Publicitat
Publicitat

Mark Rush: "Qualsevol economia que es basi en el petroli viurà un moment difícil"

Expert Bostonià de 51 anys, Rush dirigeix la Facultat d'Arts i Ciències d'un centre nord-americà als Emirats Àrabs Units. A més, és doctor en gestió pública per la Universitat de Harvard i llicenciat en ciències polítiques per la Universitat John Hopkins

Mark Rush m'atén al seu despatx del campus de la universitat de l'emirat d'Al-Xariqa, una mena d'oasi artificial guanyat al desert de 57 edificis i d'unes dimensions que mai havia vist en cap altra universitat del món.

L'hegemonia de la classe mitjana és una premissa en un sistema democràtic i en un estat de dret sòlid. Als emirats es compleix, però ¿quan hi haurà més desenvolupament polític i legal?

Als Emirats Àrabs Units és més difícil d'identificar l'estructura tradicional de classes que en les societats occidentals a partir de la industrialització. Aquí l'estructura de classe és diferent, no ha passat per una evolució burgesa o proletària, sinó per una transformació en els últims 50 anys amb el petroli i la independència del país.

¿Espera, amb la crisi global, alguna mena de pressió social per part de la població immigrant, el 85% dels habitants dels emirats?

És difícil de predir perquè la formació social dels emirats, però també de l'Aràbia Saudita, és radicalment diferent a, per exemple, la classe mitjana de la Xina, però també de Rússia i d'on vulguis on la població local hagi crescut amb la influència del marxisme i del socialisme. Aquí hi ha una majoria d'expatriats que d'alguna manera no compta. La majoria són treballadors poc qualificats, però també n'hi ha de rics. I després tens els nadius, que viuen a part. Les coses aquí s'assemblen a l'antiga Grècia.

Els immigrants o fills d'immigrants no poden optar a la ciutadania dels emirats. Podran tenir rols públics?

Es tracta d'un assumpte de debat polític. Dependrà de si les autoritats creuen que el mercat laboral ha d'evolucionar, de si pensen que no tenen prou gent capacitada per assumir aquests rols públics.

Els països àrabs s'estan preparant bé per a la fi del petroli?

És la gran crisi a la qual s'enfronta qualsevol país que exporti petroli. A mesura que els preus del petroli augmentin, serà més rendible per a països com el Canadà exportar petrolis alternatius. I també, a mesura que els preus augmentin, els països buscaran més energies diferents, com pot ser la nuclear. No hi ha un escenari apocalíptic, però el petroli s'acabarà, d'aquí deu o cent anys. I cal saber quin és el pla B per a la regió. Han d'observar les crisis anteriors d'altres països. Als EUA, quan els japonesos i els europeus van començar a fabricar cotxes més barats, es va haver de trobar un pla B. Va passar el mateix quan certs països van poder produir una agricultura més eficient.

El govern dels Emirats Àrabs Units debat reduir subvencions a productes com la gasolina. Com han d'afrontar l'encariment de la vida i la falta de recursos?

El petroli no dirigeix aquesta economia sinó la seva demanda exterior. Qualsevol cosa que passi a fora té una incidència aquí. És típic que quan les coses van malament, es miri de reduir subsidis, passa arreu.

¿Però aprenen del que passa, per exemple, a Espanya a conseqüència de la bombolla immobiliària?

Les primeres conseqüències de la bombolla immobiliària poden ser una reducció dels immigrants de baixa qualificació, i això afectaria l'economia domèstica. L'últim any ja vam veure el tancament de gasolineres [per falta de demanda]. El ràpid increment del benestar a la regió va disparar les expectatives de la població. Ara, després d'uns anys de pobra evolució econòmica, diuen que potser eliminen subsidis públics. I no tenim ni idea de quina pot ser la reacció popular.

Pot haver-hi un contagi de la Primavera Àrab?

Tothom sap que tard o d'hora tota economia basada en el petroli passarà per un moment difícil. La qüestió és com es preparen per a aquest escenari. El problema de l'encariment i de la fi del petroli és semblant als problemes que afrontem amb el canvi climàtic i l'increment del nivell del mar: és un repte gegant i sabem que comportarà la reubicació de població, l'aixecament de murs, efectes en les condicions de vida i fins i tot en els drets humans.

Què podem aprendre del sistema federal dels Emirats Àrabs Units?

No tinc clar que en puguem aprendre alguna cosa. És un sistema peculiar perquè és una monarquia i perquè és molt petit, en territori i en votants. Tot i això, es comencen a veure diferències en nivells de vida entre emirats. Igual que a Europa, als EUA i al Canadà.

Al nord d'Àfrica es comença a parlar d'una unió de mercats. ¿És possible, als països àrabs?

Ja han parlat d'això a partir del Consell de Cooperació del Golf, però no crec que veiem en el futur proper una unió similar a la de la UE. Primer perquè no hem de desestimar la influència de la Primavera Àrab. La Primavera Àrab va demostrar que els mitjans tecnològics de comunicació social són molt útils per aixecar revoltes i tombar governs d'una manera coordinada més enllà d'una regió. Un país com els EUA necessitava ràpidament una Constitució per unificar-se. Aquí no tenen necessitats urgents per fer-ho, com tampoc tenia Europa una necessitat de tenir una Constitució. Són les urgències que forcen aquestes unions. Al món àrab a més hi ha una diversitat molt gran de religions, cultures i economies que no tenen res urgent que les uneixi.

Més continguts de