Publicitat
Publicitat

Núria Sardá:

"Crear roba interior és com fer un puzle que uneix art i funció"

Els inicis "El meu pare sempre diu que ha estimat molt les dones, que va començar per amor a elles" Treball amb grans fotògrafs "La imatge és essencial i ens ha obert portes" Innovació "Cada dos anys s'ha d'aportar alguna cosa nova a la dona"

Al segle XIX, els seus avantpassats fabricaven mantellines. A partir del 1962 i sota el nom d'Eurocorset, Andrés Sardá -el seu pare- va iniciar la revolució de la roba interior femenina. Núria Sardá porta les regnes creatives de l'empresa familiar, malgrat que la belga Van de Velde és propietària de la marca des del 2007. Segueix inventant i creant amb l'esperit après del mestre, a qui ara reten homenatge companys i amics. "No està tot inventat", diu. Per tant, l'aventura dels Sardá continua.

Andrés Sardá. Moda, amor, arte és un llibre-magazín que recull cinquanta anys de disseny i creativitat de la marca.

Hem volgut documentar la trajectòria d'Andrés Sardá i reconèixer la tasca dels col·laboradors que han estat amb nosaltres tots aquests anys: fotògrafs, proveïdors, treballadors. Tots ells han fet possible la marca. Andrés Sardá va tenir una idea clara des del principi i ha estat molt conseqüent i molt perseverant amb el seu projecte. Malgrat les crisis, ha continuat amb el seu afany, l'ànsia de millora i la voluntat de mantenir el nivell de creativitat.

Sobta que els models exquisits de Sardá siguin hereus de mantellines d'anar a missa.

El canvi, passar d'una cosa que era per anar a l'església a fer roba interior, és estrany. A l'època de Franco, Espanya estava totalment tancada a Europa i la moda íntima que teníem aquí era bastant ortopèdica. El meu pare és enginyer tèxtil i va veure que era un món on hi havia feina per fer. "Les dones no poden anar així pel món", argumentava. Va considerar que havia de crear peces revolucionàries i molt femenines. A més, sempre diu que ha estimat molt les dones... Va començar per amor cap a elles.

No li va pesar la qüestió del gènere? Com a home, se sentia còmode creant moda íntima i per a dones?

Mai va tenir la visió de la dona vestida per un home, i jo crec que això és una de les característiques més importants d'Andrés Sardá: la seva moda va dirigida a una dona independent, segura d'ella mateixa, que sap el que vol i compra perquè li agrada.

En el seu cas, s'introdueix en aquest món per vocació?

No, a mi m'encantava la veterinària i coses que no hi tenien res a veure. Som set germans i no vaig pensar mai que treballaria a l'empresa. Però el 1989 em van proposar d'anar a París per fer de comercial. Finalment el destí va ser Alemanya. Hi vaig ser fins al 1995, i vaig tenir una experiència molt maca que em va permetre conèixer el mercat, els competidors, els clients i fer-me una idea del que existia i del que feia falta.

Durant vint anys ha treballat colze a colze amb Andrés Sardá. Què n'ha après?

He après el camí, l'esperit i l'estil, que és el que permet que, sense veure l'etiqueta, algú pugui reconèixer que és una peça Andrés Sardá. Pel que fa al caràcter, la meva mare diu que ens assemblem molt (tot i que a mi m'agradaria assemblar-m'hi més): ens agraden els reptes i les situacions que obliguen a posar-se a prova, i som actius, com més moviment tinguem millor.

Van ser els precursors d'un nou concepte de moda íntima i de bany, van incorporar un teixit desconegut, la licra... Què és el més important a l'hora de crear?

Mig centímetre és una talla; tot ha de ser súper mil·limetrat. La peça ha de ser maquíssima, no s'ha de notar i ha de millorar la figura. Sembla molt senzill, però crear roba interior és com fer un puzle. S'ha de fer una recerca per unir l'art i el disseny amb la funció i la comoditat, i crec que això és el realment difícil.

Andrés Sardá s'ha envoltat dels millors fotògrafs, com David Hamilton o Outumuro, entre d'altres. La imatge és molt important?

La imatge és essencial i a nosaltres ens ha obert portes. A Alemanya, jo feia venda porta a porta i anava amb els catàlegs sota el braç. Havia d'aconseguir ensenyar les fotos, la imatge explicava a la perfecció el nostre producte. Mai hem estat de fer publicitat en grans mitjans sinó de transmetre una imatge molt cuidada, i buscar les botigues on podien entendre el producte.

Els belgues diuen que la moda d'Andrés Sardá destil·la l'aire de Barcelona.

Sí, afirmen que es nota la inspiració mediterrània i de la ciutat. "Aquí has posat els colors dels porticons dels balcons", diuen. No en som conscients però fins i tot la manera de viure es reflecteix en la creació.

Què presenten per al 2012?

Hem fet una col·lecció molt anys cinquanta, inspirant-nos en una dona molt Hitchcock. Hem introduït combinacions amb lligacames, balconettes transparents, estampats amb incrustacions...

En la moda íntima encara hi ha espai per a la innovació?

I tant, si no la nostra feina s'acabaria. Hem de poder aportar alguna cosa nova a la dona d'aquí dos anys. Desenvolupar noves peces, nous teixits... sense oblidar d'on venim: les puntes són les reines de la casa.

Més continguts de