El setge al Parlament, a judici a l’Audiència Nacional

MadridL’Audiència Nacional celebra a partir d’avui el seu primer judici per una protesta nascuda sota el paraigua del moviment 15-M. Dinou persones s’asseuran al banc dels acusats pel setge al Parlament, la protesta que va intentar impedir l’accés dels diputats el 15 de juny del 2011. El fiscal demana cinc anys i mig de presó per a cadascun, una acusació que el Parlament rebaixa a tres anys, igual que el Govern, que tot i així limita la petició de presó als quatre acusats que van detenir el vehicle del president Mas.

Fins ara, l’Audiència Nacional havia aconseguit rebutjar diversos intents del govern del PP perquè instruís els casos de protestes al voltant del Congrés de Diputats. El Codi Penal considera un delicte contra les altes institucions de l’Estat, del qual és competent l’Audiència Nacional, el fet d’utilitzar “força, violència, intimidació o amenaça greu” per impedir accedir-hi a un membre d’aquestes institucions.

En els casos rebutjats, els jutges van al·legar que els disturbis al voltant del Congrés no havien alterat que funcionés de manera normal. Amb el conegut com a setge al Parlament del 2011, l’Audiència Nacional es va inhibir en favor d’un jutjat de Barcelona, a petició d’alguns advocats dels acusats, però el Tribunal Suprem va resoldre finalment que la cambra autonòmica és una d’aquestes altes institucions de l’Estat.

L’escrit d’acusació de la Fiscalia descriu com un miler de persones es van manifestar contra les retallades, coincidint amb el ple en què el Parlament havia d’aprovar els pressupostos. La sessió va començar amb onze minuts de retard i es va haver d’interrompre una altra mitja hora per esperar els parlamentaris que havien tingut dificultats per accedir a la cambra.

Els fets descrits per les acusacions van ser gravats pels mitjans de comunicació: insults , empentes, escopinades... Els parlamentaris van aconseguir accedir, finalment, a l’edifici “gràcies a l’acció policial”, que fins i tot va recórrer a un helicòpter per traslladar-los, diu la fiscal, Teresa Sandoval.

Entre els acusats hi ha l’individu que, vestit amb una bata de metge, va pintar amb esprai una creu a l’esquena a la diputada del PSC Montserrat Tura, i el que va tallar el pas al convergent Josep Maria Llop i Rigol, “tot i ser conscient” que el diputat és invident.

Els dinou acusats no tenen antecedents penals, però s’arrisquen a entrar a la presó per les altes penes que comporten els delictes contra les altes institucions de l’Estat. Un dels acusats no serà jutjat perquè està en cerca i captura. El pseudosindicat ultra Manos Limpias, d’altra banda, també està personat com a acusació.