La MAT veu la llum al final del túnel

GIRONA.La infraestructura més important del tram transfronterer de la polèmica línia de molt alta tensió (MAT), el túnel que unirà la Jonquera i Montesquiu, ja té la tuneladora encarada per començar a perforar el cantó francès en un termini de dues setmanes. El túnel, que tindrà 8,5 quilòmetres de llarg i 3,5 metres de diàmetre, forma part de l'únic tram soterrat que tindrà la MAT en el seu pas per Catalunya i que unirà Santa Llogaia amb Baixàs, en total 64,5 quilòmetres.

La tuneladora encarregada de gratar el terra pel cantó francès s'ha batejat amb el nom de Canigó, té una longitud de 300 metres, començarà a treballar a principis de novembre i avançarà a una velocitat de 20 a 40 metres per dia. Les previsions són que al febrer hagi perforat 1,6 quilòmetres i es trobi amb la seva bessona, l'Albera, que va començar a treballar des de la banda altempordanesa al març i que ja porta prop de quatre quilòmetres de trajecte. Serà llavors quan es desmuntaran les dues tuneladores, fabricades per una empresa alemanya, i s'enllestiran la resta de treballs. Les companyies elèctriques, Red Eléctrica de España (REE) i Réseau de Transport d'Électricité (RTE), asseguren que totes les obres del túnel estaran acabades a finals del 2013.

Aquesta línia és la primera que es construeix entre Espanya i França des de fa 30 anys. És per això que tant el president de REE, José Folgado, com el de la companyia francesa RTE, Dominique Maillard, van titllar ahir la posada en marxa de la Canigó de "moment històric". Maillard va destacar que fins al 2020 França té previst dur a terme diversos enllaços elèctrics amb altres països europeus. "Es faran una desena d'obres, algunes de les quals amb Espanya", va aclarir. Entre aquests projectes hi ha una interconnexió a través de l'Atlàntic per a la qual ja s'han destinat 400.000 euros només per elaborar els estudis previs. El president de REE va insistir que la infraestructura servirà perquè les xarxes energètiques de Girona deixin de ser precàries i per alimentar el tren d'alta velocitat. Folgado va treure importància al fet que el TGV entri en servei abans que s'acabi la línia.

La construcció de la línia elèctrica -que passa per Sentmenat, Bescanó, Santa Llogaia i Baixàs- ha comptat amb l'oposició dels pobles gironins afectats, que des d'un primer moment van reclamar que es fes soterrada. Després d'incomptables manifestacions, denúncies i reclamacions a totes les administracions, la Unió Europea va nomenar un mediador, Mario Monti -l'actual president d'Itàlia-, perquè determinés com s'hauria de fer. Monti va tenir diverses reunions amb empresaris, alcaldes i entitats ecologistes de banda i banda de la frontera, i el 2008 va aconsellar que només se soterrés el tram transfronterer, ja que la resta fins a Bescanó era "molt complicada" de soterrar i "no garantia la qualitat del sistema elèctric ni l'alimentació per al TGV". La decisió no va agradar als alcaldes i les entitats ecologistes, que van titllar-la de "greuge comparatiu inacceptable" perquè el tram del cantó francès és tot soterrat. La interconnexió entre Santa Llogaia i Baixàs té un pressupost de 700 milions, dels quals 225 els ha finançat la Unió Europea. Ha d'entrar en funcionament a finals del 2014.