Es calcula que el 20% de la població adulta de l'Estat té algun tipus de dolor crònic, i en canvi només hi ha unes 130 unitats especialitzades a tractar-lo. Entre un 2% i un 8% dels pacients que en pateixen es tracten en una d'aquestes unitats, de manera que molts no reben el tractament adequat. Són algunes de les dades presentades al simposi que congrega experts al Col·legi de Metges de Barcelona, ahir i avui, per debatre com es pot tractar millor el dolor amb opioides, uns analgèsics vistos encara amb recel per molts metges i pacients.
El doctor Anthony Dickinson, professor de neurofarmacologia al University College de Londres i expert en dolor a nivell mundial, afirmava ahir: "És important explicar als pacients que el dolor causarà problemes greus en la seva qualitat de vida: ansietat, depressió o problemes de son". El dret dels malalts a viure sense patiment físic és una convicció que comparteixen els més de 250 metges que hi participen, així com el dret dels metges a receptar els que són "els analgèsics més eficaços per tractar el dolor", segons Margarita Puig, presidenta de la Societat Catalana del Dolor.
Tradicionalment els analgèsics s'utilitzaven en pacients malalts de càncer, però els últims 10 anys s'ha avançat molt i s'ha estès a altres pacients amb dolor intens o sever. "L'experiència avui és molt bona -afirmava la doctora Elena Català, directora de la Unitat del Dolor i del Servei d'Anestesiologia de l'Hospital de Sant Pau- perquè coneixem millor els fàrmacs i dominem els factors adversos". En el simposi s'hi presenten noves maneres d'aplicar-los, com un pegat o esprais nasals, així com nous fàrmacs amb menys efectes secundaris.
El primer que ve al cap en pensar en els opioides és, segurament, que provoquen addicció. Però només entre un 2% i un 5% dels pacients s'hi tornen addictes, segons dades dels Estats Units (no hi ha estadístiques per a l'Estat espanyol). Puig va remarcar: "Quan el pacient té dolor, amb aquestes substàncies no nota l'eufòria que sí que pot notar algú altre". Tenen una barrera legal per receptar-los (cal una recepta especial d'estupefaents), però l'obstacle principal és la por dels metges i dels pacients, l'opiofòbia, causada, segons Puig, pel desconeixement. "El metge té el temor de perjudicar el seu pacient -deia-, sempre estem entre dues aigües: la por i el coneixement. Ara hem millorat molt en el segon aspecte". La clau és combinar dosis d'opioides amb altres fàrmacs de manera personalitzada. El pacient també ha canviat la mentalitat, per exemple, envers la morfina, que abans s'associava a ser prop de la mort.
