Publicitat
Publicitat

Justo Valle: "Cal treballar molt, menjar poc i fer exercici"

Secrets de vellesa El Justo té la mirada riallera i una paraula sàvia sempre a punt. Va viure la guerra, va passar por i gana i diu que ara, a la residència on viu, és feliç.

Quin és el secret per arribar a la seva edat tan eixerit?

La clau és treballar molt, menjar poc i fer exercici. En aquesta vida no s'ha de ser gandul, això et mata.

Vostè, doncs, no va ser gandul?

No, jo vaig treballar des de molt jove. Primer de paleta, a Santander, la meva ciutat, i després de la guerra vaig venir a Barcelona per mantenir la meva família. Llavors ja tenia dues filles. De dia treballava al port i quan acabava la jornada anava a fer petites reparacions a les cases dels altres.

Es cuidava la salut?

No gaire. De fet, vaig fumar fins que vaig tenir 70 anys però mira, aquí em teniu. Sí que és cert que em fan prendre molts medicament. Al matí, abans d'esmorzar ja estic tip de tantes pastilles que m'han donat.

Però es troba bé?

Sí. Em falla una mica la memòria i tinc alguns dolors, però ja està. A més, les medicines sempre funcionen. Ara intento menjar sa, és una altra manera de cuidar-se.

Quan un passa els 100 anys, deixa de tenir por de la mort?

Jo no en tinc. No sé si és perquè tinc 101 anys, però si ara em diguessin que és l'últim dia de la meva vida em quedaria tan tranquil. Amb els anys et vas fent a la idea que la mort és una cosa que ens arriba a tots i jo estic satisfet amb la vida que he tingut.

S'hi troba bé, en aquesta residència?

Sí, i tant. Aquest lloc m'encanta. Hi sóc des que el van inaugurar i no me'n trauria ni la policia. Em tracten bé, em cuiden i la meva filla em ve a veure cada matí. És un lloc perfecte per passar-hi la vellesa.

No preferiria estar a casa?

No. Ara que la meva dona ja no hi és, prefereixo estar aquí. Sóc molt gran i a vegades penso que em pot passar qualsevol cosa. Aquí estic més tranquil perquè sé que sempre hi ha gent que em cuida. Crec que és millor pecar de prudència. Per exemple, ara ja no surto al carrer a passejar. Abans ho feia quasi cada dia però ara penso que em pot passar qualsevol cosa, que puc caure i em puc fer mal i amb 101 anys refer-se d'una caiguda és bastant difícil.

Aleshores, què fa tot el dia?

La meva rutina aquí comença a les vuit del matí, cada dia. Normalment dormo bé i a primera hora estic descansat i, per això, després d'esmorzar me'n vaig al gimnàs. Faig politja i una mica d'exercicis per mantenir el cos en forma. Després pujo i espero l'hora de dinar. Un cop he menjat m'agrada fer una bona migdiada i després passo la tarda aquí, esperant l'hora de sopar.

Més continguts de