Publicitat
Publicitat

A la Ciutat

Passar de pispar gallines i porcs a pispar violins és un indicador de canvi moral

M'han pispat el violí

El vaig deixar al seient de darrere del cotxe i una hora després havia desaparegut. Al principi ho vaig considerar un senyal d'un canvi cultural important. Per això en parlo en aquesta secció. M'explico: fins ara els lladres i pispes es dedicaven a les joies, als rellotges i als diners en efectiu. Tenim una mitjana, a Catalunya, d'un robatori en una joieria cada dia, i de 70 robatoris diaris en pisos i cases. També es pispen béns culturals, com ara retaules gòtics o quadres de Miró, però en general els autors del robatori no tenen una especial passió per l'art. Els pispen per vendre'ls. Però el furt d'un violí de dins d'un cotxe és tota una altra cosa. No me'l van pispar per vendre'l. Per vendre'ls es pispen els grans violins, però es evident que si no l'agafes d'un museu, o d'un concertista reconegut, com va passar a Londres pels volts de Nadal, no ensopegaràs amb un Stradivarius. Els pispes de violins han de ser com els de bicicletes: els pispen per fer-los servir.

De manera que el primer que vaig pensar és que, dins de la desgràcia, que és molta, aquest furt tenia alguna cosa de positiu. Marcava un canvi de tendència. Pispar un violí per fer-lo servir, per donar vida a les sonates i a les partites de Bach, per aventurar-se amb el dificilíssim concert de violí de Nielsen o per fer jazz, em sembla un gran pas endavant si tenim en compte d'on venim. Passar de pispar gallines i porcs, o de pispar criatures, com sembla que es feia durant el franquisme, a pispar violins, és un indicador d'un canvi moral i cultural de primer ordre.

Vet aquí una veritat indiscutible: a més cultura, més robatoris de violins. Entusiasmat amb la idea, he consultat les estadístiques d'objectes robats, a veure si realment els violins van cada vegada més buscats, i he vist que el més cobejat continuen sent les joies i els rellotges, i coses tan prosaiques com els CD dels cotxes i els navegadors GPS. Els violins ni hi apareixien. He tafanejat les exposicions virtuals d'objectes pispats que fa la policia nacional a la seva web, però no hi he trobat ni el meu violí ni cap altre.

A la xarxa és ple d'associacions que es queixen dels robatoris de bicicletes, però no n'hi ha ni una que es queixi de la desaparició de violins.

Llàstima. La il·lusió m'ha durat ben poc.

Més continguts de