Publicitat
Publicitat

Dígits I Andròmines

Brindis pel nou ciberordre mundial

Què fa el president dels Estats Units quan vol reactivar l'ocupació i l'ensenyament? Convoca els empresaris d'internet, que dominen la xarxa a escala internacional

Hi ha un mapa del món vist des de San Francisco en què els països apareixen representats pels estereotips que suposadament els identifiquen des del punt de vista dels californians ( http://bit.ly/gj60a0) . Així, Suècia és Ikea, l'Àfrica és el VIH i el Mundial de futbol, l'Amèrica del Sud és cocaïna i Rio, l'Índia són serveis d'atenció al client i Rússia un parell de marques de vodka.

El mapa m'ha vingut al cap en veure la fotografia, difosa per la Casa Blanca en el seu àlbum de Flickr, que mostra el sopar d'aquesta setmana a casa de John Doerr, membre del consell assessor del president nord-americà per a la recuperació econòmica. La seva empresa d'inversions KPC&B ha finançat la creació de moltes de les companyies tecnològiques més importants del món: Compaq, Symantec, Netscape, Sun, Amazon i Google en són alguns exemples.

Al sopar, Obama fa un brindis amb els consellers delegats d'empreses nord-americanes que formen part de la vida digital de la majoria dels humans connectats: Google, Oracle, Yahoo, Twitter, Cisco i Netflix, entre d'altres. El president seu a taula entre Mark Zuckerberg -el noi meravelles de Facebook- i Steve Jobs, que va interrompre el tractament mèdic que l'ha apartat de la direcció d'Apple per participar en aquest dream team d'executius.

Zapatero i Mas també s'han envoltat d'empresaris per demanar-los ajut i consell. La diferència amb Obama és que els americans representen la nova economia i tenen abast global. Les persones que surten a la foto influeixen en l'activitat quotidiana de centenars de milions de persones de tot el món quan ens connectem a internet amb l'ordinador o el telèfon mòbil, ja que els serveis de la xarxa arriben a tot arreu, però ho fan amb mentalitat californiana.

La tecnologia no ha estat mai apàtrida. Abans de la II Guerra Mundial marcaven la pauta les empreses alemanyes (certament, amb alguna aportació externa, com les màquines de tabular IBM que els nazis van fer servir per gestionar amb eficàcia l'Holocaust). En acabar la guerra, els guanyadors es van endur als EUA els científics i tècnics més brillants del bàndol perdedor, que van posar el seu coneixement al servei de la indústria nord-americana. Els americans van dominar en electrodomèstics i electrònica de consum fins que els japonesos, que havien basat la reconstrucció de la seva indústria en la còpia millorada dels aparells ianquis i en el fet de fabricar-los de manera més eficient, van superar en innovació els seus mestres. Al seu torn, els nipons van descarregar la seva producció en altres països asiàtics com Taiwan i Corea, que no van trigar a posar-se al seu nivell creatiu. El cicle es repeteix: bona part de la innovació actual en electrònica de consum ve precisament de Corea, de la mà de Samsung i LG, però aquestes empreses ja produeixen a la Xina, la gran fàbrica del món. El pas següent serà que els xinesos innovin en lloc de limitar-se a copiar. No trigaran: a la Xina hi ha 10 milions d'enginyers, el 56% de tots els que hi ha al món. Ja està passant en alguns camps, com l'enginyeria civil i les infraestructures de telecomunicacions: les operadores occidentals de mòbils ja encomanen bona part de les seves xarxes i antenes a la xinesa Huawei.

Només hi ha una indústria que s'escapa d'aquest procés de deslocalització: internet. Els serveis i aplicacions de la xarxa es fan servir a tot arreu, però es creen i es gestionen des de la costa oest dels EUA. Això es nota en molts aspectes: cada cop és més habitual que la nostra llista de contactes sigui la del correu web, perquè hi podem accedir des de tot arreu, inclòs el telèfon. Com que estan pensats als EUA, no acostumen a estar preparats per a l'ús de noms compostos ni de segons cognoms, de manera que és habitual que al cap d'un parell de cicles de sincronització entre les dades a la web, l'ordinador i el mòbil, el nostre amic Joan Josep Rovira Serrano quedi reduït a Joan Serrano si no hem tingut la precaució de protegir la seva identitat amb guions, transformant-lo en Joan-Josep Rovira-Serrano.

Solem alegrar-nos quan alguna empresa de la web 2.0 ens diu que ha internacionalitzat el seu servei perquè ha traduït -o ens ha deixat traduir- les seves pàgines web al nostre idioma. Però no hi ha manera d'especificar en quina llengua estem publicant els nostres comentaris, tuits i missatges al mur i, per tant, tampoc es pot discriminar per idioma el contingut que volem llegir. Quora, el servei de consultori online que s'ha posat de moda aquest any, només admet la participació en anglès.

En aquest entorn, el sector tecnològic europeu es va fent fonedís, perquè el capital d'aquí és més conservador que l'americà. Philips, antiga referència continental, intenta sobreviure aferrant-se als electrodomèstics ecològics, i Nokia, emblema del domini europeu en la telefonia mòbil, acaba de vincular efectivament el seu futur al de Microsoft, una altra empresa nord-americana, i haurà d'adoptar en els seus mòbils futurs els processadors d'un fabricant d'allà. Al Mobile World Congress, nascut a partir del sistema GSM de matriu europea, el gruix dels ponents i dels visitants han estat americans i asiàtics. Mentrestant, en aquest racó del món els posem el bon vi i les tapas . Exactament tal com apareixem al seu mapa.

Més continguts de