Publicitat
Publicitat

FOTOGRAFIA REIVINDICATIVA

Més del 40% dels infants de l'Àfrica no van a l'escola. Una exposició retrata que encara hi ha molts drets bàsics que es vulneren

Drets humans en imatges

Més de 40 fotografies il·lustren des d'avui cadascun dels articles de la Declaració Universal dels Drets Humans. L'exposició es pot veure fins al 17 d'abril a Can Sisteré, a Santa Coloma de Gramenet.

"Si tots els nens poguessin anar a l'escola, això ja seria una revolució". Qui ho diu és el fotògraf Juan Guerrero. I possiblement és per això que ha escollit la fotografia de nens treballant en un barri de barraques de Bombai com a cartell de l'exposició que ha comissariat i que avui s'inaugura al Centre d'Art Contemporani Can Sisteré, a Santa Coloma de Gramenet.

En total són 41 les fotografies que Gramenet Imatge Solidària (l'associació que presideix Guerrero) utilitza per alertar que encara avui en dia cal continuar reclamant el respecte pels trenta articles que conformen la Declaració Universal dels Drets Humans, que data del 10 de desembre del 1948. Precisament, Stéphane Hessel, l'única persona que queda viva de totes les que van participar fa 62 anys en la redacció d'aquella declaració, ha fet un escrit per a l'exposició en què lamenta que "l'acompliment dels drets encara està lluny de ser una realitat". Informes com els que publica anualment Unicef posen xifres a la realitat que denuncia l'exposició: més del 40% dels infants a l'Àfrica no assisteixen amb regularitat a l'escola primària, i al mateix continent el 29% de menors de 14 anys han de treballar.

Les 41 imatges són obra de vuit fotògrafs: Gabriel Brau, José Luis García, Jesús Jaime Mota, Vicenç Semper, Francesc Melcion, Laura Guerrero, Bru Rovira i el mateix Juan Guerrero. Totes són en blanc i negre, ja que el comissari de l'exposició considera que el color no li permet reflexionar amb la mateixa profunditat. I reivindica la manera de treballar del portuguès Sebastiao Salgado: "Gràcies a ell, que sempre ha treballat en blanc i negre, hem conegut situacions de fam i misèria arreu del món, tot i que ho ha fet a través de la poesia i la bellesa. Si la bellesa hagués ocultat el dolor no hauria valgut, però Salgado ha sabut combinar el dolor amb la tendresa".

L'impulsor de l'exposició vol fer reflexionar sobre les injustícies que hi ha arreu del món, però subratlla que ha volgut "fugir dels nens plens de mosques", del dramatisme. I és per això que ha buscat fotografies que connectin amb els drets humans també en positiu. És el cas d'una de les imatges de Francesc Melcion, cap de Fotografia de l'ARA. S'hi veu una motocicleta al Pakistan carregada amb els set membres d'una mateixa família que van cap a l'escola: "M'agrada explicar que en països on tenen una situació molt dura, la gent també hi fa vida normal; les fotos que faig quan viatjo al Pakistan no són de violència, sinó de famílies que porten els fills a l'escola o d'infants jugant a futbol", diu.

Optimisme transformador

Moltes de les xifres que retraten la situació en què viu una part important de la població del planeta generen poc optimisme sobre el que s'ha aconseguit des que es va redactar la declaració que defensa els drets humans. Tot i això, hi ha hagut millores: si el 1970 al voltant de 16,3 milions d'infants menors de 5 anys morien cada any, el 2009 la xifra era la meitat: 8,1 milions.

Són dades com aquestes les que animen Juan Guerrero a mantenir l'optimisme, i les que el van animar a impulsar des de l'associació una exposició que s'ha fet amb el convenciment que la imatge continua tenint un poder de transformar qui la mira. Aquest veterà fotògraf s'agafa, per explicar-ho, a qui ha estat per ell un referent del fotoperiodisme, el nord-americà Eugene Smith (1918-1978): "La fotografia podria ser aquesta llum tènue que modestament ens ajudarà a canviar les coses".

Més continguts de