Ignacio Morgado: “L’estrès és un desequilibri entre el que volem i el que podem”

El cervell és una fàbrica d’il·lusions perquè res del que hi ha a la nostra ment té una correspondència exacta amb el que hi ha fora. Com demostra Ignacio Morgado en el seu nou llibre, tot passa pel cervell. “El que el nostre cervell no percep és com si no existís”, diu.

¿Les emocions també passen pel cervell?

Absolutament. Les emocions són processos cerebrals, són alteracions del nostre organisme davant de determinades situacions que el cervell percep de manera conscient com a sentiments: la tristesa, la gelosia, la por, l’orgull, l’alegria...

Llavors, ¿quan algú diu que és més emocional que racional no és cert?

Cadascú neix amb una determinada reactivitat emocional. Això ja es veu en els nens petits, que n’hi ha que de seguida s’exciten i d’altres són més relaxats. Això significa que alguna cosa s’hereta dels progenitors, que hi ha una part genètica en la reactivitat emocional. Però serà després la cultura, l’educació o l’ambient en què vius que farà que es dirigeixi cap a un comportament o un altre, cap a la bondat o la maldat.

La violència no és innata?

Té un component innat. Tenim mecanismes que ens predisposen a l’agressivitat i que en el passat evolutiu ens han servit per aconseguir beneficis adaptatius. I l’home té components biològics, com la testosterona, que el fa més propens a la violència que la dona. El que passa és que en l’ésser humà estan modulats pel còrtex cerebral, que és la part del cervell de la racionalitat, del sentit comú, i gràcies al còrtex podem controlar els nostres impulsos agressius. Però tenim un cervell agressiu com el tenen la resta d’animals.

¿En un nen influeix tant el que hereta dels pares com el que adquireix?

Sí. L’educació és un dels mitjans més poderosos que tenim per canviar el comportament. I es canvia, perquè l’educació canvia el cervell.

¿I quin paper juga llavors la intel·ligència?

Un dels estudis més rigorosos sobre l’heretabilitat de la intel·ligència diu que al voltant del 40% de la nostra intel·ligència podria ser heretada, i la resta podria dependre de l’ambient en què vivim, de la família que tenim, dels professors... Hi ha un bon marge per millorar la nostra intel·ligència, però sempre hi ha uns límits que ens imposa la biologia.

La memòria es pot entrenar?

En gent jove no falla la memòria, sinó l’aprenentatge. I la millor manera d’entrenar-la és modificar els tipus d’aprenentatge. Hem de donar suport als mestres. El fracàs en l’aprenentatge està molt relacionat amb els mètodes i la manera de treballar i d’aprendre. El debat de l’educació s’ha centrat en l’embolcall i no en el contingut i els procediments. En gent gran és diferent perquè comença a haver-hi un deteriorament que afecta les capacitats mentals igual que també afecta altres capacitats del cos. Però a la gent li costa més assimilar que perd memòria.

¿I parlar diverses llengües té beneficis, més enllà dels obvis?

Els primers cinc anys de vida els hauríem de fer servir per aprendre llengües perquè és quan el cervell té la capacitat per aprendre fonèticament. I quan parles més d’una llengua i les practiques, la neurodegeneració inevitable s’alenteix.

Quin paper juga el cervell a l’hora de triar parella?

Els homes tenen una predisposició genètica cap a un tipus de dona o un altre. Però també això pot ser modulat pel còrtex cerebral i per l’educació i la racionalitat. Vivim en un món en què les circumstàncies ambientals modifiquen el nostre comportament. L’estrès, la pol·lució, les circumstàncies ambientals ens fan reaccionar de forma diferent a la dels nostres avantpassats.

¿En el debat raó versus emoció sempre guanya la primera?

El més poderós és sempre la raó, però té un handicap: és lenta. És el seu gran defecte, necessita un temps per imposar-se. Si li donem temps guanya però si no sempre perd, perquè l’emoció és automàtica, inconscient i molt ràpida i tendeix a imposar-se en qualsevol circumstància. Però amb temps, la raó hauria de guanyar sempre. És allò de comptar fins a deu abans d’actuar.

Insisteix en la necessitat de dormir.

És molt important. Prepara el cervell per aprendre i després serveix per repassar inconscientment el que hem après. Troba regles ocultes i regularitats en la informació que hi hem introduït durant el dia. Estic convençut que aquesta és una de les claus de la intuïció i de la creativitat.

Per què tenim estrès?

En el fons l’estrès és sempre un desajust, un desequilibri entre raó i emoció, entre el que volem i el que podem. El que volem és sempre emocional: vull tenir més diners, acabar més feina, tenir millors amics... I el que podem és el que ens diu la raó que pots fer amb els diners que tens, amb la feina que tens, amb el caràcter que tens... Quan hi ha un desequilibri, això és una font permanent d’estrès i es genera una hormona, el cortisol, que fa malbé el cor, el cervell o el sistema immune, i caus malalt. La manera que això no passi és tornar a equilibrar emoció i raó i ajustar el que vols amb el que pots.