Publicitat
Publicitat

El tèxtil català busca tècnics del segle XXI / L'automoció experimenta amb la fórmula alemanya

El tèxtil català busca tècnics del segle XXI

Una caçadora amb plaques solars per carregar el mòbil, una samarreta que no es taca o unes mitges que tracten la cel·lulitis. Un cop assumit que no es pot competir amb la Xina en producció de roba bàsica de vestir, la indústria tèxtil catalana ha centrat esforços en "la roba de disseny i el tèxtil amb components tecnològics", explica el secretari general de la Confederació de la Indústria Tèxtil catalana (Texfor), Andrés Borao. "El sector ha sofert una revolució de concepte, s'ha sanejat i s'ha redimensionat", explica, i assenyala que el 2011 es va assolir un rècord d'exportacions, amb 9.566 milions d'euros a escala estatal.

Les prop de 3.000 empreses tèxtils catalanes necessiten urgentment persones formades en aquests nous mètodes de producció. La davallada del sector a principis de segle -quan va perdre la meitat dels llocs de treball i de l'activitat productiva- va suposar l'extinció de les titulacions formatives vinculades a la indústria, més enllà de moda i confecció. Ara que revifa, es troba que "no hi ha cicles formatius de tèxtil i les empreses (la majoria pimes de menys de 30 treballadors) han de formar els seus propis operaris des de zero", apunta el director general de formació professional, Melchor Arcarons.

Per això, Texfor i el Govern han arribat a un acord per obrir un cicle formatiu de grau mitjà sobre Fabricació i ennobliment de productes tèxtils , que s'impartirà a l'Institut de Terrassa. "Fa uns deu anys vam deixar de fer FP del tèxtil, per això ens alegrem molt d'aquest nou cicle, perquè és com recuperar els orígens", explica el director del centre, Lluís Meya. Texfor també volia que el títol s'oferís a Terrassa o Sabadell, on hi ha molta presència d'empreses tèxtils, explica Borao.

La implicació directa del sector ha fet que aquest nou cicle sigui una de les 15 titulacions que el curs vinent posaran en marxa a Catalunya el sistema dual de FP. El primer any, els estudiants combinaran la formació teòrica a l'institut amb una part pràctica a les instal·lacions de l'escola d'enginyeria tèxtil de la UPC a Terrassa. Allà aprendran a utilitzar maquinària d'última generació que s'utilitza en el procés de producció de teixits i coneixeran de primera mà les innovacions tecnològiques fruit de la recerca aplicada al tèxtil.

Beca de 200 euros per treballar

Quan passin a segon, a partir del curs 2013-14, els alumnes dividiran el seu temps entre l'institut, l'escola d'enginyeria i una empresa. Per a aquesta titulació, s'ha optat per la modalitat de beques remunerades, en lloc d'un contracte laboral, "perquè els alumnes facin una rotació per diverses empreses i aprenguin diversos tipus de feina", apunta Arcarons. Per fixar la quantia de la beca, el Govern agafa com a referència l'índex de renda Iprem (532,5 euros al mes per una jornada laboral completa), que per les hores que faran de feina suposaran uns ingressos aproximats de 200 euros mensuals.

El curs arrenca de moment a Terrassa, amb 25 places que encara no s'ha aconseguit omplir. Molt per sota de les necessitats reals del sector, diu Boada, que confia ampliar l'experiència en el futur, creant fins i tot un "itinerari formatiu". "Busquem un perfil d'estudiant que comenci al grau mitjà, segueixi pel superior i enllaci amb l'enginyeria tèxtil a la universitat", diu. El tèxtil català es reinventa i busca tècnics i enginyers formats al segle XXI.

L'automoció experimenta amb la fórmula alemanya

El sector de l'automoció, un motor productiu a Catalunya, és un cas clar de les necessitats que du associada una indústria cada cop més tecnificada. Els perfils dels treballadors exigeixen una especialització i una qualificació més grans, en línia amb la sofisticació dels vehicles i les noves tecnologies, que són o seran una realitat els pròxims anys (cotxes híbrids i elèctrics, entre d'altres).

Dins del sector, Seat té un paper capdavanter en l'àmbit de la formació, amb un model propi de FP, inspirat en el grup Volkswagen, que s'acosta al conegut model alemany en la mesura del que és possible. A l'escola d'aprenents que té a la Zona Franca ofereix tres titulacions de formació professional de grau mitjà que s'estructuren amb una proporció molt superior d'hores a la fàbrica del que estableixen els programes del departament d'Ensenyament. El director del centre, Manuel Moreno, ha explicat que la influència del model alemany es veu en la durada dels estudis, que són de tres anys i no de dos, com marca la formació oficial. El tercer any de formació se l'ha inventat l'empresa, dins dels programes de formació ocupacional i com una via per aconseguir l'especialització dels joves en cinc oficis en els àmbits de la matriceria, el manteniment i els sistemes mecànics i electrònics. Es tracta de les feines que hauran de desenvolupar un cop s'incorporin a la plantilla de la fàbrica de Martorell, on tenen feina garantida primer com a aprenents i, un cop acabin la formació, com a treballadors.

El pla d'estudis i les garanties de feina al final dels tres anys han contribuït a fer créixer la demanda els últims anys i han apujat el llistó en les proves de selecció. "Tenim set sol·licituds de matrícula per cada plaça", explica el director, una xifra més alta que mai. Cada any surten del centre uns 60 nous treballadors.

Les hores de teoria a la FP actuals són suficients, segons l'anàlisi del director de l'escola, però la mancança se centra en les pràctiques. Mentre que a Alemanya els aprenents fan fins a 3.000 hores de pràctiques a l'empresa en tres anys de formació, aquí les hores de pràctiques estipulades ronden les 350. Seat, al seu pla d'estudis de tres anys, en fixa més de 600, i gairebé 900 hores més de pràctiques a la mateixa escola amb maquinària real. En les mateixes instal·lacions Seat forma els seus treballadors més experimentats en els cursos de formació contínua (una mitjana de 32 hores anuals per persona).

Recuperar l'aprenent

L'empresa defensa que el nou model de FP, es digui com es digui, plantegi un canvi radical en la concepció de l'alumne: d'estudiant a aprenent. "La figura de l'aprenent ja existia fa 40 anys, però es va anar perdent i a Alemanya funciona", insisteix Moreno. S'ha d'entendre, apunta, com una persona que és productiva des del primer dia, que cobra un sou baix -a Alemanya Volkswagen paga uns 600 euros- perquè està aprenent, però que és part de l'equip.

El repte, assenyala el director de formació, és convèncer les pimes -entre elles la indústria auxiliar de Seat- perquè vegin els avantatges d'aquest model. Per fer-ho, cal que l'administració garanteixi sistemes per evitar picaresques. Una via és fixar un organisme que actuï com a promotor i vetlli pel bon funcionament d'aquest model, un rol que al sistema alemany han assumit les cambres.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT