El reciclatge dels envasos crea polèmica
La campanya Envàs, on vas ha obert el debat sobre el reciclatge i ha posat en el punt de mira les empreses envasadores. Es traspassa al ciutadà la responsabilitat de separar els envasos de la resta de plàstic.
BARCELONA.Una cançó enganxosa - Envàs, on vas - ha posat en el centre del debat el sistema de reciclatge al nostre país. Detallem les claus d'un procés complex que no està exempt de polèmica. Iniciativa per Catalunya fins i tot ha demanat la retirada de la campanya.
Una campanya d'èxit
Amb 2,3 milions dels envasadors, el reciclatge és protagonista
L'Agència de Residus de Catalunya és la impulsora de la campanya, però les associacions d'envasadors Ecoembes i Ecovidrio són les que n'han assumit el cost, de 2,3 milions d'euros. El director de l'agència, Josep Maria Tost, celebra que el reciclatge sigui protagonista: "Hem aconseguit que la gent en parli, i la gent ho ha entès, més enllà de la polèmica". Tost demana que el debat sobre el sistema se separi de la campanya. El portaveu d'Ecoembes, Antonio Barrón, també està satisfet: "Esperàvem que tingués èxit però encertar-la tant ens ha sorprès una mica".
Víctor Mitjans és director d'estudis de Retorna, una associació integrada per entitats ecologistes que vol un canvi de sistema, i autor d'un article crític amb la campanya. "Està ben feta, perquè per primer cop en molts anys s'està produint un debat públic", reconeix. Segons Mitjans, "en aquest moment no es pot fer res més, l'administració està lligada de peus i mans, i qui hauria de rebre garrotades són els envasadors". De fet, Retorna no critica tant la campanya com el sistema.
Un sistema específicEls envasos es tracten a part, i ho financen els envasadors
La llei d'envasos estableix que la gestió dels residus d'envasos, a diferència de la resta, ha de ser finançada per les mateixes empreses envasadores. Així, per als envasos, hi ha un sistema específic en què els ajuntaments s'encarreguen de la recollida però són aquestes empreses les que paguen la factura, en funció de la quantitat. "La llei només obliga a reciclar els envasos, i l'única inversió privada ha estat la dels envasadors", diu el portaveu d'Ecoembes, que justifica així que el contenidor groc no ha de rebre tots els plàstics i metalls, ni el verd tots els vidres.
"Conceptualment, des de l'agència, sempre hem dit que el groc era el dels envasos, però la seva funció es va anar desvirtuant", assegura Tost. "Tenim una xarxa paral·lela, les deixalleries i els punts verds, per portar les coses que no son envasos", detalla. La major part dels plàstics, metalls i vidres que no són envasos no van al contenidor gris sinó que cal fer l'esforç de dur-los a aquestes instal·lacions. "Qui recicla, té consciència ambiental i, igual que agafa el cotxe per anar al supermercat, anirà a la deixalleria", diu.
La polèmica dels impropisAlguns residus podrien anar al groc o al verd i es desaconsella
Mitjans reconeix que, tal com està organitzat el sistema, "els envasadors tenen tota la legitimitat per pagar només la recollida dels seus residus". Afegeix, però, que tenir contenidors exclusius per a envasos "no té lògica". Alguns dels residus que no són envasos, anomenats impropis , podrien anar al contenidor groc o al verd, i tot i així es desaconsella. "El que busca la campanya és excloure materials per reduir costos", resumeix Mitjans.
Fins i tot Josep Maria Tost admet que "hi ha impropis que no es poden recuperar i impropis que sí que es podrien recuperar" i posa l'exemple d'una mànega: "És recuperable, perquè hi ha recuperació de PVC, però no és el camí que ha de fer". Les plantes estan pensades per als envasos, i fer-hi arribar la mànega "dificulta i encareix el procés, quan ja hi ha una xarxa de deixalleries per recuperar aquest material".
L'estalvi, dels municipisLa presència d'impropis genera un sobrecost als ajuntaments
Reduir la quantitat d'impropis que es barregen amb els envasos té un objectiu econòmic, però qui es beneficia de l'estalvi no són els envasadors. "L'estalvi és per al món local", diu Josep Maria Tost, que també és alcalde de Riudecanyes. "Els envasadors fan un conveni amb Riudecanyes per compensar el cost de buidar el contenidor groc, però li diuen a Riudecanyes que només el compensaran per la part que els toca, de manera que, com menys impropis hi hagi, millor per a l'Ajuntament", explica Tost. Antonio Barrón, portaveu d'Ecoembes, detalla que "hi ha unes fórmules que primen la qualitat dels residus perquè els ajuntaments se'n preocupin".
Víctor Mitjans corrobora que en la situació actual l'estalvi és per als municipis, però no s'està de criticar el repartiment dels papers d'aquest sistema. "Els envasadors tenen la paella pel mànec, perquè poden dir a l'Ajuntament que, si no es fa de la manera que ells volen, no signen cap conveni i no paguen ni un euro", lamenta el director d'estudis de Retorna, que afegeix que en aquest cas l'Ajuntament estaria obligat per llei a assumir tot el cost.
Diferències de materialsAlguns dels impropis sí que són impossibles de processar
Tot i que les recomanacions depenguin de la funció dels objectes, també és cert que hi ha alguns materials que no poden ser processats si es llencen al contenidor que no toca. "El plàstic que no és envàs no té tant valor com el metall, i sí que és veritat que una nina de goma no es reciclarà", diu Víctor Mitjans. Josep Maria Tost i Antonio Barrón fan molt més èmfasi en aquest punt. "Hi ha molts tipus de plàstic diferents", subratlla Barrón. "Els tipus de vidre són molt diferents entre sí, i barrejar-los dificulta molt la fabricació de vidre nou", afegeix Tost. Més enllà dels matisos, doncs, la campanya no és un engany.
