Sotxi, la joguina olímpica de Putin

BarcelonaLa ciutat balneari de Sotxi i tot el que envolta els Jocs d'Hivern que a partir de demà acollirà aquesta localitat del mar Negre s'ha convertit en una rèplica a petita escala de la Rússia de Vladímir Putin.

L'esperada competició està impregnada de totes les característiques dels mandats de l'exagent del KGB: corrupció, propaganda, violacions dels drets humans, xenofòbia i homofòbia. Els principals capítols oberts de la Rússia d'avui i del seu tsar modern també s'estan escrivint a Sotxi: l'amenaça del terrorisme plana sobre la competició olímpica i les autoritats intenten espolsar les pors reprimint tot sospitós d'insurgència. Mentrestant, immigrants de Repúbliques centreasiàtiques han construït a marxes forçades i en condicions infrahumanes les instal·lacions olímpiques, projectades per oligarques pròxims al president amb pressupostos inflats. La història va començar el 2007, quan el Comitè Olímpic Internacional va atorgar la competició a Rússia, i es tancarà el 23 de febrer. Almenys sobre el paper. Els analistes asseguren que l'episodi deixarà seqüeles en una zona inestable on fa segles van obrir-se ferides que encara s'han de curar.

Propaganda i provocació

Els Jocs són una campanya internacional del Kremlin

Putin és un dels pocs líders mundials capaços d'organitzar uns Jocs d'Hivern al subtròpic. Sotxi és coneguda com la Califòrnia de Rússia i el seu alcalde és el president de l'única associació d'esports de platja del país. L'historiador txetxè Mairbek Vatxagàiev, que interpreta els Jocs com una campanya de propaganda i provocació, explica a l'ARA que "l'exagent del KGB vol deixar clar que té la capacitat d'organitzar uns Jocs en l'indret més impensable".

Sotxi representava dos reptes majúsculs: un clima gens adient i una proximitat perillosa a l'explosiva regió del nord del Caucas, epicentre de la insurgència islamista de Rússia. Però, al mateix temps, és un indret simbòlic. Sotxi va ser el balneari de l'aparell comunista en temps de Stalin i ara acull les elits del Kremlin. Putin té la seva segona residència a les muntanyes on, a pocs quilòmetres de la calorosa Sotxi, la temperatura pot variar fins a vint graus. La zona costanera acollirà les cerimònies d'inauguració i clausura, a part d'altres competicions en mastodòntics estadis climatitzats per a l'ocasió. A les muntanyes s'hi celebrarà la resta.

Aquests Jocs són també una campanya de relacions públiques, segons Oliver Bullough, director de l'Institute of War and Peace Reporting. Opina que no és casualitat que el president signés el mes passat una llei que va amnistiar les dues Pussy Riot i que concedís el perdó presidencial al seu arxienemic Mikhaïl Khodorkovski. "La seva imatge necessita un rentat de cara i creu que amb Sotxi ho aconseguirà", diu. Però el món s'ho creu? "S'accepta tot el que fa Putin, ningú hi vol entrar en conflicte pels seus recursos energètics", diu Vatxagàiev.

Corrupció entre amics

Els Jocs més cars de la història enriqueixen el cercle de Putin

La infraestructura pels Jocs s'havia de construir des de zero i la previsió era molt cara. El govern va calcular uns 9.000 milions d'euros. Els números finals normalment es dupliquen, però, en aquest cas, la xifra s'ha quadruplicat, cosa mai vista en la història dels Jocs, siguin d'hivern o d'estiu. La de Sotxi ha acabat sent la competició olímpica més cara de la història, uns 37.000 milions d'euros, més que els anteriors 21 Jocs d'Hivern junts.

L'activista Svetlana Gannúixkina, convidada a Barcelona per la Lliga dels Drets dels Pobles, lamenta el poc impacte que la inversió tindrà en el poble. "Uns Jocs porten turisme, però aquests se celebren sota una aura de perill que foragita les visites", explica.

