Inversions estrangeres contra la por al sobiranisme

BarcelonaUns mesos enrere, just després de la històrica manifestació de la Diada de l'11 de setembre, el director general d'una companyia catalana de matriu alemanya comentava que els seus superiors, amb despatx a Baviera, no tenen cap por del procés sobiranista engegat pel president Artur Mas. "Fa anys que faig pedagogia sobre Catalunya i la relació amb Espanya als meus caps", deia l'executiu. El directiu explicava que els seus responsables no estan gens preocupats per la possible independència de Catalunya, entre altres coses perquè la seva fàbrica del Maresme exporta el 85% de la seva producció. "El que sí que els preocupa, i molt, és la falta de seriositat que hi ha a Espanya, especialment la morositat del sector públic", va etzibar.

El procés sobiranista encetat pel president de la Generalitat, Artur Mas, després de la manifestació de l'Onze de Setembre -que esdevé el pilar de l'acord de governabilitat entre CiU i ERC- ha despertat a Espanya veus que es dediquen a atiar el discurs de la por. La sortida de la Unió Europea, o fins i tot de l'euro, són dues de les particulars plagues invocades des de Madrid.

Però en aquest discurs de la por també juga un paper protagonista la idea següent: un hipotètic estat català provocaria la fugida dels inversors internacionals de Catalunya. Ara bé, la realitat sembla entossudir-se a desmentir aquest discurs de la por. Tant és així que des de l'Onze de Setembre -és a dir, en només cinc mesos- s'han anunciat almenys una vintena d'inversions estrangeres d'envergadura a Catalunya (vegeu el quadre adjunt).

Una de les més importants -i potser la més simptomàtica a l'hora de desmentir suposats recels internacionals- és l'aposta del fabricant d'automòbils Nissan per la planta de la Zona Franca de Barcelona. La multinacional japonesa ha decidit que fabricarà a la capital catalana el nou turisme de la marca.

Llocs de treball

La decisió, que va ser possible després de l'acord entre la direcció de la companyia i els sindicats per abaratir els costos de la factoria, suposa una inversió de 110 milions d'euros i la creació de 4.000 llocs de treball (mil dels quals directes i 3.000 a la cadena de proveïdors). A més, el grup va anunciar inversions complementàries per valor de 20 milions més.

La inversió de Nissan, segons Mas, és: "La demostració que som i seguim sent, malgrat el que es diu, un país atractiu i fiable, perquè, si no, una empresa tan gran com Nissan no hauria invertit aquí, sinó en un altre lloc".

En total, la vintena de projectes de multinacionals anunciats des de la Diada sumen una inversió de 760,9 milions d'euros i la creació de 4.725 llocs de treball.

Des de la conselleria d'Empresa i Ocupació, el departament del Govern que es dedica a l'atracció d'inversions, asseguren que cap dels inversors internacionals que negocien amb l'executiu català el seu aterratge a Catalunya s'ha fet enrere durant els últims mesos per culpa del procés sobiranista. Al contrari, asseguren que tenen "la sensació que hi ha més interès", tot i que des del departament dirigit per Felip Puig tampoc gosen atribuir-se aquest mèrit.

Una de les multinacionals que ha anunciat una inversió multimilionària a Catalunya aquest mateix mes és la farmacèutica suïssa Novartis, que destinarà 60 milions d'euros a l'ampliació i adequació de les seves instal·lacions a Barberà del Vallès per a la fabricació de productes per a inhalació, que s'exportaran en més d'un 90% a una seixantena de països. Crearà 70 llocs de treball.

La química suïssa Clariant ha destinat 16 milions d'euros a la creació d'una trentena de llocs de treball a la nova planta de polímers al polígon petroquímic de Tarragona.

El gegant dels mobles Ikea ha invertit 8 milions i ha generat 89 llocs de treball a la nova planta de producció d'edredons, coixins i fundes de matalàs de Valls, fruit de la col·laboració amb l'empresa catalana Fluvitex. És la primera vegada que el grup suec col·labora amb un proveïdor local, que en aquest cas vendrà els seus productes tèxtils a Espanya, França i Portugal.

Un dels anuncis estrella del Govern durant les últimes setmanes ha estat que Booking.com, una empresa holandesa de reserves hoteleres online , ha triat Barcelona per instal·lar-hi un centre mundial d'atenció als clients que suposarà la creació de 250 llocs de treball.

La italiana Maschiopack invertirà cinc milions en la construcció d'una planta de fabricació d'envasos industrials a Constantí, mentre que la multinacional japonesa Omron ha posat en marxa un nou centre d'automatització industrial per al mercat europeu a Barcelona.

La companyia nord-americana Fox Head, dedicada al disseny i fabricació de roba d'esports d'acció i aventura, ha escollit el Prat de Llobregat per ubicar-hi la seva seu central per a Europa i el Pròxim Orient. I la també nord-americana Nexeo Solutions, distribuïdora de plàstics i altres components químics, ha situat a Sant Just Desvern la seu central del grup per a tot Europa.

Privatitzacions del Govern

No obstant, les inversions estrangeres més grans anunciades durant els últims cinc mesos responen a les dues privatitzacions engegades pel Govern. El banc d'inversió brasiler BTG Pactual s'ha adjudicat amb Acciona i les famílies catalanes Rodés i Godia-Torreblanca el servei d'Aigües Ter Llobregat, en què participa amb el 39% de capital. La firma brasilera s'ha convertit també en accionista de Tabasa i Túnel del Cadí, en aquest cas en aliança amb Abertis. BTG té el 65% de les accions.

També s'ha produït l'entrada d'inversors internacionals en empreses catalanes. Investindustrial, la firma de la família Bonomi, ha comprat el 50% que no controlava de Port Aventura per 105 milions. El fons de capital risc suís Partners Group ha comprat el 30% de Softonic per 82,5 milions i un grup d'inversors israelians -vinculats a ETL Motors- acaben de tancar la compra del 68% de Gas Gas [vegeu més informació a Economia].

Segons dades de l'FDI Markets, del Financial Times Group, Catalunya s'ha posicionat com a primera regió de l'Europa continental per volum d'inversió atreta i creació de llocs de treball lligats a projectes captats, només per darrere d'algunes regions del Regne Unit i d'Irlanda, segons ha explicat aquesta setmana Puig al Parlament.