Publicitat
Publicitat

Aina clotet: "La fita no és arribar, és caminar, compartir i aprendre"

Perfil. Des que als dotze anys va acompanyar el seu pare, el doctor Bonaventura Clotet, a la tele i li van proposar fer un paper a Estació d'Enllaç, han passat molts estius. La nena tímida és ara una actriu amb un gran futur que ha tornat de França, on ha protagonitzat un capítol de la sèrie Interpol . Aquest estiu, després de rodar Els nens salvatges , de Patricia Ferreira, buscarà un viatge d'última hora.

De pares científics, dos fills actors.

És la casualitat. Li vaig acabar encomanant la vocació al meu germà. Amb el Marc ens portem tres anys i ho és tot per a mi. Els meus pares ens veuen feliços i han tingut sempre clar que a la vida un s'ha de dedicar amb passió a la seva vocació, l'única manera de donar el millor que tens de tu.

De qui has après més?

Estic molt agraïda a la Mercè Arànega, una gran mestra, per ensenyar-me i ajudar-me: em va fer de segona mare, va fer de tot! A la Laia Marull, veient com percebia les coses, i al Pou, la Marta Angelat, el Madaula… Vaig caure en les millors mans.

Germanes va ser un espectacle teatral rodó.

Perquè la Carol López és diversió, facilitat, llibertat. Ens vam entendre molt bé, va ser un procés preciós. La Carol et dóna tota la confiança del món i això fa que puguis donar-ho tot. És com saltar sabent que tens una xarxa perquè ella t'agafa. I quan una comèdia funciona és imparable.

I va arribar l'Arlet d' Infidels .

Quan ets dins un projecte no t'adones de l'impacte que ha tingut fins al cap d'un temps. Va tenir un públic fidel, va ser molt seguida per internet i per gent jove, no d'edat, vull dir d'esperit jove. Era una sèrie sense prejudicis.

Et sorprenia el teu personatge?

Sí, sobretot durant la segona temporada, quan l'Arlet començava a descobrir un món de bars lèsbics i de cibersexe, amb un alt grau de pulsió sexual. Jo flipava, tots flipàvem! Vaig tenir la gran sort que l'Arlet era un personatge que tirava cap a la comèdia sense ser còmic, i a mi m'encanta la comèdia, un gènere dificilíssim de fer.

53 dies d'hivern , Elisa K i Positius , un guió que vas escriure tu mateixa amb l'Àlex Mañas. Qui és per a tu la Judith Colell?

És una còmplice. M'ha ajudat a creure molt en mi perquè ha confiat en mi cegament, fins i tot en moments en què jo dubtava si ho sabria fer. Com la Carol, parteix des de la confiança. Et dirigeix sense incomodar-te. Hem fet tres projectes juntes i cada vegada hi ha més llibertat per proposar des de les dues bandes.

Dura, la història d' Elisa K

Impactant. Quan vaig llegir la novel·la de Lolita Bosch vaig quedar profundament trasbalsada. És espectacular el que arriba a transmetre, la manera com està escrit, sense pauses. El vòmit t'agafa per dintre i no et deixa anar, i aquesta sensació d'arrencar-se la pell que té l'Elisa! Necessites uns dies per digerir-ho.

Parlant de duresa, el 27-M vas rebre garrotades…

Vam rebre tots. Crec que és un moviment molt necessari, pacífic, amb ganes de regenerar, de dialogar. El dia abans de la Champions vaig ser a plaça Catalunya. Gent de totes les edats, amb les mans alçades, i la policia pegant-los. Em van fer molt de mal, em van sortir uns morats a les cames espectaculars. Estava asseguda, van venir per darrere i no vaig tenir temps d'aixecar-me. Va ser molt greu que ningú demanés disculpes, vergonyós. La violència no és bona de cap manera. Vaig plorar d'impotència.

Vas explicar-ho?

Vaig trucar a Catalunya Ràdio. Hi ha imatges, no es pot amagar el que va passar.

Pendent de les xarxes socials?

No tinc Facebook. Twitter sí, però tampoc el faig servir gaire. Segueixo periodistes que m'interessen. M'encanta l'Antoni Bassas, també el Basté i el Toni Soler, i l'actor Quim Masferrer em fa riure perquè sempre es riu del moment que estem vivint.

Quants idiomes parles?

A part de català i castellà, anglès i francès, però m'agradaria parlar-ne vint! Penso que tenim la capacitat de parlar molts idiomes.

Es pateix, en el teu ofici?

Sí. Patir durant alguna feina que ha sigut més difícil del que em pensava, patir per no tenir una feina que volia, patir per no saber si me'n sortirà una altra. Però aprens a funcionar així.

Acabes d'arribar de França.

Sí, em fa molta il·lusió! Feia anys que volia treballar a França! Quan m'ho van proposar vaig saltar d'alegria per Barcelona! [Riu] He fet la prota d'un capítol a la sèrie Interpol per a la TF1. I ara marxo a fer un petit paper en una pel·lícula on treballa el Jean Dujardin, el que ha guanyat la Palma d'Or a Canes, i el director és Michel Hazanavicius. Faig una seqüència [riu], però mola tot! M'encantaria seguir fent coses a França.

Quina és la teva fita?

La fita no és arribar, és caminar envoltada de gent amb qui m'agrada compartir la feina i la vida, i fer pro jectes que m'ensenyin coses.

Més continguts de