Publicitat
Publicitat

Formentera té el millor fons marí de Catalunya i Balears, i el delta del Llobregat el més amenaçat

L'últim informe de la Fundació Mar, a través de l'observació de 21 punts del litoral, alerta de la degradació generalitzada de la costa

A través de l'estudi de variables com l'artificialització del medi, la contaminació o la voluntat municipal de conservació de la costa, el projecte Silmar de la Fundació Mar ha presentat aquest dilluns la valoració que ha fet de diferents punts del fons marí. El projecte, que funciona com una xarxa de seguiment de l'estat del litoral, gestiona 21 estacions a Catalunya i les Balears, i ha detectat, en relació amb l'any anterior, una degradació generalitzada de la costa que atribueix en bona mesura a la falta d'inversió dels ajuntaments en conservació, cosa que la crisi ha posat més de manifest. Segons el seu rànquing, Formentera, a la zona d'Es Banc, és el punt del litoral de Catalunya i les Illes que rep una millor puntuació amb un 8,8. La nota, però, era més alta l'any passat, quan aquest punt de la costa va obtenir un 9. Per contra, el punt que surt més malparat de la puntuació és el delta del Llobregat, que no arriba a l'aprovat i es queda amb un 4,8. Això suposa, no obstant això, una millora substancial en relació amb l'any passat, quan el suspens va ser encara més clar: un 3,5.

El punt que més millora el 2011 en relació amb l'any anterior és Begur, que en l'últim estudi no arribava a l'aprovat i que, després de millores en el criticat banc de boies –s'ha enretirat uns 50 metres i s'ha refet amb un sistema de fondeig més ecològic–, ha aconseguit un 5,6. Pel que fa a l'estat de la costa del Prat de Llobregat, la més mal posicionada, Evelyn Segura, de la Fundació Mar, apunta que hi tenen molt a veure els sediments de les obres que es fan al port, mentre que en la bona nota de Formentera hi juga molt el fet que sigui una zona protegida i amb una importantíssima praderia de posidònia.

Els responsables de l'estudi, que treballen en 21 estacions (16 a Catalunya, 4 a Balears i una a Múrcia) de 100 metres de llargada per cinc d'amplada i tenen l'objectiu de tenir-ne una cinquantena abans del 2016, alerten de la "clara degradació del fons marí" i proposen un model de conservació supramunicipal. Lamenten que, en el millor dels casos, els municipis destinen un 2% del pressupost a la conservació del medi natural i que "només una part molt petita" es destina al fons marí, com explica Segura. Apunten que la crisi incrementa el risc que baixi la inversió en conservació, però que també "és una oportunitat per canviar la manera de pensar", i esmenten com a risc el creixement de la població costanera, que ja arriba als prop de 500 milions de persones en els vint països que integren la conca mediterrània i que reben anualment 230 milions de turistes.


Més continguts de