Publicitat
Publicitat

Antonio Turiel: «La crisi que estem patint són efectes de l''oil crash'»

Crisi energètica Antonio Turiel (Lleó, 1979) és físic, matemàtic i científic titular del CSIC en l'àrea de recursos naturals a l'Institut de Ciències del Mar. El seu blog 'The oil crash' és un referent a Espanya per analitzar la crisi energètica

En 15 anys de periodisme, cap entrevista m'havia afectat anímicament com aquesta a Turiel. Les seves acurades respostes han estat molt sintetitzades per les limitacions d'espai.

Què és l' oil crash i quines són les seves repercussions?

És el xoc d'una civilització que depèn d'un consum desaforat de petroli amb el fet que ja no en tindrà més. És un procés de destrucció i degradació que està en marxa. L'atur creixent i la pèrdua del benestar, la crisi que estem patint, són efectes de l' oil crash . Si les pitjors previsions són amables, hi hauria problemes molts seriosos d'aquí deu anys.

A partir d'ara i d'aquí deu anys?

Abans del 2020 i tot. El president de Shell va dir que el declivi de la producció dels pous de petroli és d'un 5% anual. Això implica que d'aquí deu anys s'hauria de reposar el 40% de la producció global de cru. El que està dient el president de Shell és que amb els camps de cru que es coneixen però que encara no s'exploten, amb recursos extrems com el petroli de sorra de les zones bituminoses del Canadà i amb el petroli d'esquistos [de pissarra] es compensaria el declivi potser en un 20%. Però l'altre 20% ens farà miques.

Per què creus que el transport elèctric no és viable a gran escala?

Per fer un camió de transport internacional amb una bateria elèctrica caldria que el 80% del tràiler fos la bateria. Hi ha altres limitacions. Parlem de les bateries de liti, les més eficients: hi ha una producció de liti de 30.000 tones anuals que es destinen a diversos usos. Si destinessis les 30.000 tones a un vehicle elèctric, en produiries 1,5 milions d'unitats. Al món hi ha actualment uns 1.000 milions de vehicles; si els volguessis substituir amb vehicles elèctrics, necessitaries 600 anys de producció de liti. A més, ¿d'on traurem tota l'electricitat per a aquests cotxes? El màxim potencial de les energies renovables no abasta, ni de lluny, les noves necessitats. I s'hauria de reforçar la xarxa elèctrica, s'hauria de consumir més coure, i el peak del coure està a prop.

Per què descartes el petroli sintètic?

És caríssim perquè consumeixes molta aigua i perquè afecta els aqüífers. En el cas dels agrocombustibles, hi ha una competició amb l'alimentació humana. El 5,6% de la collita de gra del món i un 8% dels olis vegetals es destinen a biocombustibles per generar uns 2 milions de barrils diaris. Si destinéssim tota la superfície de conreu de gra i olis vegetals als biocombustibles, aconseguiríem entorn de 15 milions de barrils diaris, en un món que consumeix 88 milions de barrils de petroli diaris!

¿Una revolució de la tecnologia fotovoltaica tampoc la veus possible?

Es calcula que el límit màxim de rendiment de la fotovoltaica és tres vegades més que l'actual, però tot i això, el potencial seria insuficient per cobrir les necessitats actuals. Aquí entra en joc el concepte de taxa de rendiment energètic (TRE), és a dir, quanta energia pots produir en funció de la quantitat d'energia que has invertit en la producció. La rendibilitat energètica baixa perquè la producció d'energia depenia de la inversió de combustibles fòssils barats, i ara aquests combustibles pugen de preu perquè en queda menys i menys. El gran problema de la fotovoltaica és que el seu nivell de TRE és 2, molt baix. Durant la seva vida útil, et dóna dues vegades l'energia que tu hi vas invertir a fabricar-la. Les societats històriques tenen una TRE mitjana de totes les seves fonts d'energia típicament de 10.

La mitjana humana de TRE és 10?

Els estudis antropològics indiquen que els caçadors recol·lectors, les societats agràries i les societats medievals tenen un TRE al voltant de 10. En societats estructurades, en què l'individu té responsabilitats col·lectives, el TRE ha de ser alt. L'alternativa és tornar a les cavernes i al campi qui pugui.

¿L'alternativa és tornar a l'economia de supervivència?

De vegades em parlen d'apocalipsi, i jo dic que és evitable. Consumim un nivell d'energia que no té cap sentit i que no el podrem mantenir. Podem fer les coses molt diferents mantenint un nivell de benestar semblant a l'actual i reduint el nostre consum unes quantes vegades per sota de l'actual. Tampoc hem d'aferrar-nos a uns modes de generació d'energia que no són els més adequats. Un error és que, quan pensem en energies renovables, pensem en la generació d'electricitat, i no necessitem tanta electricitat. L'any 2010 només el 21% de l'energia consumida a Espanya era elèctrica. Si tens una energia essencialment mecànica, com l'eòlica o la hidràulica, fes-ne un aprofitament estrictament mecànic, com feien els nostres avantpassat amb els molins. Nosaltres ho podem aprofitar per fer qualsevol activitat.

I què pot fer el president d'un país?

Primer cal reconèixer el problema. Repensar-ho tot en clau local. Prioritzar sectors que ara no es prioritzen, com el primari. Mirar quins recursos tenim per assegurar una alimentació i una aigua de qualitat. Recuperar l'activitat local fins i tot a escala d'ofici artesanal. I introduir el racionament.

¿Hi ha algun govern que estigui preveient això?

Al Regne Unit s'està parlant directament de racionament, de les quotes intercanviables d'energia: imposar una cartilla de racionament de consum energètic.

Més continguts de