats dos permisos de prospecció d'hidrocarburs que afectarien municipis de la Segarra, la Noguera, el Pla d'Urgell, el Solsonès, Osona, la Garrotxa i el Bages. Aquests permisos encara no han estat atorgats. "L'empresa està responent a les al·legacions recollides i en els pròxims mesos se sabrà quin és el seu projecte", s'indica des d'Empresa i Ocupació. La superfície total que serà objecte de prospecció, si s'atorguen tots els permisos, supera les 217.000 hectàrees. El permís d'investigació és vàlid per a un període de sis anys. Si després d'aquest temps l'empresa hi veu rendibilitat pot tramitar el permís d'explotació, que hauria d'atorgar l'Estat.

El Pla de l'Energia i Canvi Climàtic 2012-2020 fa referència a la disminució de la dependència energètica exterior. Però, pels activistes, la recerca de més hidrocarburs és un error. "El model energètic basat en combustibles fòssils té data de caducitat i no és lògic allargar l'agonia buscant les últimes engrunes a Catalunya en jaciments petits aplicant tècniques que ja s'han prohibit en diversos països com França", apunta Marc Muntanya. Atenta al que pugui passar, la PAF continuarà fomentant declaracions de "municipi lliure de fracking ". També accelerarà contactes amb forces polítiques per promoure la prohibició de la fractura hidràulica per llei.