Miquel Nofrarias: “El LIGO ens obre una visió de l’Univers fins ara opaca”

BarcelonaLes investigacions que es fan a l’Observatori d’Interferometria Làser d’Ones Gravitacionals (LIGO), que ha detectat per primera vegada les ones gravitacionals, es complementen amb les d’altres experiments també ambiciosos. Un altre detector, l’europeu VIRGO, a Itàlia, es posarà en marxa l’any que ve. I el desembre passat es va llançar a l’espai la sonda LISA Pathfinder, que té com a objectiu detectar les ones gravitacionals de l’espai. Hi participen una dotzena de científics catalans de l’Institut de Ciències de l’Espai (IEEC-CSIC), que hi han estat treballant des del 2004, a més de la col·laboració de l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Miquel Nofrarias és investigador de l’IEEC-CSIC i participa en el projecte LISA Pathfinder.

Quina diferència hi ha entre la LISA Pathfinder i el LIGO?

La nostra és una prova tecnològica, estem provant quina pot ser la millor tecnologia per fer deteccions a l’espai. Es complementa amb el LIGO perquè a l’espai les fonts que veurem seran diferents de les que es poden observar des de la Terra. Hi ha molta informació a explorar a l’espai a la qual no es pot arribar des de la Terra.

Parlant d’ones gravitacionals, què es pot fer des de la Terra i què des de l’espai?

Els esdeveniments que pot detectar el LIGO són molt ràpids. Ens obre una visió de l’Univers que fins ara era opaca. El que s’ha donat a conèixer avui és de l’ordre de 100 mil·lisegons. El LIGO té una precisió extraordinària per detectar aquests esdeveniments tan ràpids, però hi ha ones que vénen d’esdeveniments d’una durada més llarga i cal buscar-les a l’espai, des d’un ambient més tranquil i estable. A la Terra qualsevol moviment que pertorbi la gravetat fa difícil la detecció d’aquests esdeveniments més lents.

Per exemple, què es podrà detectar algun dia des de l’espai que el LIGO no pugui?

El LIGO ha detectat forats negres que han col·lidit de manera molt violenta i n’han format un de sol en un temps molt curt. Però des de l’espai podrem accedir a forats negres supermassius, molt més grans, com els que hi ha al centre de la nostra galàxia, que funcionen amb altres escales de temps molt més grans, de l’ordre d’hores. També podrem accedir a altres sistemes binaris que orbitin al voltant d’un altre, una cosa que requereix períodes de temps molt més llargs. El LIGO té un potencial molt bo per, per exemple, detectar supernoves, estrelles que exploten en mil·lisegons.

Quines altres fonts d’ones gravitacionals hi ha?

Altres ones creiem que vénen del Big Bang, de l’origen de l’Univers.

¿I les ones gravitacionals que provenen del Big Bang es detectaran des de la Terra o des de l’espai?

És complicat fer-ho tant des de la Terra com des de l’espai, caldria refinar molt més els detectors perquè és un senyal molt feble.

¿La tecnologia que esteu provant, s’assembla a la que fa servir el LIGO?

Doncs és hereva dels detectors del LIGO. Nosaltres estem provant detectors de segona generació, i el LIGO és de primera, tot i que el LIGO actual ha introduït millores que són les que han sigut clau perquè ara hagin pogut detectar les ones gravitacionals amb èxit.

I vosaltres, quan detectareu ones gravitacionals des de l’espai?

Doncs precisament aquest dimarts farem un pas important. Vam llançar la sonda al desembre i fins ara hem estat fent maniobres per posicionar-nos. Dimarts deixarem en caiguda lliure dues masses que es troben dins de la sonda, que són l’equivalent a miralls del LIGO que fan de detectors.