Publicitat
Publicitat

PATOLOGIES DE L'ERA DIGITAL

Internet, els videojocs, el sexe, l'esport o la feina. Les noves addiccions són socials

M'he tornat un E-addicte

Gairebé tots utilitzem el mòbil, naveguem per internet, anem de compres, parlem amb amics a través de les xarxes socials, disfrutem poc o molt amb la feina, anem més o menys al gimnàs i mantenim relacions sexuals. Per a alguns, però, aquestes activitats socials que per si mateixes no són nocives es converteixen en addictives, ja que en perden el control.

És el que li va passar al Lluís -nom fictici- amb el sexe. Mantenia relacions sexuals diàries amb dones diferents. No recorria a la prostitució. La feina del Lluís, que està casat, li permetia conèixer moltes dones. Però la seva conducta, en comptes de plaer, li produïa "malestar". "Com en les addicions químiques, vivia en un cercle: estava neguitós i nerviós i necessitava el sexe per trobar alleugeriment i sentir-se bé. Però després se sentia culpable i tornava a començar el neguit", explica la psicòloga clínica Vega González. Ell mateix va donar el crit d'alerta i va demanar ajuda després d'una setmana en què va mantenir fins a vint relacions sexuals. El Lluís tenia el que s'anomena una addició social. I n'hi ha al sexe, a la feina, a les compres, a l'esport i, sobretot, a les pantalles: videojocs, internet i tots els seus derivats (xarxes socials, ciberjoc o cibersexe). Poden afectar sobretot persones amb necessitats emocionals especials i joves i adolescents. Són patologies emergents però encara no estan incloses en els manuals de salut mental. A més, com que estan socialment acceptades, "a la gent encara li costa detectar i acceptar que té un problema", explica González.

Moda o trastorn?

A la Unitat de Joc Patològic de l'Hospital de Bellvitge atenen cada any uns 400 pacients, la majoria per addicció al joc. Únicament un 4,7% de les consultes són per addicions a les noves tecnologies i un 3,5% més per problemes de compra compulsiva. "La nostra impressió és que cada cop apareixeran més casos perquè són activitats potencialment addictives però el diagnòstic es pot demorar perquè encara no hi ha consciència que sigui una addicció", explica la psiquiatra Susana Jiménez-Murcia, cap de la unitat.

Els experts no es posen d'acord si l'abús d'internet, el mòbil o les xarxes socials són una addicció. El manual de trastorns que edita la societat americana de psiquiatria inclou aquest tipus de dependències en un annex però considera que encara falten evidències per considerar-les una addicció. "No és clar -diu Xavier Carbonell, professor de Psicologia de Blanquerna-. Hi ha aspectes addictius però també pot ser que encara no ens hàgim adaptat a una nova conducta".

Augmenten els casos
El que la psicòloga Vega González veu a la seva consulta del centre d'Atenció i Investigació de Socioaddiccions li fa pensar que estem davant d'addiccions comparables a les químiques, ja que l'addicte és incapaç de desenganxar-se tot i saber que l'afecta negativament. González explica que cada cop reben més casos. La majoria per problemes de jocs online , sobretot joves. Es calcula que el 7% dels adolescents catalans tenen addicció a internet i, en concret, a jocs online . Però també reben consultes per addicció a les compres -el 80% són dones- i per addicció al sexe -el 90% són homes-, ja sigui per consum de pornografia, cibersexe o prostitució. A diferència de les addiccions químiques, en les socials, no es pretén deixar de fer una activitat sinó aprendre a regular-la i controlar els impulsos. El criteri per considerar qualsevol d'aquestes activitats com una addició no és tant el nombre d'hores que s'hi dediquen com si interfereix en la vida quotidiana.

"Si activitats que haurien de ser de lleure t'alteren emocionalment, t'ocupen cada cop més temps i pensament, et creen conflictes amb l'entorn, el món virtual t'és més atractiu que el real i has intentat disminuir-ne la implicació i fracasses, llavors tens un problema amb l'ús d'aquesta tecnologia", diu Jiménez-Murcia.

Els jocs 'online': la nova ludopatia
Els jocs de tota la vida -màquines escurabutxaques, apostes o casinos- s'han traslladat a la xarxa. "Més del 80% dels casos que rebem continuen sent jugadors d'escurabutxaques, però cada cop arriben més casos de joc online ", explica Jiménez-Murcia. El perfil emocional és el mateix però no el nivell adquisitiu i de formació. L'aposta màxima en el joc tradicional és de 300 euros mentre que la del jugador online és de 3.000. La despesa en jocs d'atzar al ciberespai s'ha multiplicat per cinc en només dos anys. En tots dos casos juguen tant "per recuperar els diners perduts com per escapar-se d'estats emocionals negatius". El perfil de jugador és el d'un home d'entre 35 i 45 anys i només un terç dels jugadors són dones.

En el cas dels videojocs i jocs de rol online , els addictes són sobretot joves. Poden presentar trastorns associats, com la depressió. "Vénen a la consulta arrossegats per les famílies i sense motivació per canviar", explica Jiménez-Murcia. La bona notícia és que les socioaddiccions responen generalment bé al tractament. Un 80% dels pacients se'n surten.

Més continguts de