Publicitat
Publicitat

A Llavaneres la pluja fa augmentar una nova alga microscòpica que causa mucositat

Microalgues que provoquen rinitis

Viuen al mar enganxades a les algues més grans. Són un tipus de microalgues, anomenades Ostreopsis , tan minúscules que n'hi poden arribar a haver deu milions en cada centímetre quadrat de l'alga que l'allotja. Quan això passa, segons la terminologia que fan servir els experts, la situació és de bloom (augment considerable). I com que es tracta d'algues tòxiques, quan proliferen en aquestes quantitats poden provocar rinitis. En aquests dies de pluges abundants, els investigadors de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC han detectat un bloom . El que no saben és quanta gent pot haver afectat. "Els símptomes són lleus, mucositat i picor a la gola i als ulls, i pot ser que molta gent no vagi al metge", diu Magda Vila, investigadora del CSIC.

El primer cop que es van detectar va ser l'any 2004. La pista la van donar els habitants dels apartaments Blau Mar, de Llavaneres. Més de 70 persones van coincidir amb rinitis, recorda Vila. I en alertar les autoritats sanitàries va ser quan van relacionar aquella molesta congestió amb la proliferació de l'alga. Aleshores els investigadors les van detectar en grans concentracions en una platja fossilitzada entre Llavaneres i Mataró, que queda inundada per l'aigua del mar.

El microorganisme s'adhereix a les altres algues que hi viuen. I viatgen en les gotetes d'aigua que van del mar a l'aire. Així, només de respirar la brisa marina n'hi ha prou per estar-hi exposat. De fet, poden arribar fins a 50 metres de la costa. Els investigadors fa poc temps que les estudien i encara els queda molt per conèixer millor els efectes que tenen, però alguns investigadors que s'han submergit per estudiar-les han patit directament conjuntivitis.

Més preguntes que respostes

L' Ostreopsis només és visible de forma evident quan hi ha un bloom , perquè es concentra i forma una escuma d'un color marronós. El fons marí agafa un aspecte sense color i pot augmentar la mortalitat de la fauna marina, com els eriçons i les estrelles de mar. Fins ara, les persones afectades presenten símptomes molt lleus que duren un màxim de quatre dies. "Creiem que molts casos no es registren, perquè molta gent no va al metge amb una simptomatologia tan lleu", diu Vila.

Tòxica o al·lèrgica?

Com que tampoc afecta igual a tothom, els investigadors no poden precisar els mecanismes que provoquen els seus efectes. "També podria existir una certa predisposició, no sabem si pot ser la toxina o que sigui al·lergogen", diu Vila. Igual que no es coneixen bé els mecanismes biològics que fan que afecti els humans, tampoc es coneixen les causes que fan que augmenti. S'ha relacionat amb la temperatura de l'aigua, amb les pluges, amb els vents, però no se sap ben bé què ho origina.

L'episodi de Llavaneres no és únic. "N'hem anat trobant en tot l'arc mediterrani", explica Vila. Al mateix any se'n van trobar a Sitges, Tossa de Mar, Platja d'Aro i en algunes platges de les illes Balears. Tan sols un any després, a Gènova hi va haver un altre bloom que va a afectar més de 200 persones. Aquest episodi va ser el més mediàtic. Però mirant enrere, els científics del CSIC han trobat altres antecedents. "Cap a finals dels 90, a Tarragona hi van haver casos semblants que aleshores es van atribuir a la petroquímica", explica Jordi Camp, també investigador del CSIC.

Els experts creuen útil i necessari establir mecanismes per avisar els veïns. "Ara l'Ajuntament ha penjat rètols per avisar, però també cal tenir en compte que la simptomatologia és molt lleu", afirma Vila. Davant la possibilitat d'actuar per evitar-ne la presència, els especialistes ho veuen difícil. "És com voler eradicar les males herbes d'un camp", sentencia l'investigador del CSIC.

Més continguts de