Els efectes del canvi climàtic no són una qüestió aliena que ens quedi llunyana. Les seves conseqüències ja es comencen a notar als boscos de casa nostra.
Segons alerta un informe del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), la falta d'aigua durant períodes de temps llargs pot fer disminuir la producció i la qualitat de les llavors de pins i alzines, "els arbres més comuns a casa nostra", diu l'investigador del CREAF Josep Maria Espelta. I sense aquestes llavors, la regeneració dels boscos pot ser "pràcticament impossible".
Espelta posa com a exemple la sequera de l'any 2005, que en el cas del pi blanc va provocar que es produïssin menys pinyes, que fossin de menys qualitat i que algunes s'obrissin abans d'hora. "I això va comportar que es reduïssin un 50% el nombre de pinyons emmagatzemats als pins", diu Espelta. La pèrdua de fertilitat dels arbres té efectes col·laterals: "Si un any després s'hagués produït un incendi, la regeneració natural hauria estat molt difícil", afegeix Espelta.
Les pinyes rebost
Les pinyes rebost són pinyes que es mantenen tancades a dalt de l'arbre i que asseguren un banc de llavors en cas que hi hagi un incendi, ja que després d'un foc s'obren i permeten la repoblació natural del territori amb nous pins.
Però segons l'estudi del CREAF, en períodes de sequera extrema tres de cada deu pinyes emmagatzemades deixen anar més llavors que en condicions normals. Això vol dir que si les pinyes s'obren durant un episodi de sequera, quan arribi un incendi la pineda no tindrà prou pinyons guardats i tindrà més problemes per regenerar-se. "Potser no són gaire perceptibles, però els efectes del canvi climàtic ja els comencem a veure", insisteix Espelta. I en posa més exemples.
En el cas de l'alzina, les conseqüències de la falta d'aigua són similars. Només que les precipitacions es redueixin un 10%, disminueix un 25% el nombre d'arbres que produeixen glans i fins a un 50% el nombre de glans produïdes. "I és important, perquè hi ha animals que viuen d'aquest recurs", que és una font d'aliment clau, explica aquest investigador del CREAF. Els estudis van tenir lloc a les comarques de l'Anoia i el Bages durant els episodis de sequera del 2005 i el 2006.
Josep Maria Espelta alerta que en un escenari en què hi hagi més episodis de sequera i menys aigua caldrà una gestió forestal més intensa perquè no hi haurà aigua per a tots els arbres. "O moriran ells sols o deixaran de reproduir-se o els tallarem. Per això cal fer un aprofitament sostingut i ecològicament correcte", assegura Espelta.
