Publicitat
Publicitat

BARCELONA

Colau ja pensa en una qüestió de confiança per aprovar els comptes

L’oposició vota unida contra el full de ruta de l’alcaldessa i evidencia la falta de suports del govern

L’equip d’Ada Colau es va endur ahir una gran decepció política: tots els partits de l’oposició van votar en contra del pla d’actuació municipal (PAM), que és el programa de mandat que havia presentat el govern. A efectes pràctics, el revés del PAM no té un gran impacte, ja que Colau podrà seguir amb la seva acció de govern sense l’aprovació del programa. Però la derrota suposa un avís de cara a la pròxima negociació dels pressupostos i empeny Colau cap a una qüestió de confiança per poder-los desbloquejar.

Barcelona En Comú i el PSC, que estan junts al govern, només tenen 15 regidors de 41. Per aprovar els comptes de l’any vinent necessiten sumar els quatre regidors d’ERC i els tres de la CUP o bé convèncer els republicans perquè s’abstinguin i confiar que els anticapitalistes els donin suport. Aquesta improbable combinació produiria un empat (ja que CiU, Ciutadans i PP sumen 18 regidors) i el vot de qualitat de l’alcaldessa serviria per tirar endavant els comptes. Però l’equip de Colau no creu en els miracles.

Sense la majoria

I el pla B passa per una qüestió de confiança. Aquesta fórmula, que fins ara només ha utilitzat Xavier Trias per aprovar els comptes del 2014, permet a l’alcalde aprovar els pressupostos tot i no tenir majoria. Durant aquest procediment, l’alcalde presenta el seu projecte i tots els regidors el voten un per un. Si no aconsegueix la majoria, l’oposició té un mes per presentar una moció de censura, signada per un mínim de 21 regidors i amb un candidat alternatiu a l’alcaldia. Si passats aquests 30 dies no s’ha presentat la moció de censura, el pressupost per a l’any 2017 quedarà aprovat automàticament.

L’aritmètica, com passava quan Trias va aplicar la qüestió de confiança, dificulta molt que l’oposició pugui pactar un candidat alternatiu. Caldria un acord entre forces tant allunyades com CiU, C’s, ERC i el PP. De manera que el govern sap que si fa servir aquesta fórmula podrà tirar endavant els seus comptes. Serien els primers pressupostos aprovats per Ada Colau, ja que els actuals estan prorrogats de l’anterior govern i modificats amb algunes ampliacions de capital que es van tirar endavant amb els vots d’ERC, PSC i l’abstenció de la CUP.

Utilitzar una qüestió de confiança per tirar endavant els comptes està previst per l’article 197 bis de la llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General espanyol. És legal, però comporta un desgast polític molt important. Ricard Gomà, que era el president del grup municipal d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Barcelona quan Trias va fer servir aquesta fórmula per aprovar els comptes, va sentenciar: “L’alcalde ha certificat el seu aïllament polític i social”. En aquella ocasió, només Unitat per Barcelona hi va votar a favor.

Sense negociacions

El govern insisteix que “la prioritat és clara i, per ara, passa per negociar i aprovar els pressupostos”, segons fonts municipals, i així estalviar-se el tràngol de la qüestió de confiança. Consideren que una cosa és perdre la votació del PAM, que no té efectes directes, i una altra de molt diferent és no aconseguir els suports per tirar endavant els pressupostos, que s’han d’aprovar sí o sí.

El primer tràmit per tirar-los endavant, però, serà una votació en comissió a mitjans de novembre i, a hores d’ara, el govern encara no s’ha reunit amb cap formació per discutir-los. L’única presa de contacte fins ara ha sigut amb la CUP però només va servir per parlar del possible calendari de les pròximes trobades. “Tenen la tranquil·litat de qui sap que tindrà pressupostos”, va explicar al diari ARA una de les persones presents en aquella reunió. “El dubte és si els aprovaran amb el desgast que suposa una qüestió de confiança o amb un acord”, va apuntar la mateixa font.

Els anticapitalistes han iniciat un procés participatiu per recollir propostes entre els ciutadans i volen que un 5% dels pressupostos -uns 118 milions d’euros- es destinin a aquestes demandes. El govern ja va votar en contra d’incorporar aquest sistema en una comissió. Sigui com sigui, la CUP està disposada a negociar amb el govern un cop tingui les propostes recollides a partir d’aquest procés. A partir d’aquí, els anticapitalistes intentaran que l’equip de Colau assumeixi aquestes propostes.

ERC no en vol ni parlar

Amb ERC, la situació encara és més difícil. Els republicans han endurit el to contra l’equip de Colau des que el PSC ha entrat al govern. Els republicans, per ara, no es volen ni asseure a negociar per parlar dels pressupostos. Per canviar d’actitud, reclamen que es compleixin els acords que van permetre al maig ampliar la modificació pressupostària, és a dir, l’arribada del metro a la Zona Franca i el buidatge de les presons de la Model i Trinitat Vella. “Fins que no compleixin no hi podem tornar a pactar”, va dir Alfred Bosch, líder d’ERC a Barcelona. També demanen a l’alcaldessa que faci servir la seva influència perquè Catalunya Sí Que es Pot negociï i no bloquegi els pressupostos del Parlament.

A la comissió d’Economia i Hisenda que es va celebrar dimarts a l’Ajuntament es va aprovar amb tots els vots a favor i l’abstenció de la CUP una proposta de CiU, que va defensar Sònia Recasens, i que instava el govern a iniciar de manera immediata negociacions amb tots els partits per aprovar els pressupostos.

Prorrogar els pressupostos dos anys seguits redueix molt la capacitat inversora

Els pressupostos es poden aprovar per majoria parlamentària, que és la millor opció possible, o a partir d’una qüestió de confiança, que implica un desgast assegurat del govern, ja que la seva incapacitat per sumar aliances queda en evidència. L’altra opció és prorrogar els comptes de l’any anterior. Aquest sistema és el que ja va utilitzar Colau per aprovar els pressupostos de l’exercici anterior. Fer-ho dos anys consecutius, però, surt molt car. Si en un pressupost s’aprova destinar una partida concreta per remodelar un carrer determinat, la pròrroga implicaria que l’any següent s’ha de repetir la mateixa obra. Com que això no es fa perquè la reforma ja s’ha realitzat, aquests diners van directament a la caixa del superhàbit i, per llei, es destinen a eixugar deute. Són diners que el govern no pot utilitzar per fer les seves inversions. És a dir, prorrogar, redueix la capacitat inversora del consistori. Si els comptes es prorroguen dos cops seguits, la partida pressupostària que queda atrapada es duplica. La llei no permet aprovar els pressupostos a partir d’una qüestió de confiança l’últim any de mandat. De manera que si l’actual govern aprova els comptes d’aquest exercici a partir d’una qüestió de confiança i els prorroga l’any vinent es trobarà entre l’espasa i la paret l’últim any de mandat.

Més continguts de