L’alumnat de primària falla en expressió escrita
Rigau impulsa un pla de millora després d’identificar-la com l’àrea amb pitjors resultats en les proves de 6è
BarcelonaPrimer va ser la lectura, després la geometria, i ara el punt dèbil de primària és l’expressió escrita. Els resultats de les proves de competències fetes els dies 6 i 7 de maig als alumnes de 6è de primària revelen que els pitjors resultats surten d’aquesta àrea tant en català i en castellà com en anglès. En català, per exemple, els estudiants han tret una mitjana de 74,5 sobre 100, tot i que la puntuació en expressió escrita baixa fins al 67,9. Per capgirar la situació, la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va anunciar ahir que a partir del curs que ve s’impulsarà un pla, que també s’estendrà a secundària, per millorar-la. La consellera només va avançar que el projecte s’anomenarà Ara escric i complementarà el pla de lectura que es va posar en marxa el 2011 i que ha servit per apujar el nivell dels estudiants en aquesta àrea. “Morfosintaxi és en el que més es falla”, va detallar el secretari de polítiques educatives del departament d’Ensenyament, Joan Mateo.
En general els alumnes acaben el cicle de primària amb un nivell lleugerament més baix que els del curs passat en català, matemàtiques i anglès, i, en canvi, han millorat en castellà. En català han obtingut una puntuació mitjana de 74,5 (el 2014 va ser de 75,5), en anglès un 74,5 (un 75,1 el 2014) i en matemàtiques un 80, un punt menys que l’any passat. Pel que fa al castellà, s’ha passat d’un 75,4 el 2014 a un 75,7 aquest curs. Rigau va atribuir aquest descens a l’augment de la dificultat de les proves. Com a exemple va posar el listening d’anglès, que es va fer a més velocitat, o les matemàtiques, que, en lloc de donar tres possibles respostes, enguany donava a triar entre quatre. “Amb aquests resultats, tenim un nivell correcte de català i anglès i òptim en matemàtiques i castellà perquè supera el 75”, va concretar.
La consellera també es va mostrar satisfeta perquè s’està aconseguint reduir el percentatge d’alumnes amb nivell més baix per sota del 15%, un dels objectius marcats per al 2018. Rigau també va explicar que en els centres d’alta complexitat la millora en els resultats ha sigut significativa. A nivell geogràfic, les comarques de Tarragona -excloent-ne les Terres de l’Ebre- i el Baix Llobregat són a la cua de Catalunya en les proves, sobretot en català i castellà, ja que no arriben a la mitjana.
La fragilitat del PP, nova arma contra la llei Wert
La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va insistir ahir que la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce) és políticament “fràgil” i va apuntar que aquesta fragilitat “s’ha incrementat” les últimes setmanes perquè el panorama autonòmic ha canviat. De fet, s’ha passat de cinc a dotze comunitats autònomes no governades pel PP. Davant d’aquesta situació, Rigau va avançar que ha iniciat contactes perquè aquestes comunitats forcin una reunió sectorial d’educació amb el ministeri al mes de juliol en què es puguin abordar alguns aspectes del calendari oficial d’implantació que preveu la llei Wert, com ara la instauració de la prova a sisè de primària el curs vinent. Per fer aquesta reunió hi ha d’haver el suport d’un mínim de set comunitats. De cara al curs que ve, va afegir, ja hi ha “programat” un “compliment administratiu” de la llei. La consellera també va donar per tancat el boicot que van fer algunes famílies a les proves de 3r de primària de la Lomce. “Els estudiants han fet els exercicis que corresponien d’una manera directa o indirecta”, va dir.
