El duel entre Rússia i la UE es decideix a Ucraïna

BarcelonaÉs “la fi del conte de fades” rus, escriu l’experta en l’era soviètica Anne Applebaum al Washington Post. La fi d’un conte que dibuixava un Kremlin totpoderós que movia estratègicament i a voluntat els fils del secessionisme ucraïnès. I la fi del conte europeu que deia que aquest conflicte no era una guerra de veritat. L’abatiment d’un avió comercial amb 298 passatgers a bord, a l’est d’Ucraïna, a tocar de la frontera amb Rússia, ho ha capgirat tot. Les evidències de l’atac contra el vol MH17 de Malaysia Airlines assenyalen els rebels pro-russos. Darrere la tragèdia, però, hi ha el xoc de poder que Moscou, Washington i una cacofònica Unió Europea despleguen des de fa més de nou mesos a Ucraïna. El conflicte entra en una nova fase.

Vladímir Putin és avui un líder sota sospita, i ell ho sap. La seva connivència i l’ajut militar als rebels secessionistes que s’enfronten al govern de Kíev l’ha deixat en una situació molt complicada. Davant d’ell, una UE en estat de xoc es mostra incapaç de reaccionar amb contundència davant la mort de més de dos centenars de ciutadans europeus. L’atac al vol MH17 trastoca per complet el duel desigual que Moscou i Brussel·les intenten jugar a escala continental. Aquestes són les conseqüències geopolítiques més immediates de dos blocs obligats a donar noves respostes.

Putin, tocat

El món assenyala el president rus com a responsable indirecte

Vladímir Putin “s’ha col·locat -perquè ell ha donat possibilitats perquè l’hi col·loquessin- en el pitjor dels escenaris possibles”, explica Carmen Claudín, investigadora del Cidob. Els dits acusadors, amb el president Barack Obama al capdavant, apunten cap a Putin com a responsable últim de la desestabilització que viu l’est d’Ucraïna, per haver armat -com denunciaven les últimes setmanes des de l’OTAN i Washington- els rebels pro-russos, com a mínim, amb tancs i armament pesant.

Després de l’abatiment amb un míssil d’un vol comercial entre Amsterdam i Kuala Lumpur, “la pregunta és: quin control real té Rússia sobre els separatistes ucraïnesos?”, es demana Steven Pifer de la Brookings Institution. “Si hi ha una cosa que emmalalteix el Kremlin és no tenir el control total -diu Claudín- i ells mateixos han creat una situació que ja no controlen per complet”.

L’aura del Putin totpoderós, capaç de desplegar “una operació acuradament dissenyada per crear un caos legal, polític i militar”, en paraules d’Applebaum, ha quedat tocada.

Obsessió russa a la UE

La Unió Europea està atrapada per la seva debilitat amb Moscou

“Rússia no és un soci estratègic per a la UE, és un rival estratègic”, sentencia Ignacio Molina, analista de l’Institut Elcano. La crisi ucraïnesa ha tensat com mai aquesta rivalitat, i ha fet evident que no tots els països de la Unió se senten igual de segurs davant de Rússia. La UE s’ha dividit entre els que reclamen, des de l’inici del conflicte, més fermesa amb Moscou i els que han preferit prioritzar els interessos econòmics i no posar en perill la seva dependència energètica del gas rus.

La debilitat europea enfront d’un Putin que ha jugat perfectament la carta de les relacions bilaterals amb les grans capitals per afeblir-les encara més, ja agafa símptomes de paràlisi. Hi ha més de 200 passatgers europeus morts a la frontera amb Rússia, però la UE no té previst discutir la seva posició sobre aquesta qüestió fins dimarts, en la reunió prevista de ministres d’Afers Estrangers. La cancellera Angela Merkel demanava divendres una “ràpida investigació internacional” i el primer ministre britànic, David Cameron, va parlar ahir amb el seu col·lega holandès, Mark Rutte, per demanar que el vincle del bloc comunitari amb Moscou sigui revisat.

La tragèdia del vol MH17 ha passat només dos dies després que les diferències entre caps d’estat i de govern de la UE sobre Rússia bloquegessin l’acord per escollir el futur alt representant de la política exterior europea. Si la candidatura de la ministra italiana Federica Mogherini ja va ser titllada a principis de setmana de “massa tova amb el Kremlin” per alguns països de l’Est, ara l’ombra de Moscou i les morts del vol MH17 pesen més que mai sobre aquesta elecció.

“Les situacions insostenibles han de portar a una reacció més ambiciosa”, confia Ignacio Molina. “Rússia té un PIB semblant al d’Itàlia i la seva despesa militar s’acosta a la del Regne Unit -explica gràficament l’investigador d’Elcano-. És absurd que la UE no sigui més ambiciosa i més conscient del seu potencial”. Ara té al davant un Putin obligat a repensar la seva estratègia.

Sortida: negociar

El conflicte d’Ucraïna i el rol de Putin entren en una nova fase

Barack Obama ha reclamat un alto el foc immediat a Ucraïna. “Ha arribat l’hora de la negociació”, coincideix l’expert en control d’armament de Brookings Steven Pifer. “Vladímir Putin pot aturar aquesta guerra”, titulava divendres l’editorial del New York Times. La pressió sobre el president rus s’ha multiplicat les últimes hores i el marge de maniobra del Kremlin és petit.

“El primer pas és tallar d’arrel el suport als rebels i blindar la frontera. Si hi ha trams que continuen sent un autèntic gruyère és perquè els russos ho volen”, adverteix la investigadora del Cidob experta en l’espai postsoviètic. “Moscou té una responsabilitat immensa i no pot seguir responent amb el cinisme amb què ho ha fet aquests dies”, rebla Claudín.

Ara cal que la Unió Europea decideixi si vol liderar o no aquesta nova via negociadora. Els Estats Units estan disposats a cedir-li el terreny. L’exsecretària d’Estat Hillary Clinton va ser la primera d’advertir-los que han de “liderar la reacció a l’atac” contra l’avió malaisi. Obama ho va qualificar de “senyal d’alarma” perquè Europa desperti.

Actors globals

Rússia i la Unió Europea s’hi juguen la seva credibilitat

Si Rússia és el rival estratègic d’Europa, “en termes d’imatge internacional li ha guanyat la partida a la UE”, afirma Claudín. Putin s’ha guanyat “la indulgència, i una certa admiració dels seus homòlegs dels BRICS, per exemple, perquè parla d’igual a igual amb Obama”, explica la investigadora del Cidob. Però la tragèdia d’aquesta setmana li pot passar factura.

A més, en el terreny que més obsessiona Putin, la influència regional, la capacitat d’atracció de la UE encara el supera. És per això que el Kremlin utilitza a Europa (des d’Ucraïna fins a les Repúbliques bàltiques), les seves dues armes principals d’influència i pressió: l’energia i les minories russòfones repartides pel continent. La força de desestabilització de Moscou encara és molt potent.

Per Molina, “és imprescindible que la UE pensi la seva política exterior en relació a Rússia perquè és allà on se la juga com a actor global”. El destí de la Unió Europea i Rússia està lligat.