L'advocat anticorrupció i opositor rus Alexei Navalni ha elaborat un estudi detallat del cost dels Jocs. El sobredimensionament de les xifres és esperpèntic. La instal·lació més cara no és cap dels psicodèlics estadis, sinó una via de tren que connecta costa i muntanya. Ha costat 6.400 milions d'euros i es calcula que per aquest preu es podria haver asfaltat el recorregut amb caviar de beluga. El projecte l'ha desenvolupat l'empresa estatal de ferrocarrils, presidida per Vladímir Iakunin, pròxim a Putin. El pastís ha quedat repartit entre el cercle del president rus. Tots els beneficiats apareixen en la llista d'homes més rics de Rússia i són amics de joventut del president, tot i que entre els encarregats de fer realitat el somni olímpic també hi ha el seu entrenador de judo i l'instructor d'esquí del primer ministre, Dmitri Medvédev.

Tot aquest dispendi quedarà en no res un cop passi la competició, es lamenta Gannúixkina. Els apartaments que s'han construït a la costa es vendran a l'abril per un valor d'uns 3.400 euros el metre quadrat.

Drets humans trepitjats

S'ha expulsat ciutadans de casa seva i s'ha maltractat immigrants

Els esplèndids estadis que acolliran uns 213.000 espectadors tenen fonaments molt foscos. Human Rights Watch ha denunciat que el govern va expulsar ciutadans de casa seva per enderrocar els edificis i construir-hi a sobre. Per fer el nou aeroport van fer desaparèixer un petit poble. Gannúixkina assegura que els afectats no han rebut prou compensació econòmica i afegeix que els nous edificis han estat obra d'immigrants que un cop acabada la feina han estat expulsats del país, molts d'ells sense cobrar. "Costa pensar que estem a les portes d'una festa", es lamentava.

Diverses ONG denuncien aquest tipus d'abusos, així com amenaces a periodistes, però la repressió que més ha escandalitzat el món ha estat la campanya homòfoba del Kremlin. La nova llei russa contra la "propaganda homosexual" va despertar crítiques occidentals i amenaces de boicot. Últimament, el govern ha intentat suavitzar el to sense èxit. Putin va assegurar que el país no persegueix el col·lectiu, però acte seguit va demanar "que deixin els nens tranquils".

Blindats a la insurgència

Els nord-caucàsics, reprimits per prevenir atemptats jihadistes

L'escenari dels Jocs fa mesos que està blindat. Agents de l'FSB (antic KGB), policies i exèrcit patrullen la zona. Per accedir-hi cal un permís especial i les condicions són especialment escrupuloses per als habitants del nord del Caucas. "Aquests són els Jocs de les forces de seguretat i per als insurgents poder atacar-los seria un gran moment, tenen l'oportunitat que el món els vegi i poder dir: «Existim. Putin diu que no però som aquí»", explica l'historiador Vaxagàiev.

La insurgència nord-caucàsica ja va donar un toc d'alerta el mes passat amb dos atemptats que van deixar uns 35 morts a Volgograd. "Putin, blindant la zona, intenta convèncer el món que el problema del Caucas està solucionat", diu el txetxè. Té por, el president? "No, Putin no entén la situació -diu-. Ell dóna l'ordre als seus homes de controlar la insurgència, espera resultats, i en 14 anys encara no n'ha vist. No ho entén", insisteix.

Els conflictes al nord del Caucas han marcat els mandats de Putin. Primer va ser Txetxènia i ara el gruix de la inestabilitat a la regió es concentra al Daguestan, bressol històric del jihadisme a la regió. La por és que la història es repeteixi. Putin va iniciar la segona guerra a Txetxènia el 1999 com a resposta a uns atemptats a Moscou dels quals va culpar nord-caucàsics però en què molts veuen encara l'ombra de les forces de seguretat. Si la insurgència ataca el somni olímpic de Putin, els ciutadans del Daguestan temen ser esclafats com van ser-ho els seus veïns.

Tant Vaxagàiev com Gannúixkina es pregunten què més podria fer Putin per reprimir les Repúbliques del Caucas Nord. L'historiador txetxè recorda: "Ja ha utilitzat aviació, tancs, bombes, policia, exèrcit... Tot el possible menys la bomba atòmica".