Demanen 80 anys de presó a un home per estafar immigrants amb les hipoteques

GironaLes acusacions demanen penes de fins a 80 anys de presó per a l'exdirector d'una sucursal bancària de Girona acusat d'estafar immigrants amb crèdits hipotecaris. Segons els escrits, l'imputat es va posar d'acord amb dos socis d'una agència immobiliària per tirar endavant els enganys. Contactaven amb immigrants africans, tots gent amb pocs recursos i que amb prou feines parlaven català o castellà, i els oferien comprar un pis a Salt (Gironès). Segons les acusacions, els imputats inflaven l'import de les hipoteques per embutxacar-se part dels diners. Els crèdits es van concedir entre els anys 2005 i 2007. El cas arribarà a judici en els propers mesos a l'Audiència de Girona. El fiscal no acusa.

El cas que farà seure l'exdirectiu de la sucursal a la banqueta dels acusats es remunta als anys 2005 i 2007, en plena febre del boom immobiliari. Aleshores, l'imputat, Marc C. S., estava al capdavant de l'oficina de Caja Madrid (actualment, Bankia) que hi ha al carrer Emili Grahit de Girona.

Les acusacions particulars –n'hi ha tres– sostenen que l'acusat va conxorxar-se amb dos socis d'una immobiliària de la ciutat per estafar immigrants. Aquests altres imputats, Xavier P. R. i Ascensió S. B., eren els qui s'encarregaven de captar les víctimes, la gran majoria gambians.

Segons recullen els escrits, escollien gent "vulnerable", que tenia ingressos minsos, "un nivell cultural baix" i que amb prou feines entenia el català o el castellà. Des de la immobiliària se'ls oferia poder comprar un pis a Salt i també se'ls deia que no patissin pel finançament.

I és aquí on entrava en joc l'exdirectiu de la sucursal. Les acusacions sostenen que Marc C. S. s'encarregava d'aprovar les hipoteques, que sempre es concedien per un import més elevat que el preu de l'immoble. En molts casos, aquesta diferència era d'uns 50.000 euros, però en un dels crèdits va arribar a enfilar-se fins als 79.000.

Amb molta rapidesa

Les parts sostenen que els acusats preparaven les operacions amb molta "rapidesa" i que normalment, entre la visita a la immobiliària i la signatura de la hipoteca, no solien passar "més de dos o tres dies". Segons els escrits, els imputats van arribar a fer servir "documents falsos, com ara nòmines o contractes de treball", per tirar endavant els crèdits. Fins i tot, haurien pagat gent perquè actués d'avalador davant del notari.

A l'hora de constituir la hipoteca, les parts sostenen que els immigrants signaven tot un feix de documents "sense pràcticament rebre explicacions". En cas que algun d'ells recelés, les acusacions recullen que l'exdirector i els dos de la immobiliària hi discutien acaloradament, el feien signar "sota pressió" i l'amenaçaven que, si no acceptava les condicions, li retirarien el crèdit i no podria comprar el pis.

Un cop descomptades totes les despeses notarials i de registre, els escrits recullen que l'exdirector de la sucursal i els socis de la immobiliària s'embutxacaven els diners que sobraven. Segons les acusacions, aquestes quantitats s'estenien entre els 5.000 i els 40.000 euros.

Fins a 80 anys de presó

En total, als escrits de les diferents parts hi apareixen més d'una vintena d'immigrants que haurien estat víctimes de l'engany. Per tot plegat, les acusacions sostenen que l'exdirectiu de la sucursal i els socis de la immobiliària van cometre delictes d'estafa, d'apropiació indeguda, de frau contra la hisenda pública i de falsedat en document mercantil.

Aquestes parts demanen que es condemni l'exdirectiu de l'oficina de Caja Madrid a penes que s'estenen entre els 10 i els 80 anys, i que hagi de pagar multes que s'enfilen fins als 72.000 euros. A més, reclamen que se l'inhabiliti per treballar en el món de la banca. Pel que fa als altres dos imputats, les acusacions particulars demanen condemnes que s'estenen entre els 10 i els 75 anys de presó.

Als seus escrits, els advocats dels immigrants també sol·liciten que s'anul·lin totes les hipoteques que els va concedir Caja Madrid, que se'ls retorni tot allò que van pagar i que se'ls indemnitzi amb quantitats de fins a 20.000 euros. I és que, com subratllen als seus escrits, hi va haver immigrants que, amb la crisi econòmica, no van poder satisfer les quotes del crèdit i se'ls va desnonar.

El cas arribarà en els propers mesos a judici a la secció tercera de l'Audiència de Girona. En aquest procés, el fiscal no acusa.

Al seu escrit, el ministeri públic conclou que no s'ha provat que l'exdirectiu i els dos socis de la immobiliària s'embutxaquessin part dels crèdits. "El fet que les hipoteques es concedissin per imports molt superiors als que es necessitaven per adquirir l'habitatge obeïa al fet que cap dels denunciats aportava diners d'avançat per comprar el pis", recull el fiscal.