GIRONALa mort de vuit submarinistes a la Costa Brava des del mes d'abril ha obert el debat sobre la seguretat d'aquest esport. El sector ho té clar: "És fruit de l'atzar, de la mala sort", assegura el secretari de l'Escola Nacional de Busseig de la Federació Espanyola d'Activitats Subaquàtiques, Xavier Vázquez. Una opinió que també comparteix l'instructor del Diving Center Colera, Lluís Bosch. "Cada any es fan milers d'immersions al litoral gironí, i el percentatge d'accidents és irrisori", afirma. De fet, totes les víctimes eren bussejadors experimentats. Dos van morir a Palamós, dos més al Port de la Selva i els altres quatre a la zona de les illes Medes a l'Estartit.
Quines són, però, les mesures que s'han de prendre per a la pràctica segura d'aquest esport? Segons el sector, el més important és tenir una bona formació en un dels centres d'immersió homologats per la Generalitat. "Cal desconfiar de les escoles, que són poques, que t'asseguren que aprendràs a fer submarinisme en un cap de setmana", alerta Vázquez. En la immersió esportiva hi ha tres tipus de titulacions: la que et permet baixar fins a una profunditat de 20 metres, la de 30 metres i, finalment, la de 40 metres. Per aconseguir la més bàsica s'ha d'aprovar un curs amb una part de classes teòriques, dues o tres de pràctiques en una piscina, i tres o quatre més al mar.
El segon aspecte clau és tenir un equip adequat i "adaptat al cos". Hi ha d'haver una màscara, uns escarpins, cinturó de llast, aletes, tub respirador i el vestit de busseig, entre altres elements. Amb la formació i l'equipament correcte el següent pas és mirar la previsió meteorològica de la zona on es vulgui fer la immersió. "A l'hora de triar el lloc el submarinista ha de tenir en compte les seves condicions físiques i el nivell que té", explica Vázquez. Alhora, també s'ha de mirar detalladament el tipus de corrent que es pot trobar.
Un cop a l'aigua ha d'imperar el seny. "Com en qualsevol esport, hi ha un mínim risc, per tant, no es pot abaixar la guàrdia", explica l'instructor Lluís Bosch. Tal com marca la normativa, sempre s'ha d'anar acompanyat i s'ha de tenir una confiança absoluta en la persona que va al teu costat perquè, en cas de perill, és la que t'ajudarà a salvar la vida. L'altre aspecte que s'ha de seguir al peu de la lletra un cop s'està sota el mar són les descompressions. Els submarinistes tenen unes taules que indiquen cada quan s'han de fer en funció de la profunditat i el temps que es passi sota aigua.
Bones condicions físiques
Les persones amb asma no poden practicar aquest esport i les que tenen altres problemes pulmonars o cardíacs necessiten un certificat mèdic que els autoritzi a fer-ho.
Segons el cap de Salvament Marítim a Catalunya, Jaume Zaragoza, l'única possible explicació de l'augment d'accidents és que la forma física de la majoria de les víctimes no era la idònia. "La pràctica requereix estar en bon estat físic, qualsevol problema de salut dins l'aigua pot ser fatal", alerta. L'única mort que podria ser temerària és la del submarinista que va desaparèixer en una cova entre l'Estartit i l'Escala mentre feia espeleologia amb tres amics.
