Publicitat
Publicitat

EDUCACIÓ

Els futurs mestres: millors en matemàtiques i llengua

Els estudiants que vulguin accedir als graus de magisteri hauran de superar una prova específica el 2015

Els futurs mestres hauran de demostrar en la prova addicional que hauran de superar per accedir als graus d'infantil i primària el juny del 2015 que tenen unes competències mínimes en matemàtiques i en llengua catalana, castellana i anglesa, a més d'habilitats comunicatives.

Els rectors de les universitats catalanes van aprovar ahir en la junta del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) que els alumnes que vulguin estudiar magisteri superin una prova d'aptitud personal obligatòria, a més de la selectivitat, amb l'objectiu de millorar la qualitat dels docents i, de retruc, reduir el fracàs escolar. Per a aquest curs 2013-2014, els rectors van acordar una solució transitòria que consisteix a exigir als futurs mestres que aprovin amb un mínim d'un 5 els exàmens de llengua catalana i castellana de la selectivitat. En aquest requisit també estan inclosos els alumnes de cicles formatius que fins ara accedien directament a la universitat. "El que fem és igualar les oportunitats per a tothom", va deixar clar ahir el secretari d'Universitats i Recerca de la Generalitat, Antoni Castellà. En les últimes proves de selectivitat, un 92% dels 2.500 alumnes que van entrar a educació van aprovar els dos exàmens de llengua.

El contingut de la prova, que coordinaran les mateixes universitats, serà el mateix per a tot l'alumnat. "Servirà per valorar els coneixements, les habilitats i les competències imprescindibles per cursar amb èxit el grau", va deixar clar ahir el CIC en un comunicat. La previsió és que estigui enllestit a principis del curs que ve perquè els futurs mestres puguin preparar-se'l. El següent pas que es planteja Universitats per millorar la qualitat educativa és instaurar una prova per treballar a les escoles, similar a la que fan els estudiants de medicina. La consellera d'Educació, Irene Rigau, que fa anys que reivindica un reforç de la formació inicial, va valorar positivament l'acord dels rectors. "Ajudarà a prestigiar la professió i a garantir el seu grau d'excel·lència", va indicar Rigau.

Fa un any que la secretaria d'Universitats va crear una comissió d'experts per millorar la formació educativa. Les primeres accions, que s'han dut a terme aquest curs 2013-2014, són la reducció d'un 15% de les places d'accés a magisteri i impulsar el doble grau de mestres d'educació infantil i primària, que actualment imparteixen sis universitats catalanes, totes públiques excepte una, i que tenia una nota de tall molt més alta que els graus d'educació infantil o el de primària tradicionals.

Models a l'estranger

Són nombrosos els països que fan proves específiques per accedir als estudis d'educació. A Finlàndia, Dinamarca, Romania, Eslovàquia i Portugal els exàmens els fixen les mateixes universitats, mentre que a Itàlia, Lituània i Escòcia els estableix el govern. La prova de Finlàndia, que és la que prendrien com a model les universitats catalanes, consisteix en un test de coneixements i d'aptituds, que inclou una entrevista i un exercici en grup.

La nova universitat central de Catalunya

L'alcalde de Vic i president de la Fundació Universitària Balmes, Josep Maria Vila d'Abadal, i l'alcalde de Manresa i president de la Fundació Universitària del Bages, Valentí Junyent, van formalitzar ahir al Parlament de Catalunya la constitució de la nova Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya en un acte presidit pel conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell. El centre compta amb 740 professors i una oferta docent de 32 graus universitaris, nou màsters i set programes de doctorat. "La Catalunya interior reclama el seu espai de futur", va destacar l'alcalde de Vic.

Més continguts de