Publicitat
Publicitat

RAMON ROSICH I COMPANYIA ENS PARLEN DEL SEU PROJECTE

Un any després de la seva primera ampliació, el Museu de la Vida Rural fa balanç

Els nous dies al camp

A la seva seu de l'Espluga de Francolí, les tradicions de la vida rural catalana encara bateguen amb força. La direcció del museu mira de donar un futur als testimonis de la història de la vida al camp.

El poeta Joan Vinyoli, un dels excel·lents del segle XX, va dedicar més d'un vers a la seva estimada Santa Coloma de Farners, que li va tornar el favor, l'any 1991, nomenant-lo fill adoptiu. Jordi Llavina recordava l'altre dia un dels seus poemes, Dies al camp , per fer sonar el gong inaugural de la nova temporada del Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí. Vinyoli feia un cant a les eines tradicionals que "dormissen a l'entrada / de la masia en ombra cada dia més / arraconades pel triomf vermell / de les grans màquines ferrisses." El Museu de la Vida Rural conserva aquests estris que han quedat en desús per la modernització del camp i la industrialització agrària. Des de l'arada romana fins a les tècniques dels anys 50. El total s'acosta a les 13.500 peces, 2.000 de les quals estan en exposició. Garbells, alambins, dalles, esclopets, moles o tremuges. Tot plegat dóna fe de la tradició rural, de la verema, el treball als bladars i les rascletades als camps d'oliveres. D'entre les últimes adquisicions, el director del museu, Ramon Rosich, destaca un cotxe de morts de Santa Coloma de Queralt, tot just acabat de restaurar. I, al magatzem, la fundació hi té un quilòmetre i mig de prestatgeries amb una classificació d'objectes, etiquetats i degudament topografiats, i un arxiu de més de 12.000 fotografies digitalitzades.

La història del museu es remunta a l'any 1988. Lluís Carulla anhelava inaugurar aquest projecte a la casa pairal de la seva família i, dos anys abans de morir, va veure acomplert el seu somni. L'octubre del 2009, més de dues dècades després de l'obertura de portes, la Fundació Lluís Carulla va tallar la cinta inaugural del segon edifici del complex, obra de l'arquitecte Dani Freixes, Premi Nacional d'arquitectura i espai públic. Des d'aleshores, el museu ha acollit gairebé 27.000 visitants.

La casa del passat, ara i després
"Els entorns de la casa Carulla eren desiguals i caòtics -explica Freixes-. Com que el paisatge no era especialment rellevant, vam decidir fer un edifici que destaqués". La casa pairal i la nova construcció dialoguen; cap de les dues queda arraconada. Sobre la taula ja hi ha un nou projecte per al 2011: Freixes signa els plànols d'una tercera nau, entre les dues existents, on ara hi ha una pista de tennis. Carles Duarte, director de la Fundació Lluís Carulla, assegura que, si tot va bé, les obres començaran el primer trimestre d'aquest any i, amb una mica de sort, a principis del 2012 podrem veure'l acabat.

El croquis acull una nova àrea d'exposició, habilitada per a nou carros -entre d'altres, el de torn, el d'escales, el de trabuc i el carro de morts -. Però la principal funció del nou pavelló és potenciar encara més una de les més lloades iniciatives del balanç del 2010: les funcions didàctiques i les activitats amb les escoles. Freixes ha presentat la planta d'una àrea pedagògica, amb dos tallers. Duarte recorda que el museu té molt clar que "un dels principals objectius continua sent explicar a les noves generacions com es fan el pa, el vi i l'oli". I els gairebé 30 audiovisuals de nova factura, repartits per les sales, fan un gran servei. En els versos de Vinyoli hi reconeixem els ulls d'un melancòlic, que mira com el progrés devora un temps exhaurit.

El museu utilitza els seus mitjans per donar testimoni d'aquest passat i demostra que els nous recursos també alimenten la memòria col·lectiva.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT