Publicitat
Publicitat

El turisme rural revaloritza les platges naturals en rius i pantans

Banys d'aigua dolça

Catalunya té 580 quilòmetres de costa i més de 220 platges que a l'estiu es queden curtes per encabir-hi els milions de persones que pugnen per aconseguir un metre quadrat de sorra no conquerida, sobre el qual poder estendre la tovallola. Per als que volen fugir de les aglomeracions, de l'olor de peix fregit i dels xiringuitos, l'interior del país ofereix unes altres platges, força més tranquil·les i solitàries, a la vora dels rius i dels pantans.

L'auge del turisme rural ha revaloritzat unes zones de bany tan o més antigues que les situades al costat del mar. Un riu, una gorja, uns tolls, un embassament, una cisterna, una séquia… Antigament, qualsevol lloc on hi hagués aigua era bo per refrescar-se quan arribaven els mesos de calor.

Avui, tot i que sovint passa desapercebut, la gent continua banyant-se en molts rius i embassaments de Catalunya. Unes hores de cerca a través del Google revelen l'existència de com a mínim 51 espais naturals diferents en els quals es pot gaudir d'un bany d'aigua dolça. D'aquests, la majoria se situen a la riba de rius (36), mentre que la resta són platges al costat de pantans i estanys.

La Generalitat només té regulat el bany en una dotzenaa de punts. Totes les zones controlades pel Govern són en embassaments ( vegeu el gràfic adjunt). Es tracta d'espais que disposen d'algun tipus d'instal·lació per als banyistes, accessos per a cotxes, senyalització i unes aigües aptes per al bany.

Les dotze zones de bany regulades es concentren en vuit embassaments. Tres a Lleida (Sant Antoni, Camarasa i Sant Ponç), dos a Girona (Boadella i Banyoles), dos a Barcelona (la Baells i Sau) i un a Tarragona (Siurana).

Toni Munné, cap del departament de control i millora dels ecosistemes aquàtics de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), reconeix que la llista de zones de bany interior de Catalunya es queda una mica curta. Ho justifica amb l'argument que no es poden fer analítiques en tots els llocs de bany. "Seria insostenible perquè, tot i que hi ha moltes zones a l'interior, en una part important hi va molt poca gent", afirma.

De cara a la temporada d'estiu del 2012, l'ACA estudia ampliar la llista. De moment, entre les candidates a ampliar les zones de bany interior regulades hi figuren dos espais privilegiats, com són el riu Sant Aniol (Garrotxa) i la cascada de les Escaules, al municipi de Boadella (Alt Empordà).

Toni Munné explica que qualsevol ciutadà o institució pot sol·licitar la inclusió d'un nou espai en la catalogació de zones de bany interior. L'agència estudia que l'indret reuneixi els requisits mínims per ser admès. Un és que el candidat ja tingui actualment una presència "representativa" de banyistes. En últim terme, el municipi afectat hi ha d'estar d'acord.

Des del 2006, les zones de bany interior estan regulades per una directiva europea. En el cas d'Espanya, des del 2007 les comunitats autònomes són les encarregades de designar les zones on està regulat el bany. A Catalunya, la competència recau en l'ACA, que cada 20 de març fa pública la seva llista amb el compromís de fer un seguiment quinzenal de la qualitat de les aigües.

"De tota manera -aclareix Munné-, l'existència d'uns llocs on estigui regulat el bany no significa que en els altres rius i embassaments de Catalunya estigui prohibit banyar-s'hi. De tota manera, cal que tinguem una mica de seny. No pot ser que baixem del cotxe i ens posem a l'aigua al primer lloc que veiem sense informar-nos abans. Jo he vist gent banyant-se en llocs on hi ha un risc potencial d'infecció, com al Congost, a prop de Granollers".

Més continguts de